VILAPLAIN

L'ANTIBEIBI - Bessona Inferior

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Sun, 20 Dec 2009 20:54:00 +0000

Dilluns passant varem fer el primer intent però la neu ens va fer baixar; aquest dissabte es va llevar amb un sol radiant que, tot i el fred, calia aprofitar. Tornem a la Bessona Inferior de la Regió d'Agulles de Montserrat per escalar la via Antibeibi.
Primers dos seguros amb les mans glaçades fins arribar al solet que amb la seva energia ens fa recuperar el tacte. Aquest primer llarg comença amb uns passos molt delicats que demanen una molt bona tècnica de peus; segueix una zona mes senzilla amb els seguros més llunys per acabar amb un bombillo on s'hi troba una secció de bloc molt difícil pel grau de la ressenya.
El segon llarg és molt més senzill que el primer, tenint en compte que els dos estan graduats igual. Després de xapar el primer parabolt hi ha un excurcioneta per un diedret cec amb bona roca i bons cantos:
Després de flanquejar un petit desplom per la dreta ens trobem altre cop amb una secció de bloc, moviments dinàmic gens fàcils de llegir:
Comencem el tercer llarg flanquejant la balmeta on hi ha la reunió per la dreta, una mica mes amunt podem fer un bon merlet abans d'arribar al primer parabolt; després d'aquest ens trobem amb un mur desplomat on caldrà escalar amb decisió i sense encantar-se massa:
Aquest és l'únic llarg que encadenem, de fet a en Roger l'hi surt a vista, jo em quedo sense forces abans de flaquejar cap al diedret penjat:
El quart llarg comença amb un flaqueig cap a la dreta tot sortint de la gran bauma, les dificultats es concentren en els dos primers parabolts, passos de flanqueig difícils de veure amb peus i posició del cos incomodes:
Després, un parell de parabolts força a la dreta, que semblen fora de la línia i seguir recte amunt fins una petita bauma on hi ha l'últim parabolt abans de la reunió.
Si els altres llargs em van semblar difícils d'encadenar, l'últim seria la cirereta del pastis: bombo amb llançament "brutal total" al més pur estil boquero i sortida de bombo encara difícil; després muret molt maco, aixó si!!

Dalt de la Bessona Inferior from Marc Vilaplana on Vimeo.

La via és molt guapa, per mi massa a bloc; menys el tercer llarg, la resta tenen les dificultats molt concentrades. Però la línia és molt bona, sempre amb ambient; els seguros justos i la roca bona. M'ha semblat molt collada, potser el fred i tot l'abric que portàvem hi ha influït però... per encadenar cal apretar fort!!! I no em digueu que sempre em queixo del fred... la samarreta suada que m'he tret a peu de via, s'ha quedat ben tiessa mentre assegurava el primer llarg!!

LA FOTO DE LA SETMANA 14-20/12/2009

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Fri, 18 Dec 2009 16:33:00 +0000

Tres moments força inusuals que he viscut aquesta setmana.
Bonica nevada que ens va fer baixar de la Bessona Inferior a Montserrat:

Nevant a Montserrat from Marc Vilaplana on Vimeo.

Insòlita nevada al Montsant:

Columna del Verdet:

Mai diguis d'aquesta aigua no en beuré - Ager Cap del Ras

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Tue, 15 Dec 2009 13:25:00 +0000

En aquells moments en què la Wenden Fever és més forta i se'm desborda la motivació, les parets més atractives son les més verticals, les desplomades; allà on no hi creix ni una planta, on la sensació de buit és sempre present i sortir del seguro una nova aventura.

És llavors quan, durant les tertúlies grimpaires, és tan fàcil dir: a Àger què hi haig d'anar a fer jo!?!? Rampes, feixes, sorra, vegetació, parabolts... ... Doncs bé... les tres últimes vies que he fet han estat a Àger... Mai diguis d'aquesta aigua no en beuré.
Abans d'obrir la via Pare, tinc fred, en solitari, vaig pensar que seria una bona idea practicar una mica l'escalada lliure en solitari, ja que abans només havia escalat artificial. Em vaig decidir per la via Energia Solar. Els primers llargs son sinuosos i no massa interessants; però els llargs centrals escalen murs verticals i sostres amb ambient i molt bona roca. La via esta equipada amb parabolts i en general cal escalar entre ells.
Després d'un temps descansant, deixant reposar un braç fet pols i un cap massa accelerat, he tornat a les parets de l'estimat Montsec i m'han coincidit dues agradables escalades a Àger:
Amb la Balma vam escalar Fanal Nocturn, bonica via amb alguns llargs ben macos: 1, 4, 5 i 7. Em va agradar especialment el quart llarg, que escala una bonica placa de roca excel·lent i supera un sostret fissurat on es pot disfrutar uns bons empotraments de mans.
Està semi-equipada amb spits i claus i caldrà portar friends mitjans i algun tascó.
Niltina, fa un parell de caps de setmana amb la Lídia. Més exigent que l'anterior, igualment ofereix bons i difícils llargs. Per guapos el segon i quart; per difícils el setè i vuitè. Em va agradar el setè llarg amb un final molt bonic per una sòlida placa amb ambient:
La via està semi-equipada amb parabols i caldrà dur un joc de microfriends i friends fins al 2 de camalot. Les sensacions no son les mateixes, l'adrenalina no corre igual; però un preciós dia escalant una bonica via em fa gaudir igual o més de l'escalada i la bona companyia amb qui comparteixo cordada.

LA FOTO DE LA SETMANA 7-13/12/2009

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Fri, 11 Dec 2009 12:46:00 +0000

Arbre de Nadal amb cel rogent al fons.

LA FOTO DE LA SETMANA 1-6/12/2009

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Sat, 05 Dec 2009 11:33:00 +0000

L'hi ha costat, però finalment l'hivern va arribant. Aquest dimarts ens vam llevar amb una bona gebrada i els Pirineus blancs:Passejant amb la Beltza pels prats de Serrabou.

ESCALADA "ESPORTIVA" DE PARET

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Mon, 23 Nov 2009 18:48:00 +0000

El proper dijous 3 de Desembre, presentarem a Manlleu l'audiovisual de les escalades als Alps Francesos i Suïssos que hem fet aquest estiu; aquí en teniu una mostra. Trobareu més informació a la pàgina web del Grup Excursionista Manlleu.

ALPS ESTIU 2009 - França i Suïssa from Marc Vilaplana on Vimeo.

LA FOTO DE LA SETMANA - 1

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Mon, 23 Nov 2009 12:05:00 +0000

Donaré una mica de dinamisme al blog, que a falta d'escalades "exòtiques" s'està quedant força parat. És per això que inauguro "La foto de la setmana", iniciativa copiada del meu oncle, que ja ha sobrepassat les 150 i que envia a la seva llista de correu.
Entre les valls de Salazar i del Roncal, en direcció a aquesta última; vaig descobrir aquesta zona dels Pirineus que desconeixia totalment, atravessant el port de Larrau vaig gaudir d'un dels racons que m'han captivat més últimament.

PARE, TINC FRED - Montrebei Paret de Catalunya

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Tue, 03 Nov 2009 15:31:00 +0000

Al final vaig fer el cop de cap, un dels molts somnis i il·lusions que corren pel meu cap: obrir una via en solitari; i quin millor que Montrebei!
Be... al final ha sortit una vieta, quatre llargs, uns 200m; baixant cada dia i col·locant alguna expansió; no és res de l'altre mon però a mi m'ha satisfet molt. La veritat és que vaig passar molta por, tot i saber que anava assegurat, no hi ha res com tenir un bon company a l'altre cap de la corda!!
La via va entre la Cuentos del Viento/Salut Marcel i el Diedre Serrano; superant el marcat desplom pel centre del pilar, on aquest presenta la seva debilitat. La roca en general és molt bona, amb algunes plaques excel·lents però també hi ha zones amb blocs sospitosos i una entrada a al tercera reunió molt guarra.
L'escalada és generalment de placa, amb petites seccions fissurades i una bonica fissura de mans al quart llarg. Els trams més difícils estan assegurats i es poden passar en A0/A1, tot i així cal dominar el sisè grau.
Dedico la via al meu pare, a ell l'hi dec la meva passió per la muntanya, amb la seva senzillesa em va ensenyar a estimar-la i respectar-la fins a formar una part molt important de la meva vida.
Espero que m'hagis vist per allà, penjat de ganxos i pitons passant una por terrible, però alhora disfrutant del magnífic entorn. Allà on siguis... una forta abraçada!!

LA GRANDE JACQUELINE

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Thu, 22 Oct 2009 08:02:00 +0000

L'última bona sortideta que vam fer amb en Jordi ve ser el passat pont de l'onze de Setembre. Divendres i dissabte escalant al Verdon i el diumenge ens vam parar a La Jonte, per així tenir un tram de camí fet.Vam fer la via La Grande Jacqueline, a la bonica paret de La Fusée.

Jo ja havia escalat Keep cool Raoul a l'esquerra de La Fusée, en tenia molt bon record i ganes de tornar a navegar per les excel·lents plaques de la magnífica roca que ens ofereix La Jonte.

La via te 6 llargs, el primer dels quals va ser bastant agònic, segons la guia 7a/A0... vaig haver de fer unes quantes virgueries per arribar de xapa a xapa; em va semblar molt difícil i no massa bonic i menys comparat amb la resta de la via.

El segon llarg es un flanqueig d'uns 15 metres molt guapo i amb ambientillo.

Els següents 3 llargs escalen plaques molt verticals i mantingudes de roca negrosa; especialment fi i exigent el quart llarg, molt tècnic i força obligat.

La guinda de la via és l'últim llarg; creua l'evident fissura que discorre per la dreta i escala el magnífic mur vermellós de l'extrem dret de la paret. Llarg guapíssim amb molt d'ambient, lleugerament desplomat i ben assegurat.

Rapelem per la línia equipada a l'extrem esquerra de la paret. La via esta equipada amb parabolts i químics. Al igual que Keep cool Raoul, la via es molt maca, amb roca boníssima en tot el recorregut i un bon ambient!

Com sempre que sortiem a escalar amb en Jordi, ens ho vam passar moooolt be!!

VISCA LA LLIBERTAT

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Sun, 18 Oct 2009 21:56:00 +0000

Ara m'adono que ja mai més tornarem a passar por junts per les parets del nostre estimat Montsec. Avui tots estàvem al cim de Roca Alta, sí la Nit també ha vingut; hi faltaves tu Jordi. Però el molt bon record que ens deixes, ens acompanyarà per sempre.

Redescobrint el Montsec

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Fri, 18 Sep 2009 14:35:00 +0000

Una sortida frustrada als Pirineus i la impaciència per l'arribada de la tardor, que ens porta l'inici de temporada de les escalades al Montsec; em fan decidir per passar uns dies voltant per aquest paratge. Avui s'ha llevat força ennuvolat així que m'he decidit per donar una volta amb el cotxe i he arribat fins a Corçà i una mica més enllà per arribar a l'ermita de La Pertusa, un preciós indret que desconeixia:

Wenden Fever

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Thu, 03 Sep 2009 08:25:00 +0000

Una cosa semblant a l'experiència que vaig tenir amb les escalades als Estats Units i especialment amb les fissures de Utah m'ha passat aquest estiu. En aquest cas l'estil d'escalada es totalment diferent però la qualitat de les vies és de lo millor que he escalat en calcari ""esportiu"". Vam estar als peus de Wendenstöcke ara fa cinc anys en un viatge que vam fer un mes d'Agost desafortunat amb el temps. Aquella vegada ens vam quedar amb les ganes d'escalar aquell tan preciat calcari.
Doncs l'espera ha valgut la pena i les escalades han superat tot el que em podia imaginar. La roca es super compacta i te bona adherència, a trams boníssima i amb gotes d'aigua punxants; amb intrusions d'una roca negre duríssima; amb lapiaz super estètics; forats i foradets... en fi... total!! brutal!!
L'ambient de les escalades es genial ja que les parets estan enfilades sobre uns pendents herbosos i contraforts de roca que les situen al cim de la vall, oferint boniques vistes i una bona timba des del primer llarg; això si, per arribar-hi tenim unes aproximacions force feixugues...
El grau obligat es més exigent del que estem acostumats a casa nostre, però el fet que la roca sigui tan compacte i adherent ajuda en les excursions entre parabolt i cordino podrit. Predomina l'escalada en placa, a vegades lleugerament ajaguda, en general però vertical o una mica desplomada; tampoc hi falten els desploms i sostres.
Ja ho veieu, encara em dura la febre del Wendenstöcke i es que ja estem pensant les totes les vies que ens ha quedat pendents!!!!

Sempre en el nostre cor

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Sat, 25 Jul 2009 11:51:00 +0000

Tu em vas acompanyar en la meva primera escalada, em vas ensenyar aquest camí que tantes alegries m'ha donat. Recordo aquell dia com si fos ahir:. tu, en Morfu i l'Amadeu disfrutant de les parets de Montgrony; acabant el dia amb una bona botifarra i rovellons a la brasa, com tan t'agradava fer.

Pau seguiràs escalant amb tots nosaltres!

Seguirem somiant

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Mon, 11 May 2009 11:13:00 +0000

Todos los hombres sueñan, pero no de la misma manera.

Los que sueñan de noche en los polvorientos refugios de su mente, despiertan al dia siguiente y descubren que fue sólo vanidad; mas los que sueñan de día son hombres peligrosos, porque pueden representar sus sueños con los ojos abiertos para hacerlos posibles.

T.E. Lawrence , Los siete pilares de la sabiduria

La Vida en el Filo - Roca Regina

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Mon, 06 Apr 2009 21:43:00 +0000

Diumenge passat varem anar amb la Lídia cap a Roca Regina, la intenció era escalar la via Postmorten que tinc pendent de fa molt temps. Tot el camí va estar ennuvolat, però entre el viatge, fer material, la caminadeta i tot plegat es va quedar un dia radiant. La sorpresa però va ser arribar a peu de via i trobar una cordada a la primera reunió i una altre just a peu de via, així doncs, canvi de via, ens passem a La Vida en el Filo.
La via esta equipada amb spits que normalment s'han d'anar a buscar, a les reunions n'hi ha molts i estan bé, així que no es pateix pas. Als dos primers llargs la roca es més grogosa/rogenca, tobeta i una mica relliscosa; a partir del tercer llarg la qualitat de la roca millora passant als murs grisos d'aquesta pedra tant particular que ens oferix Roca Regina, amb molt bona adherència.
Via molt guapa, amb uns 6a's i 6b força apretats, escalada tècnica, vertical i de resistència amb molt d'ambient en tot el seu recorregut. L'últim llarg es fa per l'Aresta Ribes-Vidal, fins arribar al mateix punt on acaba la Postmorten i d'aquí ja agafem el caminet que es porta a la carretera còmodament. Aquest últim tram d'aresta em va fer dubtar ja que sembla prou difícil per ser IV però un com t'hi poses es trobem dos pitons, que no es veuen des de la feixa, i amb l'ajuda d'una sabia es passa molt bé. Vam disfrutar molt de Roca Regina, us recomano que us passegeu pel seu filo!!!

Montrebei FaceLift

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Mon, 30 Mar 2009 21:18:00 +0000

Per sort a Montrebei no li cal el Yosemite FaceLift, i esperem que per sempre així sigui. Però sempre va bé avaluar i reordenar allò que ens inquieta, a vegades val la pena prendre riscos, jugar amb ells i disfrutar de l'emoció que ens donen; a vegades però, son massa evidents i ens poden provocar ferides incurables, a vegades va bé un FaceLift:

Montrebei paret de Catalunya - DELFOS

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Thu, 26 Mar 2009 16:45:00 +0000

Una altre magnífica jornada per les parets de Montrebei. Aquest cop vam fer la via Delfos amb la Lídia. Per sort amb en Toti ja havíem voltat una mica per la feixa de peu de via el dia que vam fer l'Estaca, i ara ja sabia com arribar al sol gravat a la roca:Aquest cop vam pujar per la corda fixa, que em va semblar més còmode que fer algun dels primers llargs de la feixa, ja que llavors s'ha de caminar altre vegada i amb els peus de gat... la corda per qui per allà... ...
Els dos primers llargs seguixen uns sistemes de diedres, fissures i canals evidents sempre recte amunt. El segon llarg té un tram de fissura, després del diedre/xemeneia, guapo i una entrada a reunió en placa que t'ho fa mirar:
Vam empalmar els dos llargs següents, primer bonic flaqueig a la dreta, protegit amb un pitó i llavors recta amunt per terreny fàcil fins a trobar una gran sabina:
Els següents tres llargs flaquegen els evidents sostres sempre en tendència a l'esquerra fins a una petita feixa amb una gran sabina i a la vista de l'evident diedre. El cinquè llarg és una mica perdedor i no massa evident, buscant els trams fissurats, tot fent aeris flanquejos; poques possibilitats de protecció, però anem trobant pitonets. Sisè llarg una mica petat, dels pocs amb roca rogenca a estudiar:
Tres llargs de diedre/xemeneia/canal amb trams força arbustius... i d'altres més elegants. A la foto el diedre del vuitè llarg just abans del delicat flaqueig a la dreta, protegit amb un bon pitó:
Bon ambient al diedre/xemeneia del novè llarg!!!
Després dels diedres un flaqueig a la dreta ens porta al peu de l'últim diedre on possiblement hi ha la secció més difícil de la via: un curt però incomode tram de fissura ampla i peus llisos, protegit amb dos pitons on caldrà treballar de valent la bona col·locació del cos. Després bonic tram de fissura fins a trobar una amplia repisa a la dreta. Últim llarg evident fins al cim:
En conjunt és una bonica via que audaçment esquiva els sostres i desploms de la part inferior, per seguir els evidents sistemes de diedres a la part de dalt; personalment me la imaginava més guapa, però és del tot recomanable ja que pràcticament tot el recorregut és en bona roca i es pot assegurar bé. Vam portar aliens del blau al vermell i camalots del 0,5 al 4, aquest últim prescindible; un joc de tascons i bagues molt útils per les múltiples sabines i arbrets varis. Les reunions estan totes equipades amb pitons o es fan en bones sabines i als passos mes compromesos també hi ha pitons. Vam trigar unes set hores a fer la via i vam baixar amb una bonica posta de sol, gaudint del paisatge que ens oferien els Pirineus nevats, bé... jo vaig gaudir de la baixada però la Lídia no sé si s'ho va passar gaire bé... ...:

Climbing with Benny - Part II

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Thu, 19 Mar 2009 19:02:00 +0000

Benny was very happy with the climb we did in Montserrat so, on sunday we went climbing again. We went to El Garraf and climbed El Pic del Martell, a barely 150m limestone wall.

We climbed a route called Mutan World, with very nice pitches, especialy the third one, with very nice moves and good exposure!!!!

It was pretty windy but sunny, and we had very nice views of the Mediterrani; another nice and enjoying climbing day!!!!

Climbing with Benny

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Wed, 18 Mar 2009 19:56:00 +0000

Last week I had a visit form the other side of The Pond, Jodie's friend Sheri. I met Jodie last year when I was travelling and climbing around Arizona; she was very kind to me, took me climbing, invited me to her place... I had a great time with her; in the picture climbing in Cochise Stronghold:
So this last weekend Balma and I took Sheri to climb: on saturday we climbed in Montserrat, La Panxa del Bisbe, a nice route that climbs the left arete on this picture:
The first pitch was steep!! Very enjoying climbing, surfing this pebble and cobblestone sea:
We had fun!! the weather was perfect!! and of course Benny was climbing with us too!! Benny is Sheri's nephew's bear and he is now travelling around Europe!!! He made it to the very top, here in his last effort:
The four of us on to of La Panxa del Bisbe with El Cavall Bernat on the back groud:

To be continued . . .

El xorru de la vida!

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Wed, 18 Mar 2009 19:05:00 +0000

Tarda tranquil·la... toca deixar reposar una mica els dits, la musculatura, els nervis... M'he fet uns autoretrats tot fent slackline amb una bonica posta de sol; tot motivat altre cop amb la corda fluixa, després de veure alguns vídeos per internet:

Aprofito per posar un altre vídeo que m'han passat avui per mail. Aquest cop es tracta d'uns agosarats del wingsuit BASE jump (mireu fins al final que com ells mateixos diuen és sooooo sick!!!!!).

wingsuit base jumping from Ali on Vimeo.

Dues activitats ben diferents entre elles i també distants, a primera vista, de l'escalada; però sí que tenen trets en comú, la busca de la llibertat, l'adrenalina... en definitiva el xorru de la vida!!

Els anys no passen "en vano"

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Tue, 17 Mar 2009 11:02:00 +0000

Fa alguns dies el mestre Beat Kammerlander, als seus 50 anys, encadenava la via "Prinzip Hoffnung" que fa deu anys ja havia fet. Aquest cop però, i després de treure els parabolts, ha fet l'ascenció en estil "trad", és a dir amb protecció natural, cotant-la de 8b/8b+, E9/E10. Sembla ser que aquesta és la tendència acutal... potser haurem d'anar a obrir vies amb una serra en comptes d'un taladro! jejejeje
Mireu el video que val la pena!!

L'ESTACA - Montrebei Paret de Catalunya

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Wed, 11 Mar 2009 18:22:00 +0000

Aquest diumenge passat vam anar amb en Toti a fer la via L'Estaca, a la paret de Catalunya de Montrebei. La via es troba a uns 20 metres a l'esquerra de la Delfos, te dues parts força diferenciades: fins a la quarta reunió (comuna amb la Delfos) va superant i esquivant sostres amb roca més vermellosa però en general molt bona; la part superior enllaça fissures i plaques de roca gris i amb trams una mica arbustius. Via rollo Ravier: un spit per reunió i tan sols quatre claus i un spit en tirades; escalada obligada i a trams exposada, sobretot la part de baix. Com ja he dit la roca en general es molt bona, a trams sorprèn la qualitat, però al ser una via poc repetida té zones una mica crunxis i algun bloc inestable.

En comptes d'accedir a la feixa per la canal, vam fer els dos primers llargs de la via Aromàtica, que vam empalmar en un, i que per cert son guapos. Però llavors ens vam despistar i vam anar a la dreta, quan just havíem d'anar una mica a l'esquerra però basicament recta amunt!! Ni en Toti ni jo hem fet la Delfos així que vam voltar una mica per la feixa fins que vam trobar el sol picat a la paret, llavors vam caminar uns 20 metres a l'oest per una estreta feixa fins a trobar l'A1 de la meitat del primer llarg de L'Estaca.

L1 - 6b/A2 50m - El vam començar on suposem hi ha l'A1: fissurilla de 2 metres, pitonada i una mica desplomada. Em tocava a mi aquest llarg, amb les meves ultimes petites experiències en l'artifo ja em motivava pedalar una mica. Però de fet vaig posar l'estrep tan sols un cop: vaig escalar en lliure fins a uns 2 metres del primer clau(6b?), allà un parell de passos per caçar-lo(A1?) i sortida en lliure per la roca bona primer a la dreta i després a l'esquerra superant els sostrets fins a caçar el segon pitó. Tram obligat amb molt poques possibilitats d'assegurar-se. Llavors flanqueig a l'esquerra fins la reunió, gairebé penjada, amb un spit i un pitó.

L2 - 6b 55m - Se surt a l'esquerra de la reunió per un pilaret amb roca boníssima fins a trobar un diedre sec, altre cop amb roca genial, on treballarem de valent l'oposició i el bon ull per assegurar-se. Sortim per la dreta del diedre i enfilem recte amunt fins a trobar una placa gris que en flanqueig tècnic a l'esquerra ens porta a la reunió(1 spit). Llarg molt guapo, roca espectacular!

L3 - 6b+ 40m - Superem el sostret pel bell mig i escalem fins al peu d'un diedre de roca vermellosa i força crunxi... Flanqueig a l'esquerra fins un esperonet, canvi d'esperó i tram obligat i una mica perdedor fins a una bona fissura. La reunió es troba sobre un bloc que des de baix fa la seva por! L'hi donem la volta per l'esquerra per terreny no massa definit, 1 spit a la reunió.

L4 - V/V+ 25m - Llarg curt, ràpid i molt bonic, roca molt bona altre cop. Sortida recte de la reunió i donem la volta a la fissura desplomada per la seva esquerra amb molt de canto. Tram rampos per arribara a la reunió de la Delfos montada amb dos pitons.

L5 - 6a+ 55m - Tram comú amb la Delfos fins on aquesta se surt de la fissura per flaquejar a la dreta. Nosaltres continuem la fissura de dret: tram vertical i guapo! Passem un arbre gran penjat i arribem fins una petita repisa on hi ha un spit: reunió de luxe!

L6 - 6a+ 55m - Ens vam perdre... però la cosa es força evident de fet... recte amunt no... jejeje! Plaques i fissures amb força vegetació però bones possiblitats d'assegurar-se, vam muntar la reunió quan gairebé s'acabava la corda.

L7 - 6b 40m - Primer tram similar al llarg anterior fins arribar al peu d'una fissura/forats lleugerament desplomada, secció molt guapa amb un pitonet a la sortida de la fissura. Arribada al cim típica... arbrets, punxes, sorreta... ...

Via guapa, una bona aventura!! Material: aliens del blau al glod, amb un parell d'híbrids; camalots del 0,5 al 4; ens vam carregar amb 14 pitons!!! com a molt vam utilitzar 5 claus en tirades(L1), creiem que amb uns 8 pitons és suficient. Sortíem del prat a les 9:30 i vam arribar a dalt a les 18:20(tenir en compte que vam entrar per la via Aromàtica i ens vam empanar una estona per trobar el peu de via... ...). Hi ha una piada a la web de caranorte: http://www.caranorte.com/foros/read.php?49,549

Salt BASE a la Marquises

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Wed, 04 Mar 2009 19:40:00 +0000

Estem a la segona reunió de la via Marquises, a la paret de Catalunya de Montrebie, de cop un fort soroll... alguna cosa gran està caient de la paret!!! una mirada cap amunt i ufff quin espant!!! està caient una persona!! tela!!!! estan fent salt BASE!!! bufff per un moment m'ha fet un salt el cor!!!!!

A tota la màgia d'estar escalat a Montrebei, s'hi suma la impressió veure aquesta gent saltar des de dalt de tot de la paret, espectacle únic.
Amb en Cruells i en Cisco vam fer aquesta típica via Montrebeiana: fissures, xemeneies, equipament just, roca a estudiar en alguns trams, ambient... ... Hi vam tardar vuit hores justes i vam fer servir: joc de tascons; camalots del 0,5 al 4 repetint 0,75, 1 i 2; i gairebé doble joc d'alines.

El primer llarg es pot fer grimpant bé i els dos següents en un, quedant un primer llarg de via guapo. Llavors es pot seguir fins a la R4 de la ressenya d'en Luichy.

La R5 que marca la ressenya no està massa clara, nosaltres la vam fer després d'un tram de roca mooooolt dolenta que flipes, i no vam trobar cap clau; reunió amb camalot 3 i un bloc empotrat.

Vam fer l'Ae en lliure, es diu que 7a... por ai van els tiros si no s'arrenca res i no mires gaires els spits/burils. Al mateix llarg, pas de 6b amb buril, curiós d'equilibri, em va costar molt...

Llarg 9, el de la fissura que diuen 7a... molt guapo fins al sostret, anar equipant, vertical mantingut i ja et deixa tocat, 6b+... ...++ o més!! llavors al sortir del sostret... bufff no ens va pas sortir!, secció dura a bloc, però amb possibilitat de bona protecció.

Una altre bonic i fresquet dia d'aventura.

Montsec, estimat Montsec!! !! !!

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Tue, 24 Feb 2009 18:30:00 +0000

Després del bon gust de boca que ens va deixar la Femme Fatale, vam anar al bar de Pont de Montanyana a inflar-nos de ressenyes. Jo tenia clar l'objectiu pel diumenge i a en Curells l'hi va semblar bé, després d'un gèlid bivac a l'aparcament de Montrebei, anem cap al bonic poblet de Alsamora.

Aproximació molt còmode fins al Cingle de Lladó, entre pinedes i corriols humits, segurament de les parets més tranquil·les i inhòspites del Montsec. Jo ja l'havia tastat feia uns anys amb Toti i tenia moltes ganes de tornar-hi, a més la línia de la via Tous les soirs à 20 heures, la France a peur, em va cridar molt l'atenció.

Ens va semblar una via boníssima, molt recomanable pels amants de l'aventura a l'estil Ravier.

L1 6c 45m - Mur lleugerament desplomat amb un spit i un pitó; roca areniscosa, al principi tova, fràgil i sorrenca però que millora oferint forats molt bons i molta adherència. Bones possibilitats d'assegurar-se per anar a buscar l'spit. Després flanqueig caminant fins a un spit on es fa la reunió; segurament s'arribaria fins a la següent reunió però... nosaltres no ho vam provar.

L2 II 15m - Caminada fins a una sabina i un pitó al peu d'un pronunciat desplom.L3 6c+ 30m - Bombo curt amb invertits que imposa força, però un cop t'hi poses disfrutes amb els cantos que es van trobant; hi ha un pont de roca i un pitó que es poden xapar bé abans de fer l'apretada. A continuació un mur genial amb regletes boníssimes i fissura de forats on hi ha un altre pont de roca, escalada mantinguda a estudiar on caldrà equipar en algun punt; el calcari aquí es de molt bona qualitat. Arribada a reunió per diedre-xemeneia arbustiu. Reunió molt còmoda amb un spit.L4 6b 50m - Llarg brutal, escalada en placa sensacional, canvis de diedres i muret final... una passada!!! Hi ha un pitó a l'inici de la placa, llavors cal anar a caçar un spit que està molt lluny, però la placa tipus Roca Alta permet protegir-se. Després de l'spit hi ha un clau amagat a unes herbetes que no vaig veure, un altre tram de placa grisa, amb roca excelent, on es disfruta de valent, ens porta a uns diedres mes sorrencs on vaig treure el primer dels tres pitons amb els dits. Flanqueig curios entre diedres fins a una balmeta amb un pont de roca que protegeix l'últim mur de roca areniscosa excel·lent. Reunió casi penjada amb spit i pitó. Llarg 5 estrelles.L5 6a+ 30m - Un altre gaudir de l'escalada! Continua la roca areniscosa gris, amb uns forats increïbles i una adherència boníssima. Pitó al sortir de la reunió amb flanqueig a l'esquerra, per atacar un petit diedre molt obert i vertical amb un pont de roca; es va perdent verticalitat fins arribar al cim.Vam portar camalots del 0,5 fins al 4, però sense el 4 es va bé. Joc d'aliens del blau al vermell(algun repetit no fa nosa), tascons i algun cordino. Ara falta el tercer clau del quart llarg, que per cert era un universal curt en un fissura roma i sorrenca... ... ara encara em fan més por les vies d'en Ravier!!!

Montsec, estimat Montsec!!

vilaplain@hotmail.com (Vilaplain) — Mon, 23 Feb 2009 15:59:00 +0000

Sempre que m'acosto al Montsec sento bones vibracions, son tantes les bones escalades que ens han ofert les seves parets, que no ens cansem de tornar-hi un cap de setmana darrere l'altre.

Aquest cop toca la paret d'Aragó de Montrebei per combinar-ho amb el Cingle de Lladó. Dissabte vam escalar la via Femme Fatale; ens llevem amb el cel tapat, envoltats de fusells i gossos histèrics... per sort un cop a peu de paret surt el sol i la tranquil·litat i les bones vibracions ens tornen a acompanyar.
Via molt guapa, en roca boníssima tret de l'últim tram del sisè llarg. Escalada en placa amb els seguros alegres, on la qualitat de la roca fa disfrutar d'allò més de l'escalada. Amb el material de la ressenya es va bé.
Per a mi la primera via a la Pilastra dels Voltors, em va sorprendre la roca: calcari gris de molt bona qualitat amb forats en general bons, atípic a Montrebei. Us recomano una visita a aquest altre magnífic racó del Montsec.