VILAPLAIN

BLAUGRANA AL VENT 150m 7c (6c obl) - Roca Alta

2012-01-13T08:22:00.000-08:00

Per començar l'any apretant de valent, vam fer una escapadeta a Roca Alta on vam escalar la via Blaugrana al Vent amb l'Ik i en Tersa. Tot i que el dia es va llevar ventós i ennuvolat, va anar millorant fins a sortir el sol per deixar-nos escalar ben a gust.

Via treballosa i exigentamb l'equipament just, roca molt bona i ambient garantits! En elsegon llarg ens trobem amb el pas més dur de la via al superar unpetit bombet després de superar un placa desplomada que ja ens faescalar de valent:

El segon llarg presenta lasecció més obligada de la via, es tracta d'una placa de rocamarronosa excel·lent sense possibilitats d'assegurar-se que em vacostar una bona volada, llarg molt bonic:

El tram difícil deldarrer llarg costa de veure, coincideix amb els primers metres de latirada i està molt ben protegit.

La via és molt bona tot ique les màximes dificultats estan molt concentrades. Vam utilitzar el material que marca la ressenya. Es pot rapelarcòmodament per la via Misión Improbable.

El següent dia vamescalar les vies Intifada i Misión Improbable, igualment molt bonesi recomanables.

Fotos d'escalada

2011-12-16T08:04:00.000-08:00

Ja fa uns mesos en Santi va inaugurar un blog on va penjant una selecció de fotosd'escalada que va realitzant. Actualitzat gairebé setmanalment, hitrobareu instantànies realment espectaculars. Com a mostra, laprimera escalada que vaig fer a Wendenstöcke, compartint corda amben Santi:

Escalada d'extrema dificultat a la cara Nord de Montserrat

2011-12-16T07:45:00.001-08:00

A continuació us presento l'article que en Roger Cararac ha escrit a al revista de muntanya del CEC sobre tres vies mítiques del vesant Nord de Montserrat.

MONTSERRAT FRANCISCO GRIMÀ 190m ED/A2 - Agulla Lluís Estasen - Ecos Nord

2011-09-18T13:50:00.000-07:00

Us deixo amb el relat que en Roger ens fa de l'escalada que vam fer aquest dimecres passat a aquesta mítica via:

El passat 14 de setembre vam fer la via Montserrat Francisco Grimà a Ecos. Aquesta via la tenia al cap des de fa anys ja que l’envoltava un gran misteri degut a que vària gent s’havia baixat.Hi vam anar una mica sense saber que ens trobaríem, amb molt material per fer artifo extrem i amb l’incògnita de si podríem passar o no. Finalment vam passar i vam poder fer la via en unes 8 hores aproximadament. Aprofitant la repetició i com a precaució per l’estat dels burils vam col·locar un parabolt del 8 a cada reunió, menys a la cinquena que no hi havia expansions.

La via comença just a l’esquerra d’una petita fissura descomposta on uns 10 metres més amunt es veu l’únic buril del primer llarg. Aquests deu primers metres són V+ però es fan molt tensos per una possible caiguda picant terra. Un cop arribats al buril es fan 4 passos d’artifo amb tendència a la dreta. D’una última peça molt dolenta es fa una sortida en lliure de 6a d’uns 10 metres fins a R1. Aquest és el llarg més dur de la via.

El segon llarg comença amb una travessia de V fins a trobar 3 burils molt junts. Des d’allà hi ha un tram delicat de 6b+ però es van trobant burils fins a una baumeta d’on, amb tendència a la dreta, s’entra a R2. Hi ha un buril més a la dreta de la línia que despista, nosaltres no el vam utilitzar.

El tercer llarg comença amb una mena de diedre ben protegit i una travessia a la dreta porta sota un sostret que es supera amb l’ajuda d’un buril i un pitó. D’allà es surt en lliure fins a la R4 sense gaires complicacions, una mica exposada l’arribada a reunió.

El quart llarg comença amb tendència a la dreta amb un tram de 6b que es fa bé, fins a un bombo on hi ha uns quants burils, es passa el tram més dret amb artifo (totes les peces estan posades menys un pas de ganxo que hi ha picat). Al final es torna a sortir en lliure fins a R4.

El cinquè llarg és fàcil però és molt exposat. Llarg cinc estrelles amb roca bona i cantos molt bons, s’arriba a la R5 on hi ha dos pitons. Costa muntar reunió i la veritat que al final no dóna gaire confiança. Guardeu un pitó ben llarg per posar-lo en el fang.

L’últim llarg comença amb un tram fàcil però exposat, finalment un curt tram d’Ae ens deixa al cim de l’agulla.

De material no cal portar gaire cosa ja que no es pot posar casi res. Amb uns 6-7 pitons (un parell curtets, 1 bong, 1 V retallada, 2 plans mitjans, 1 llarg per R5) alguna falca, aliens grans, 1, 2 i 3 de friends, fissurers i 1 ganxo pel quart llarg n’hi ha de sobres. En cada llarg es posen 4-5 peces a molt estirar.

BISBEPORUC 225m 7a (6b/A0 obl) - El Bisbe

2011-09-17T11:57:00.000-07:00

Interessant via que recórrer la zona dreta del Bisbe, amb una completa combinació de fissures a equipar i plaques equipades amb parabolts.

Els dos primers llargs escalen fissures amb algun passet curios, especialment l'entrada a la primera reunió. Roca a estudiar i algun matoll per tibar.

El tercer llarg es una combinació de matoll-tracció i sorrera vertical, be una imatge és millor que mil paraules:

A partir d'aquí la roca guanya en qualitat i la vegetació perd presència. Guapo llarg de placa tècnica molt mantingut:

Escalem la característica llastra per la seva part dreta tot seguint la bonica fissura lleugerament desplomada:

Aquí ens espera la guinda del pastis, un excel·lent llarg de cinquanta metres de placa fineta amb un final ben agraït:

Fem cim escalant els dos últims llargs en un, sortint uns metres en ensamble. El material que marca la ressenya ens va semblar correcte. Una via del tot recomanable.

FIFI DE TOUTE ÉTHIQUE 180m 7c - Oscuros de Balced

2011-09-12T14:52:00.000-07:00

Vam acabar amb la ruta per Osca fent una visita a una de les moltes parets que ens amaga la Sierra de Guara. El riu Isuala, que corre paral·lel a l'Est del riu Mascún, forma un congost que rep el nom de Oscuros de Balced.

Aquí les parets tenen una alçada modesta, arribant a un màxim d'uns 200 metres, però tot i això la via que vam fer ens va deixar ben satisfets.

Trobareu informació detallada de l'accés i aproximació així com del material; i descripció dels llargs, en la que coincidim, als blogs d'en Piju i d'en Nach.

Nosaltres no vam fer cim i vam rapelar de la cinquena reunió sense aturar-nos a la que hi ha al mig del cinquè llarg. Vam portar un joc de camalots del 0,3 al 3, aliens del blau al vermell i un joc de tascons.

La via ens va agradar molt i la recomano per gaudir d'una roca molt guapa i d'un entorn espectacular. Aqui trobareu més fotos:

SIERRA DE GUARA

2011-09-06T11:38:00.000-07:00

De Riglos ens movem fins a la veïna Sierra de Guara, on passarem uns dies fent friki aprofitant per descobrir nous sectors:

Aquestes terres ens donen moltes opcions per l'escalada, en aquest cas una combinació de conglomerat amb un bany de calcari xorreros on passem un traquil dia d'escalada a la sombra.

També visitem la concorreguda escola de les grans baumes, xorreres i tacos on suar de valent.

Aquí però les prohibicions aviat no ens deixaran fer res de res... ... Recordo haver sentit dir al meu pare més d'una vegada: “aquest país és la púrria d'Europa”. En molts sentits segur que no, però quan hi ha diners pel mig, el que guanya es la corrupció i no la bona gestió i els calers van per als quatre enxufats abans d'intentar trobar solucions per a tots.

Per sort encara ens deixen gaudir d'un dels millor plaers de l'escalda!!!!!!

MISIÓN CUMPLIDA 300m 7a+ (6b/A1 obl) - Nord-Oest del Pisón

2011-09-05T10:55:00.000-07:00

Després d'un mes treballant a Madrid, amb nomes tres escapadetes a Patones per controlar una mica el mono, vaig arribar la setmana passada amb moltes ganes de roca. Amb l'Ignasi decidim fer un petit tour per terres Oscenses. La cara Nord-Oest del Pisón sembla una bona opció per començar a carregar les piles.

Bonica i exigent via que escala la part esquerra d'aquesta imponent paret. Quin valor posar-se en solitari per aquest rocam! Lluny de les mes que sanejades clàssiques, aquí cal estudiar els bolos en més d'una ocasió.

La via fa escalar en tots els llargs, els setens més equipats i directes ja em van descarregar les piles mes que no pas posar-me-les. Mentre que els llargs de sisens son mes sinuosos tot superant les típiques panxes a la caça del parabolt.

Una bona via per un dia d'estiu, amb ombra tot el dia i boniques vistes de l'emblemàtic Fire.

MESTRE LLOP 220m ED- - El Peladet

2011-07-29T02:36:00.000-07:00

Amb aquest estiu que està fent, els destins d'escalada es fan una mica atípics; aquest dissabte, a finals de Juliol se'm va fer molt estrany d'estar escalat a Terradets. De fet vam escollir una paret que fins a la una o les dues està a l'ombra i de fet estàvem esperant el sol ja que amb el fred vent que bufava vam quedar gelats.

Amb en Roig i en Cisco vam fer la via Mestre Llop, a la zona mitja/alta del Peladet. La via ens va agradar molt; roca sempre bona, com ens te acostumats el Peladet i tots els llargs amb el seu toc especial.

En els llargs de sisè ens caldrà escalar i estar alerta per a trobar els millors emplaçaments per les assegurances ja que a vegades no son evidents, els parabolts estan força distanciats.

Els llargs de setè estan molt ben equipats; d'entre ells el cinquè llarg és una peculiaritat dins el Peladet, sobre roca ataronjada de difícil escalada i graduació ja que te molts passos aleatoris on cal posar-hi una bona dosis d'imaginació, un bon exemple d'escalada fungy; tal i com diu en Kim el llarg ronda el 7a+/b.

Vam rapelar la via de la setena reunió a la cinquena i llavors tal i com marca la ressenya. Vam portar els camalots 2 i 3 i nomes vam fer servir el 2 en una ocasió, pràcticament prescindibles; sí que son importants els aliens o friends petits i estrets ja que ens hem d'assegurar a les vires i aquests hi treballen millor. Una bonica via per gaudir d'un fresc dia d'estiu.

Fotografies de WADI RUM 2

2011-07-25T02:56:00.001-07:00

Segona part de les fotografies del viatge al Wadi Rum que vam fer amb els Rogers el Gener de 2010.

Després d'un petit descans a Aqaba, ens disposem a obrir vies. Vam començar per la cara Oest de la paret de l'extrem Sud del Jebel um Ishrin, anomenada Draif al Muragh. Hi vam estar dos dies, l'arribada al cim amb les últimes llums del dia van ser impressionants:

Per la següent sortida vam optar per llogar un 4x4 que ens va porta a l'entrada Est del Kharazeck Canyon, on vam acampar durant quatre dies i vam obrir un parell de vies.

Durant l'estada ens va sorprendre una forta tempesta que va convertir les parets del Wadi Rum en un magnífic espectacle de cascades:

La caminada de tornada fins a Rum ens la vam prendre amb tota la calma i ens va servir per trobar nous objectius:

VIA DELS ESLLOMATS 230m 6c (6b obl) - Peña Montañesa

2011-07-20T14:05:00.000-07:00

La paret nord de la Peña Montañesa em va tenir intrigat des que la vam estar mirant detingudament des de la carretera que puja cam a Bielsa.

Des d'allà dona la sensació de tenir murs compactes i continus, però un com ens hi anem acostant divisem les diferents feixes que la van partint i també podem anar veient que la verticalitat es restringeix a algun sectors de la muralla.

Tot pujant cap a La Collada, a l'hora que el sol es comença a pondre, tenim unes magnífiques vistes d'aquesta complexa paret. Per la part dreta de la mateixa és on discorre la Via dels esllomats, que vam fer fa un parell de caps de setmana, amb el permís de les tempestes que es van comportar tot i les amenaces que vam tenir durant el vespre:

L'aproximació des de La Collada és prou feixuga, cal pujar fins a peu de paret, intentant evitar les molestes tarteres, per llavors flanquejar ja mes còmodament fins a l'esperó Nord-Oest. Ens alleugerà la pujada les magnífiques vistes que tenim durant tot el recorregut.

La via segueix una lògica successió de fissures i xemeneies diedroses, enllaçades hàbilment per compactes plaques, com el bonic tercer llarg:

També hi trobarem una curta però intensa secció de offwidth, on per sort podrem anar equipant, amb més o menys seguretat, una petita fissura que hi ha a l'esperó:

Després de l'evident sistema fissurat, la via surt per un vistos mur tot superant un petit sostret i acaba amb uns aeris, tècnics i difícils diedrets on caldrà lluitar de valent i tenir bon ull amb les proteccions, un llarg molt guapo!

Acabem la via amb les últimes llums del dia, vistes fantàstiques cap a l'Oest on podem veure el Mont Perdut, Castillo Mayor i el poblet de Laspuña. Un cop acabada la via encara ens caldrà remuntar fins al cim de Peña Montañesa on podrem admirar el conjunt de prats, parets i tarteres que conformen aquest peculiar cim. Llavors cal caminaren direcció Est a buscar la marcada enforcadura per on baixarem una tartera fins a trobar un corriol que ens durà altre cop La Collada.

Via d'aventura guapa amb graus collats, on trobarem l'equipament mínim. Hi ha varis trams on la roca no es massa bona i cal anar en compte. Recomanable repetir el joc de microfriends i portar un bon joc de tascons. Via recomanable per fer una jornada complerta amb un toc alpí de cara Nord, tot fent cim i gaudint de la tranquil·litat i les magnífiques vistes. Enhorabona als oberturistes!!

Fotografies de WADI RUM 1

2011-07-17T13:00:00.000-07:00

Primera part de les fotografies del viatge al Wadi Rum que vam fer amb els Rogers el Gener de 2010.

En aquest primer bloc podreu veure la repetició, que vam fer els tres, de la primera via que va obrir en Solé en solitari i que ens vam encarregar de adreçar:

Abans de començar amb la obertura de vies, vam escalar algunes de les clàssiques: The Beauty i LionHeart i una de menys coneguda pero molt bona i del tot recomanable: Los Pitilleros, que escala el mur de forats a l'esquerra de l'impresionant cascada:

TUBABU MUSUNGU 200m 7a+ - Collegats, Circ del Pessó

2011-07-15T13:10:00.000-07:00

Fa un parell de setmanes vam fer un col·lectiva improvisada per en Ganxets que ens va portar de Montañesa a Cavallers, on el diumenge al matí ens va despertar un petita tempesta. Seguint les indicacions del mestre ens dirigim a Collegats, i amb Cisco fem la guapa Tubabu Musungu.

Jo mones havia escalat la Tànger en aquella zona i ja fa molts anys, tenia molta curiositat per escalar en aquella roca i la veritat es que em va sorprendre molt gratament. La roca és boníssima, rica en forats i pedres i còdols que ens ofereixen de regletes a romos.

L'itinerari, molt ben trobat, va escalant les plaques situades a l'esquerra de l'evident línia de Sang de Crack. Escalda atlètica en alguns trams i tècnica i de navegació en d'altres.

Vam començar l'aproximació a les dues del migdia, una mica incomoda amb el solano que queia, però un cop a la paret ja vam estar a l'ombra. Via molt guapa i recomanable però cal tenir en compte que ens caldrà escalar!!!

SERIAL DRILLER 250m 7a+ - Nova via a Peña Montañesa

2011-07-07T16:01:00.000-07:00

Ja feia molts dies que ho dèiem, finalment vam coincidir i vam posar rumb a Peña Montañesa. L'Albert tenia vista una línia i amb la motivació i les ganes que comporten una nova ascensió, vam fer una feixuga aproximació que per sort vam millorar el segon dia.

Punta Sola és una enganyosa agulla que es camufla amb els entrants i sortints de Peña Montañensa; vista des de l'Oest s'endevina l'esvelt ullal d'un magnífic calcari gris que caracteritza aquesta formació. Serial Driller en ressegueix la paret Oest oferint dues parts ben diferenciades.

En els dos primers llargs trobem la típica roca areniscosa de Peña Montañesa amb fissures uniformes on gaudirem de l'escalada d'autoprotecció. Curiosament el tercer llarg ja és de calcari molt compacte però escalarem una molt bonica fissura.

A la segona part podrem gaudir d'un calcari excel·lent escalant exigents plaques, a excepció de la característica cicatriu del cinquè llarg. Escalada amb ambient i espectaculars vistes del massis del Mont Perdut.

Via bonica amb escalada variada així com en roca, en un escenari tranquil i amb unes vistes impressionants, esperem que us agradi!!

Trovareu més informació i boniques fotos al blog de l'Albert, el gran motivador per aquest tipus d'aventures: http://albertganxets.blogspot.com/2011/07/serial-driller-nova-via-montanesa.html

FISH&CHIPS 100m 7b+ - Agulla Lluís Estasen d'Ecos

2011-07-04T02:50:00.000-07:00

La setmana passada vam anar amb en Popi a fer la primera repetició d'una nova via que ha equipat a l'Agulla Lluís Estasen d'Ecos. La via escala les compactes plaques a l'esquerra de la Mojo Picón, oferint un bon ambient i escalada tècnica.

A partir de les 3 de la tarda no toca el sol a la paret, per tant una bona opció per una escalada de tarda, tenint en compte, això si, que l'aproximació es fa una mica feixuga. Roca molt bona però cal anar una mica en compte a l'últim llarg. Al igual que les altres vies de lliure d'aquesta agulla, molt guapa i del tot recomanable.

SOMONTANO, una reserva per a les millors festes

2011-06-27T08:45:00.000-07:00

Ordesa sempre fa respecte, i mes encara a principi de temporada, així que tinc dubtes a l'hora d'escollir via, a més a l'Albert n'hi queden poques per fer i algunes de les seves propostes son vies poc recorregudes.
Tenim clar que anirem al Libro Abierto i finalment ens decidim per la via El gusto es mio. Un cop a peu de paret son mes o menys les 9 del mati, estem a l'ombra i ja es fa notar la caloreta, així que ens decidim per una opció mes ràpida i segons tots els comentaris que n'havia sentit molt bona: Somontano.
La via és boníssima, va enllaçant murs desplomats amb petits diedres i fissures, sempre amb una roca molt bona. A meitat de la via ens trobem l'impressionant sostre característic del Libro Abierto. Arribar al seu extrem és un dels llargs mes impressionants de la via:

Un cop superat el sostre la sensació de vuit és total. Aquí la via ens segueix regalant plaques desplomades amb trams de fissura que caldrà lluitar de valent.

L'anècdota de l'escalada va ser carregar el Camalot del 5, ja que teníem pensat fer l'altre via. No es podia quedar tot el dia a l'arnes!! així que va servir per assegurar l'últim pas de la via:
Somontano és una via molt guapa, amb la verticalitat i escalada atlètica que caracteritza Ordesa, a més la roca es molt bona en tot el recorregut. Nosaltres vam utilitzar el material que marca la ressenya i vam anar be, vam tardar entre 7 i 8 hores. Vam empalmar els llarg 1 i 2 i els 10 i 11.Un cop al cim vam poder gaudir de les espectaculars vistes que ens ofereix la Vall d'Ordesa:
En definitiva una via MUST!!

E.O. MIR 400m 6c/A1 - Montrebei Paret de Catalunya

2011-06-21T01:25:00.001-07:00

El dijous passat vam matinar per poder escalar a la Paret de Catalunya, abans que arribes l'estiu. Amb en Pep Vila vam fer la via Estació Orbital Mir.
Havíem sentit a dir que només calia clavar un pitó al primer llarg, així que vam portar un parell de peces grans i allà les vam deixar.
Tot i anar de segon, no ho vaig encara bé i em vaig agafar a l'spit per resoldre al pas, però segurament rondarà el 7a. Sortint d'aquest spit ens trobem amb un dels pocs trams de la via on la roca no és molt compacte i cal anar en compte, tant per progressar com per protegir-se.
El segon llarg ens regala un magnífic flanqueig de roca molt franca:
El quart llarg escala plaques de roca ataronjada de bona qualitat, tot esquivant un marcat sostre vermellós; aquí caldrà protegir-nos amb microfriends i tasconets si no volem utilitzar el martell:
En el següent llarg, i després de superar uns passets delicats, ens trobem un petit bombo. Aquí vam fer un parell de passos d'A1, amb un pitó i un microfriend ja que la “V” que hi ha col·locada no fa massa bona pinta i cal passar-hi un cordino. De segon va sortir bé, rondant el 6c, bombet tipus Vilanova on cal trobar els cantos bons:
El sisè llarg es una mica perdedor, seguir la bona roca en tendència a l'esquerra, prenent com a referència un diedre gris amb un bombet crunxi de roca vermellosa. Aquest petit bombet és l'altre tram de la via on cal anar en compte amb la roca. En aquest llarg no hi vam trobar res del material que ens marcada la ressenya.
El vuitè i novè llargs son força exigents si es volen escalar sense clavar, però aquí la roca taronja és de molt bona qualitat i dona confiança. Llargs bonics de placa amb un flanqueig espectacular.
Via guapa, amb roca de bona a molt bona en pràcticament tot el recorregut. Si es vol fer sense clavar caldrà apretar en algun tram i portar aparatos petits pels clavaderos. Vam utilitzar la ressenya d'en Roger Cararac que he modificat una mica segons ho vam trobar nosaltres:

Escalades Clàssiques desde Savassona al Badile - Miquel Vilaplana

2011-06-06T02:33:00.001-07:00

EL PETIT PRINCEP 85m 6a/A2 - Morro de l'Abella

2011-05-30T14:10:00.000-07:00

Els cingles del Collsacabra son de tots coneguts per la seva pobre roca; però la seva verticalitat i el magnífic entorn en el que es troben, ens desperten aquell romanticisme que tota escalada clàssica té.La via El petit príncep n'és un bon exemple: una línia lògica que enllaça fissures de totes mides, superant un marcat desplom i visitant la magnífica cova on es troba la primera reunió.
El trobar-nos pitons i parabolts durant l'escalada ens deixa respirar i gaudir del salt de Tirabous, en comptes de patir per la precarietat de la roca; no obstant l'escalada és prou exigent ja que pràcticament tot el recorregut és desplomat i la incomoditat de progressar dins els diedres es fa notar.

Vaig utilitzar el material que marca la ressenya, tenint en compte que cal gestionar be el camalot del 4 en el primer llarg i recomanar les llenties o ballnuts per l'últim llarg que em van ser molt útils i eficients:
El sol no toca a la paret fins arribades les tres del migdia, així que ens permet disfrutar d'una bonica matinal.

AIGLUN, un altre must ! ! !

2011-05-23T13:16:00.000-07:00

Després d'haver escalat la via l'artisan du huitieme jour i haver descobert aquell magnífic mur, no voliem marxar sense tornar a gaudir d'aquella roca. Tot i estar cansats, la recomanació que surt a la nova bíblia de les més belles parets dels Alps, ens va fer decidir per la combinació Saga-Dissipation, que en Philippe Mussatto defineix com un dels més bells itineraris dels Alps del Sud(en la seva dificultat).Altre cop una via molt i molt recomanable amb llargs fantàstics sobre una roca més que excel·lent. Dificultats mantingudes entre 6b i 6c amb bon equipament, un parell de friends mitjans poden ajudar a l'espectacular placa de l'antepenúltim llarg.
Com que no tinc fotos de la via adjunto l'enllaç de l'àlbum de l'anterior via:

L'ARTISAN DU HUITIEME JOUR 300m 7b+ - Aiglun

2011-05-22T13:42:00.000-07:00

Per setmana santa vam poder tastar una de les parets mes guapes que he escalat últimament, Aiglun. Amb l'Ignasi vam fer l'artisan du huitieme jour, una via molt bona que recórrer murs desplomats de xorreres, gotes d'aigua i sorprenents forats. En Santi i en Cisco van escalar l'arnaque al nostre costat:
Vam entrar per la via Saga, evitant així un primer llarg de 7c. Els tres primers llargs son ben bonics amb roca vermella de gotes d'aigua punxant. El segueixen dos llargs de xorreres espectaculars, l'ignasi gairebé resol el primer:
El següent llarg de xorreres sembla un passeig per l'Ignasi, la veritat es que hi ha canto i es d'anar aguantant, però veient tot el que ens espera per a mi es converteix en A0 per aquí, A0 per allà:
Passem de xorreres a murs desplomats amb forats. Hem anat guanyant alçada i desplom en els llargs anteriors i ara esquivem els marcats sostres amb un llarg de flaqueig amb molt d'ambient:
Segueix el festival: roca boníssima i un seguit de murs desplomats amb forats a discreció, escalada molt aèria i ben assegurada amb un final de festa espectacular!!
En resum una via del tot recomanable, a condició de tenir un bon power per aguantar tibada rere tibada, agrair a l'Ignasi que es curres els llargs de xorrera. La via està molt ben equipada amb parabolts i només ens caldran cintes express. Un must!!!

LÁGRIMAS EN LA ROCA - 360m 7b+

2011-05-16T04:21:00.000-07:00

Ahir vam fer aquesta magnífica via amb l'Ignasi, ens va fer escalar i gaudir d'uns panys de roca excepcionals.
Els quatre primers llargs recorren fissures i diedres demanant autoprotecció, amb un vistós diedre desplomat al tercer llarg. Cal anar en compte al segon llarg que escala plaques de bona roca on la protecció es difícil i no massa bona.
Arribats a la feixa, la tònica de l'escalada canvia, aquí comencen els mur de roca fantàstica que ens porten records de les estimades parets Alpines: gotes d'aigua àcides combinades amb plaques grises de gran adherència. Val a dir que també caldrà negociar amb zones de roca trencada on cal escalar amb delicadesa.
Els quatre primers llargs de la part superior son boníssims!! però jo remarcaria l'excepcional vuitè llarg(em caldrà menjar unes quantes sopes per encadenar-lo...).
L'últim llarg no el vam entendre gaire... cansats i enfredolinats pel gèlid vent vam pujar com vam poder. Després mirant la ressenya entenc que cal sortir pràcticament recte de la reunió escalant directament la placa. De totes maneres ens va semblar molt difícil, amb passos d'adherència durs i cantets petits...
Vam rapelar fins a R4 on havíem deixar les bambes i un joc de friends. Pel que fa al material, vam portar el que diu la ressenya però crec que el camalot del 4 es prescindible. Per la part de dalt del camalot 0,3 al 1o2 crec que és suficient. Via molt recomanable, on cal escalar i fer una bona lectura de la roca.

WENDENFËVER ! ! !

2011-05-16T03:27:00.000-07:00

Es va acostant l'estiu, i amb ell l'època de les parets Alpines. A falta de moltes per escalar, les meves predilectes son les de Wendenstöcke:Per anar obrint boca, motivar-vos i animar-vos a tastar aquest magnífic calcari, he penjat les fotos de les escalades que hi vam fer amb en Jordi i en Xevi l'estiu de 2009:

Serra de Carreu

2011-05-12T09:01:00.000-07:00

Ahir vam fer una visita a la tranquil·la Serra de Carreu, per escalar les vies Ni Contigo Ni Sintigui i Aromes de “Chirla” amb en Marc Muntanya, les dues amb bona i molt adherent roca.La primera recórrer compactes plaques equipades amb spits i parabolts, moviments tècnics, confiança amb els peus i control dels nervis, especialment a la placa del tercer llarg on els seguros estan lluny.
La Aromes de “Chirla” troba una bonica entrada per anar a buscar els sistema de fissures que domina aquesta zona da la paret. Tots els llargs molt guapos, sobretot l'espectacular tercer que vam escalar en lliure, mes o menys 7a. La fissura del segon llarg te força herba i dificulta tant l'escalada com la protecció.
Les vies es rapelen còmodament tot i que hi ha algun cordino una mica vellet, el material de les ressenyes ens va ser suficient, tascons molt útils per la Aromes de “Chirla”. Aquesta última molt recomanable i que combinant-la amb l'altre ens donen un molt bon dia d'escalada.

VERDON - La Trilogia de l'Imbut - L'AGE DE RAISON (7b+ 200m)

2011-05-09T14:06:00.000-07:00

Per acabar amb La Trilogia de l'Imbut, una via que vam fer amb en Toti ara fa dos anys. Ens la va recomanar en Manu Velazquez i així vam “descobrir” aquesta paret.
L'Age de Raison (7b+ 200m), se li nota l'any i els aperturistes, entre als que hi havia en Patrick Berhault, una via dels noranta; més exigent que les altres dues.
En tinc un molt bon records, sobretot dels llargs superiors amb continuïtat sobre forats, els setens no els vaig ni olorar. Via molt recomanable, amb roca excel·lent i un bon ambient. Trobareu les fotografies d'aquell viatge aquí:

VERDON - La Trilogia de l'Imbut - HOLD UP MENTAL (7b 200m)

2011-05-08T13:40:00.000-07:00

Despres de fer la clàssica i bonica Les Rideaux De Gwendal, ens despedim del Verdon amb una altre visita a la paret de l'Imbut.
Mentre en Santi i en Cisco fan la molt bona La limite des possibilites humaines (6c+ 200m), amb l'Ignasi ens decidim per Hold up mental (7b 200m), que juntament amb la Ras lebolchoi son vies noves(2001-2004), garantia de roca no sobada.
La via és guapíssima, tots els llargs son molt bons, amb roca perfecta tot i que poc porosa. Especialment remarcables els llarg tres i quatre que superen espectaculars i compactes plaques amb molt d'ambient:
Per arribar a R0 es rapela la via i caldrà equipar algun dels ràpels. Ben equipada, Hold up mental ens farà gaudir d'un bonic racó del Verdon.

VERDON - La Trilogia de l'Imbut - RAS LEBOLCHOI (6c 180m)

2011-05-07T13:59:00.001-07:00

L'Imbut és aquesta modesta paret situada a l'extrem Oest del Grand Canyon du Verdon, i com en la majoria de vies de la zona hi accedim rapelant. En aquest cas tres ràpels d'uns 50m perfectament equipats i ben directes.
Per començar amb les escalades de Setmana Santa vam escollir la via Ras Lebolchoi, cinc llargs mantinguts en 6b/6c, per roca excel·lent i nova, cosa que a vegades costa de trobar al Verdon.
Especialment bonic el tercer llarg, que segueix un espectacular mur de forats tot fent un aeri flaqueig del tot fotogeni:
Via del tot recomanable on nomes necessitarem cintes express, i on no caldrà aquella precisió extrem de peus, que tans nervis ens fan passar algunes de les vies del Verdon.

LE ROYAUME DE MÜ 100m 6c A2 - AGULLA DE MONTREBEI

2011-04-01T13:38:00.000-07:00

Diumenge passat ens llevem a Estall amb el cel ennuvolat i decidim esmorzar amb la calma davant de l'antiga casa d'en Santiago Domingo. Finalment optem per anar a escalar l'Agulla de Montrebei, en Pep ha fet les dues clàssiques així que acabem escollint la via Le Royaume de Mü, d'en Chrisitn Ravier i companyia.
El primer llarg em va costar lo seu!! Després de pitonar 3 passos no hi havia manera d'arrancar, així que encara vaig fer un pas de ganxo per poder arribar més còmodament a preses bones. Després del tram d'artifo i a la dreta vaig trobar el clau que marca la ressenya, força desviat del recorregut de la via, si més no del recorregut que vaig seguir jo, una mica estrany. A partir d'aquí lliure per un tram de forats guapo i vertical seguit d'un diedret fins a un spit que marca la reunió; força incomoda per cert.
El segon llarg segueix pel marcat diedre fins a un punt o cal sortir a la dreta, a buscar un pitó que protegeix uns passos de placa finets fins arribar a un pont de roca on la dificultat baixa. Una mica més amunt un pitó assegura un tram més vertical que ens porta a una petita vira on trobem els dos spits de la reunió.
Per sortir de la segona reunió m'hi vaig haver d'agafar per arribar al pont de roca i superar una placa molt llisa. A partir d'aquí escalada vertical per una fina fissura amb un pitó que protegeix una difícil i tècnica secció. Després un bon tram d'escalada fàcil ens porta fins a sota un sostret que superem per la dreta de manera espectacular!!
Últim llarg fàcil escalant un bonic diedre groguenc de bon fer i després amb tendència a la l'esquerra fins a l'espectacular cim de l'agulla.
Via guapa i exigent (segell Ravier...) per una tarda amb el canvi d'horari ja fet. Va be portar alguna de les ressenyes que hi ha a continuació(gentilesa d'en Pep), ja que nosaltres anàvem amb la del llibre de Montsec Oeste, i vam fer les reunions 2 i 3 en els ponts de roca, abans d'arribar a les respectives reunions.

Trobareu la ressenya original a la pàgina web d'en Ravier.

VIA DEL RIGOL - Montrebei Paret d'Aragó

2011-03-28T13:48:00.000-07:00

Dissabte passat vam fer la Via del Rigol a la paret d'Aragó de Montrebei amb en Pep i en Cisco. Interessant via que va buscant el camí directe enllaçant plaques i fissures fins a superar l'espectacular sostre que domina aquesta part de la paret.
Aquí en Pep va fer uns quants malabarismes empotrant les peces en les irregulars fissures i improvitzant algun que altre pas curios:
Vam trobar a faltar material del que assenyalen la majoria de ressenyes: dos spits al tercer llarg i un a la tercera reunió, més uns tres claus al tècnic diedre del cinquè llarg on caldrà escalar per anar a caçar l'spit.

El cel es va anar tapant, així que, un cop al cotxe vam decidir de quedar-nos a dormir al poble deshabitat de Estall, situat en un màgic racó de mon.

EXQUISITESES MONTREBEIANES

2011-03-20T07:32:00.000-07:00

Fa un parell de caps de setmana em vaig retrobar amb les parets del Montsec, amb en Furri tenim algun projecte pendent de ja feia massa temps. Va servir de posada en situació un dissabte ventós, navegant per la que podríem qualificar de dubtosa pedra, en algun racó de Roca Alta; fent tribut al nostre estimat Jordi.
L'imparable motivació d'en Gil, ens encamina cap al projecte que teníem pendent a Montrebei. Allà la cosa canvia: el solet ens acompanya tot el dia i podem gaudir d'una altre fantàstica jornada d'emocions.
Sòlides crostetes, punxes coral·lines, bidits tallants. ganivets d'ivori... es van succeint l'un darrera l'altre en aquest regalim blanquinós perfecte.

ORGANASM ! ! !

2011-02-20T04:44:00.000-08:00

Ja fa molts dies que no escalo cap paret... i el blog es queda aturat; així que recuperaré escalades que, per algun motiu o altre, posaria en una llista de vies que "s'han" de fer.
En el periple per la costa Oest dels EEUU, vam fer una curta parada al parc nacional de Zion, una preciosa vall envoltada de grans parets d'arenisca. Colors grisosos, blanc, roig i negre tapissen els diferents monòlits que ens anem trobant en el recorregut del típic bus turístic que recorre la vall:
Allà en Kevin em va proposar d'anar a fer una via que ell ja havia fet, però no havia encadenat l'últim llarg i en aquell moment es sentia preparat per fer-ho. La via en qüestió es diu Organasm i ressegueix l'evident fissura de la part dreta del pilar:
En Kevin comença amb el primer llarg que, tot i la baixa graduació de 5.8, el tram de fissura ampla arribant a la reunió, em va fer esforçar de valent amb combinacions d'empotraments a dues mans, cames i cuixes.
Agafo el relleu i després d'un bonica fissura desplomada de mans/punys arribo sota l'impressionant sostre fissurat. Uns 3 metres de sostre horitzontal resseguit per una franca fissura de mans que em va donar unes sensacions més que intenses!!!
Les forces no em van aguantar i sortint del sostre amb una fissura de mans estretes em vaig penjar... Vaig arribar a la reunió flipant!!
Aquest cop en Kevin no va fallar i va encadenar amb la sòlida escalada que ens tenia acostumats. Difícil desplomet/diedre amb fissura de mans molt estretes que ja et deixa tocat per aguantar una bonica escalda entre fissureta fina i placa amb franques regletes:
Una via curteta però guapíssima!!! molt recomanable pels fanàtics fissuristes que cada cop més van creuant l'atlàntic buscant aquestes meravelles de la natura.

INDONESIA

2011-02-04T13:20:00.000-08:00

Durant l'Agost i l'Octubre de 2003, vaig tenir l'oportunitat de visitar algunes illes d'Indonèsia; disfrutant de les onades de l'Oceà Indic i dels plaers dels països tropicals:

BALI

NUSA LEMBONGAN

LOMBOK

SUMBAWA

F de Friki amb Ferro pel Fred

2010-12-12T11:59:00.001-08:00

Després d'una setmana molt freda, el pont de la puríssima es presentava a més ennuvolat. Ganes de passar fred, com gairebé sempre, no en tenia... Així que amb en Xevi ens vam carregar de ferros i vam anar cap al Pilar del Segre a descarregar una mica d'estress i fer córrer l'adrenalina.

Ens ho vam prendre amb calma, rollo friki... amb el plomes, guants i gorro, una bona guindola, pipes per passar l'estona a la reunió i una mica de musiquilla:

Vam escollir la via La Historia Interminable i el diumenge vam fer el tres primers llarg, des d'on vam rapelar directament al terra amb comoditat.

L'endemà, amb molt menys fred i l'entranyable companyia dels Sambaris, vam jumarejar fins la tercera reunió, on teníem tots els trastos, i vam acabar la via. Com que el quart llarg és curtet i a en Xevi no l'hi va servir ni per escalfar, va decidir d'empalmar fins a la gran cova, una molt bona opció ja que allà la reunió es més còmode.

Via molt guapa, trams amb molt d'ambient i recorregut molt ben trobat. Varem utilitzar un bon grapat de pitons, sobretot curts i falques de fusta; un joc de friends(mitjans repetits pel primer llarg), microfriends, cordinos per ponts de roca i algun ganxo.

Un altre cop això de l'artifo m'ha fet passar por, però és que un cop superada la secció delicada, els nervis, la tensió... ... les sensacions de tranquil·litat, calma, de ben estar.... mmmmm son genials!!!

Trobareu mes fotos aquí:

Parada tècnica on the way back home

2010-10-28T23:54:00.000-07:00

Dissabte passat es va acabar el Challenge de Cabárceno, molt content d'haver pogut viure aquesta experiència, la canalla dona vidilla y les noves amistats sempre son benvingudes.
Tot tornant cap a casa vaig fer una parada al Congost de Montrebei per poder gaudir de la tardor i la tranquil·litat d'un dimecres ple de bones sensacions:

RESCONORIO, back to the rocks!!!

2010-10-10T03:44:00.001-07:00

Vaig aprofitar la tarda de dissabte per descobrir aquesta petita zona de bloc situada a una horeta al sud de Santander. Després de tres setmanes sense tocar la roca s'em va posar molt be una sessió de bulder al meu aire.

El sector es petitó, però la qualitat de la roca i la tranquil·litat de l'entorn fan que es mereixi una visita.

The Cabárceno Challenge

2010-10-10T03:16:00.000-07:00

Ja hem superat l'equador, aquí a l'alberg de Cabárceno, compartint moltes experiències amb les noves generacions Riojanes. Ara a gaudir d'unes hores de tranquiitat abans no arribi el nou terrabastall!!

Els bons records duren per sempre

2010-09-30T15:35:00.000-07:00

Sí, ja sé que res és per sempre, però els bons moment que vaig passar ara fa ben bé un any amb en Jordi, escalant pel congost de Terradets, espero poder-los mantenir el més frescs possible. El cap de setmana passat va fer un any de l’última escalada que vaig fer amb ell: varem saltar de la furgoneta d’en Bou, després d’haver escalat els tres la via Engendro a la paret de les Bagasses i varem enfilar cap al Peladet per a escalar la Chaperos. Amb tota la motivació que portàvem i els efectes de la recent Wenden Fever, varem fer la variat il•lògica o Wendenfever de l’últim llarg: En comptes de seguir la fissura, varem escalar l’esperonet amb tendència a la dreta per, després de travessar unes magnífiques plaques, anar a buscar una fissureta on varem deixar un pont de roca. Després de seguir la petita fissura i amb tendència a l’esquerra, buscant les zones més esculpides de la paret, varem arribar al ràpel de la via. Va quedar així un llarg 100% wendenià i totalment trad, l’últim que va escalar en Jordi.

Sempre en el nostres cor.

... a en Cruells

KIK 450m 7a (6c obl) - Oeschinensee - Kandersteg

2010-09-08T13:08:00.000-07:00

Un dels consols de no haver pogut escalar al Wendenstöcke va ser descobrir la preciosa vall de Kandersteg i poder escalar sobre les aigües del tranquil Oeschinensee. A la nova guia d'en Jürg von Känel i companyia apareix la nova via KIK, que escala el prominent esperó central de la paret que resguarda el vessant nord del llac. Amb una longitud d'uns 450m i una dificultat mantinguda en 6b/c ens va semblar una molt bona opció.
En l'aproximació varem veure d'altres línies de parabolts que es corresponen amb aquestes vies i que tenien molt bona pinta:
Per arribar fins al llac tenim l'opció d'agafar un teleou(primera sortida 8:15) i així ens estalviem un bon desnivell. Segons la guia l'aproximació es pot fer tot resseguint el llac, seguir un passamà i rapelar una corda fixa d'uns 15 metres que caldrà jumarejar un cop acabada i rapelada la via... ...
L'altre opció és anar a buscar la feixa que parteix la paret, seguir-la fins on es creua amb la via i allà deixar les motxilles i botes, rapelar i a escalar!! Un cop acabada la via només caldrà fer tres ràpels i desfer el camí d'aproximació.
En la part de baix la via supera murs verticals de roca gris no massa porosa però molt compacte, ocasionalment ressegueix boniques fissures(com apretava la calor!!!):
La part superior de la via ofereix una escalada sovint desplomada amb llargs mantinguts i molt bons, l'ambient amb el llac de fons sempre present:
Un cop a dalt, amb tres ràpels arribem a la vira, cal saltar-se la novena reunió i anar a una instal·lació de ràpel fàcilment visible. La via esta equipada amb parabolts però caldrà portar camalots del 0,4 al 0,75. Grau obligat al voltant de 6c, amb algun llarg de placa on caldrà apretar de valent, especialment el setè.
Entre aproximació, ràpels per arribar a peu de via, ràpels per baixar fins a la vira... ... el dia se'ns tira al damunt gairebé fem tot el descens de nit. El camí està sempre molt marcat i no hi ha cap problema d'orientació, un cop al llac agafem una pista asfaltada que ens porta altre vegada a Kandersteg. Una via molt recomanable en un entorn màgic.

Àlbum Picasa

2010-09-06T01:59:00.001-07:00

Finalment he ampliat l'espai de l'àlbum de fotos Picasa, d'aquesta manera podré compartir les meves fotografies amb tots vosaltres. Com a prova, un viatjet que vaig fer el Novembre passat per terres basques:

La Fête des Pêres 300m 7a (6b obl) - Vanil de la Gobette Sud

2010-09-03T10:43:00.000-07:00

Entre ruixat i ruixat, busquem les parets que ens deixin escalar amb mes comoditat. La zona sud del Gastlosen sembla un bona opció i decidim descobrim aquestes tranquil·les valls per escalar la Vanil de la Gobette:
Només de veure la paret ja ens ve al cap el patiment de peus que passarem... I sí, la primera part de la via ens ofereix això, escalda d'adherència molt tècnica que gràcies a l'equipament generós escalem una mica més relaxats:
Els llargs 5, 6 i 7 agafen la part més vertical de la paret central i aquí l'escalada pren més ambient i ofereix unes boniques tirades on cal tibar més:

Després d'un marcat flanqueig a l'esquerra ens posem a la vertical del pilaret final amb una bonica tirada de 7a i una arribada al cim de tràmit; boniques vistes ens hi esperen tant de la vesant nord com sud del massis del Gastlosen:
Bonica via de placa, amb alguns trams verticals guapos i d'altres més arrampats on cal anar-hi amb ganes d'escalar adherència. La roca és molt bona en tot el recorregut i l'equipament és excel·lent.

Varem descobrir un altre raconet tranquil amb els típics prats d'herba verda immaculats, les seves bordes, vaques i d'altre fauna no tan típica del lloc:

Le voyage en Italie 230m 7b (6c obl) - Rote Fluh

2010-08-30T13:08:00.000-07:00

Després de les molt bones sensacions de l'any passat, escalant el magnífic calcari del Bern Oberland, m'he passat un any esperant el moment de poder acariciar aquest regal que ens ofereix la natura:
Una de les parets que ja ens va impressionar l'any passat va ser el Rote Fluh, per la seva increïble roca on a trams es converteix en lo més abrasiu que he escalat. Tot i oferir alguna feixa i petites repises, els llargs son en general verticals o desplomats amb un final de festa amb dos llargs que superen uns espectaculars sostres amb graus de només 6b!!
Vaig compartir la corda amb en Joan escalant la via Le Voyage en Italie, mentre que en Xevi i en Cisco van escalar la via A la recherche de Peter Pan, els vam poder observar i fotografiar mentre escalaven les espectaculars i difícils plaques centrals:
La via ens va agradar molt i també ens hi vam haver de fer molt, i és que aquí no regalen res, cal escalar amb tots els sentits en màxima alerta i fer servir una bon dosis d'imaginació per superar els estètics sostres, plaques, esperons...:
Una paret del tot recomanable pels que volgueu apretar fort, gaudir de la tranquil·litat de les valls Suïsses i contemplar l'espectacle dels Alps carregats de neu.

Futuro incierto 375m, 7a+/A2 - Peña Montañesa

2010-07-08T01:06:00.000-07:00

Des de fa uns anys que tenia ganes d'escalar a la Peña Montañesa, en Xevi hi ha fet un parell de vies aquest any i no n'ha sortit massa convençut, però les piades que hem vist per internet parlen molt be d'aquesta via, així que posem rumb al Pilar de Sobrarbe:L'aproximació comença per un sender gairebé planer fins a creuer-se amb la Canal Menor, que caldrà pujar i ens ferà suar de valent. La via comença just a la dreta del bivac amb un parabolt visible en una petita placa gris.
Nosaltres vam empalmar el segon i tercer llarg; per escalar el tercer en lliure no va massa bé ja que el tram difícil és just després de la reunió; la repisa està aprop i amb el corresponent xiclet d'empalmar els llarg fa una mica de yuyu... Per arribar a la tercera reunió vam fer la variant de l'esquerra que escala una desplomada i bonica fissura:
També vam empalmar el quart i cinquè llargs, tal i com proposa l'Albert a la piada de caranorte. Surt un llarg molt guapo a equipar i així evitem l'artificial de llastra. A partir d'aquí vam fer llarg a llarg fins a la Faja Toro, on ens va començar a ploure i ens vam poder refugiar en unes petites balmes molt acollidores. Després del ruixat vam baixar pels ràpels de la Canal Menor, directes i còmodes.
La via és molt guapa amb roca de qualitat i escalada variada, del tot recomanable. Graduació collada en general menys en els setens, cal anar escalant i apretant en tots els llargs. El llarg del sostre es veu factible en lliure de setè potent:
La placa del desè llarg va a buscar la zona més llisa... quan a l'esquerra sembla que hi hagi una fissura cega amb més vidilla... El tram d'Ae ens va semblar molt llis... la resta de llarg molt guapo amb uns ¿?6b's?¿... regust wendenia!

Infortunés mais libres ED/250m/6c+ - Punta de Solàn

2010-07-05T13:29:00.001-07:00

Aquestes son les vistes de l'espectacular Castillo Mayor que teniem des del petit poblet de Badain, punt de partida per l'aproximació a la Punta de Solàn. A mig camí entre Ainsa i Bielsa, resguardant el poble de La Fortunada trobem aquesta vertical paret. Totalment desconeguda per nosaltres, la curiositat ens empeny a fer la costeruda aproximació.
La via en qüestió, obra d'en Ravier i companyia, ens fa escalar amb tots els sentits. L'equipament és mínim, només alguns pitons a les tirades i reunions més dos spits en reunions. La particular roca, molt bona en general, fa difícil la protecció i el poc sanejament de la via encara més, resultant així una escalada obligada.Els llargs tercer i cinquè són molt bons, escalada atlètica i mantinguda sobre bona roca on cal aprofitar al màxim les poques possibilitats que ens ofereix la roca per protegir-nos. La resta de llargs es podrien considerar més de tràmit, però això no vol dir que podem baixar la guàrdia, tot al contrari caldrà escalar i de valent!!Via recomanable per als amants de les aventures amb regust Ravier, en un indret molt tranquil i bucòlic, si hi aneu porteu un bon assortir de peces petites i aneu amb compte amb la fauna de l'indret!!!

Franco Española/Brujas - Tozal del Mallo

2010-07-05T02:29:00.000-07:00

Després d'uns quants dies sense roca i unes sessions de fisioteràpia, sembla que el dit es va arreglant, així que... a escalar s'ha dit!!! Uns dies per terres aragoneses escalant algunes parets desconegudes per mi; però començarem per Ordesa aprofitant que és l'últim dia que es pot pujar amb cotxe fins a la Pradera.Vam invertir la clàssica combinació del Tozal del Mallo per escalar la Franco Española/Brujas. Pel què fa a la Franco Española penso que no val massa la pena: recorregut poc definit per terrasses amb algun tramet vertical, roca no massa bona i molts blocs; algun pitó en reunions i buscar-se la vida.
La part de dalt de la Brujas ens va agradar molt, sense arribar al nivell del tram superior de la Franco Española però val molt la pena. Roca molt bona i escalada més mantinguda i amb ambient; desplom, fissures, plaques i boniques vistes de l'entrada a la Vall d'Ordesa.
A la paret vam tenir la companyia de l'Ignasi i en Harri que van escalar la versió més clàssica:

LA JONTE, sempre bones vibracions!

2010-05-11T06:15:00.000-07:00

La Jonte és un d'aquells llocs que em fan repetir i és que en totes les vies que hi he fet m'ho he passat molt bé, siguin fàcils o difícils. Hi aquest cop la jugada encara ens va sortir més bé ja que vam fer una bonica via de quatre llargs i llavors vam aprofitar per fer vies d'esportiva de gran qualitat. Vam escollir el sector Révérend, que s'hi aproxima des del poble de Le Rozier tot passat pel petit i semi-abandonat poblet de Capluc, que per sí sol ja mereix una visita.
Varem combinar els dos primers llargs de la via Le Révérend i els dos últims de la Melocoton, resultant així una bonica escalada de plaques grises amb roca punxant excel·lent tipus Siurana; algun flanqueig amb molt d'ambient i un últim llarg amb trams de roca foradada més blanquinosa tipus Tarn. Val a dir que a l'últim desplomet hi ha un picat, que tant per tant ja el podien haver fet més agraït perquè el 6b+ no el vaig veure per enlloc! Això ja m'ho he trobat en més d'una via però, he gaudit tant durant l'escalada de tota la via que no l'hi dono massa importància.
Després de la còmode baixada, ens vam empatxar de vies molt guapes i de tots els graus a l'esquerra del Révérend:

Aproximació tranquil·la, magnífiques vistes de la vall de la Jonte amb Le Rozier i Capluc al fons, roca i vies excel·lents, tranquil·litat assegurada... per mi un altre petit tresor del país veí.

LA FOTO DE LA SETMANA 19-25/05/2010

2010-05-05T01:36:00.000-07:00

Aprofitant el mal temps per passejar al resguard de les grans parets.

8mil.es

2010-05-05T01:23:00.000-07:00

Nou portal web de venta d'articles de muntanya de 2a mà de l'àmbit de l'escalda, alpinisme, gel, esquí, surf, llibres i guies. Té un entorn molt simple i intuïtiu, que fa que sigui fàcil d'usar, podeu penjar articles que us volgueu treure de sobre i guanyar-hi uns calerons, tan necessaris en època de crisis.

LA FOTO DE LA SETMANA 12-18/04/2010

2010-04-25T09:24:00.000-07:00

Tornem a l'Alt Urgell per escalar l'excel·lent roca que hi ha per allà; en Popi escalant el primer llarg de la bonica via Retirada Comanche:

LA FOTO DE LA SETMANA 05-11/04/2010

2010-04-16T04:06:00.000-07:00

La setmana santa de l'any passat vam anar al Verdon, molt vent i cels una mica ennuvolats; tot i així vam poder gaudir de les verticals parets de les gorges:

EL VISIONARIO (170m 7a+/Ae) - Plaques del Eco

2010-04-09T13:53:00.000-07:00

Gràcies a les recomanacions de l'Albert Salvado, amb en Santi vam fer aquesta magnífica via de les Plaques del Eco, a Alacant. De fet els llarg bons son els tres primers i més concretament el segon i tercer.
El primer llarg escala un fissura vertical amb roca coral·lina que caldrà protegir i de la que sortirem per evitar un desplomet, per anar a buscar un parabolt que protegeix un petit flanqueig, més delicat del què sembla.
Tal i com deia l'article del Desnivel... el segundo largo es pura fantasía. Magnífica placa desplomada vermellosa, que ens ofereix una molt bonica escalada tècnica i de navegació que caldrà aguantar fins al final; molt guapo!
El tercer llarg creua en diagonal a l'esquerra la monolítica placa grisa que apareix damunt la feixa; escalada molt tècnica amb apretades on caldrà una bona lectura de la roca, sesacional!!
El següent llarg supera la part més vertical i llisa de la placa en Ae per acabar amb un tram d'escalada lliure obligada on no podrem abaixar la guàrdia.
L'últim llarg escala l'evident esperó per la seva part esquerra per travessar a la dreta buscant un petit diedre/fissura que ens durà a terreny més senzill i fins al cim.
Via semiequipada amb parabolts on caldrà portar microfriends i friends fins al camalot número 2 i tascons. Està equipada per rapelar; tot i que un cop al cim l'herbositat i la poca inclinació no fan gaire bona pinta per rapelar, nosaltres ho vam fer amb força vent i sense cap problema. Roca excepcional, molt compacta i adherent... pura fantasia!!! Via molt guapa, del tot recomanable.

LA FOTO DE LA SETMANA 29/03-04/04/2010

2010-04-09T13:31:00.000-07:00

Les escalades al Penyal d'Ifach sempre son sorprenents i espectaculars, a la foto en Santi a l'últim llarg de la via El Navegante:

RUCSONTHEROCS (250m ED-) - Montanissell

2010-04-07T00:54:00.000-07:00

L'Alt Urgell és una comarca que sempre he deixat una mica oblidada, tot i que tinc un bon grapat de ressenyes i cada tardor dic aquest any si, arriba la primavera amb la feina encara per fer. Aquest any però he visitat dues noves parets per a mi; ja fa un parell de setmanes va ser el Roc dels Collars i després l'hi ha tocat el torn a la zona de Montanissell. La nova via de l'Emili López i en Joan Samsó pinta molt bé, una bona excusa per fer una visita aquest altre bonic racó:El camí d'aproximació, ben fitat, s'enfila per l'evident llom fins a peu de la primera feixa que ens porta al peu de via on trobarem un cor gravat a la pedra. Des d'aquí la cosa no fa massa bona pinta però, un cop superat el primer tram de roca dubtosa, la qualitat d'aquesta canvia a molt bona oferint una atlètica escalada entre sostres i amb un bonic flaqueig fins a la primera reunió:Després d'un llarg de tramit arribem a una gran feixa on comença el bonic mur de roca punxeguda, ens esperen uns bons llargs amb plaques, fissures i sostrets que ens fan gaudir de valent. El flanqueig del sisè llarg... molt espectacular!!
La via està semiequipada, nosaltres vam utilitzar el material que diu la ressenya i vam anar bé. Rapels ben equipats, es baixa molt bé. Felicitar als aperturistes pel bon ull, ha quedat una via ben guapa, del tot recomanable!!

LA FOTO DE LA SETMANA 22-29/03/2010

2010-03-30T01:50:00.000-07:00

El passat cap de setmana vam encetar la temporada montrebeiana, quines ganes en tenia!! Tota una experiència compartir cordada al congost amb els germans Verdaguer:

LA TRILOGIA (265m ED) - Jebel Kharazeck(Cara Sud)

2010-03-29T03:40:00.001-07:00

Ens faltava una via per acabar amb la trilogia de les cascades, ara ja teníem ben controlades les baixades i l'accés així que vam decidir de fer-ho en un dia. El primer llarg i part del segon coincideixen amb la via Black Corner; i segueixen l'evident black corner:
El primer llarg son 60 metres de xemeneia, diedres i fissures; fins arribar a una còmode estança a la dreta de la línia del diedre.
El segon llarg continua la tònica de l'anterior fins a trobar els desploms que supera espectacularment:
Reunió penjada, després de passar per un gran forat negre. Bones vistes del llarg escalat:
Hem arribat una mica tard i el sol ens atrapa. Tot i escalar en una cara sud, la paret del darrera ens tapa el sol.
El tercer llarg és laboriós i l'espera a la ombra es fa freda...
Sort que ens vam decidir per agafar les jaquets!!!
El tercer llarg es complica, l'aigua ha polit molt la roca i seguir per la línia de la cascada es feria molt lent i caldria foradar molt la roca.
En Roger acaba trobant un bon camí i queda un llarg exigent amb passos de placa delicats, on es fa necessari col·locar un parabolt i un pitó. El llarg acaba amb un emocionant flanqueig:
Ja hem arribat al mur de forats; el primer tram del quart llarg no te tants ponts de roca i la protecció es fa més delicada:
El llarg acaba amb un gaudir de bon canto i verticalitat fins a arribar a una còmode vira que ens permetrà flanquejar a la dreta per anar a buscar l'últim mur de la via.
El cinquè llarg arrenca amb un pronunciat desplom amb roca molt bona i continua pels típics murs de forats i xorreres.
La lluna ja treu el cap quan arribem al cim, ara ens caldrà desgrimpar la via beduïna de Macarrons amb tonyina a la beduïna i fer els tres ràpels.
Per donar homogeneïtat a la trilogia de les cascades, aquesta última també és molt variada; altre cop fissures, flanquejos i murs de forats.

LA FOTO DE LA SETMANA 15-21/03/2010

2010-03-25T09:17:00.000-07:00

El dissabte passat amb en Cisco vam anar al Roc dels Collars per escalar la via L'avi del mas de Sant Pere. Ja feia dies que tenia ganes de tornar a les parets calcarees de casa nostre; sentir-ne la seva característica olor, escoltar el suau volar dels voltors sota meu i gaudir d'aquests fantàstics paisatges que ens ofereix Catalunya.

MACARRONS AMB TONYINA A LA BEDUINA (210m ED) - Jebel Kharazeck(Cara Est)

2010-03-25T03:25:00.000-07:00

Des del nou campament tenim unes altres vistes, noves possibilitat d'obertures. Fissura evident, gran desplom o... potser flaqueig, i magnífica placa!! a més bona fissura de sortida, quina bona pinta!!! Som-hi doncs!!
El dia no pinta massa bé i fa fresca, però una fissura així fa treure el fred a qualsevol!! Primer llarg molt bo, fissura a trams cega, mantinguda i difícil, de protecció no evident:
Els primers vuit metres del segon llargs son encara verticals i amb una certa continuïtat, llavors la cosa canvia i la fissura s'ajau fins a arribar a un gran repisa. Col·loquem el primer parabolt del viatge, no ens fiem d'un pot de roca una mica fràgil i ens caldrà rapelar d'aquí!!
El desplom que cobreix la gran repisa és molt pronunciat i el primer tram de roca és dolent, sorrós, es desfà tot...
L'opció és sortir a la dreta de la terrassa on la roca es sòlida.
Així que acabem fent un llarg flanqueig, en roca molt bona que ofereix moltes possibilitats per als parabolts jordans:
Comença a ploure... tornem al campament. El fogonet de gasolina esta embussat, no hi ha manera!! D'alguna manera haurem de fer els macarrons...
Un altre despertar al desert del Wadi Rum, quina calma... Focarret per escalfar el te, repassar el material i altre cop a la paret.
El quart llarg és una magnífica placa on cal enllaçar petites fissures i llastres amb trams de forats. Un llarg molt espectacular que em va fer vibrar de valent.
Amb els nervis a flor de pell se'm va petar un canto... bufff quin subidon!!! Volada que em para un tricam, i jo que tenia els meus dubtes sobre aquests trastos....
Escalada tècnica sobre roca amb trams a estudiar i protecció justa.
L'últim llarg escalar un fi i sorprenent slab fins a buscar l'evident fissura ampla que també fa escalar de valent.
A partir d'aquí resten uns 150 metres del via beduïna(algun pas aïllat de III+) que vam deixar ben fitada. Val la pena arribar al cim ja que les vistes son espectaculars:
Via altre cop variada i espectacular; fissures, flanquejos, plaques... Roca molt bona en general.
Deixem el nostre campament a l'entrada Est del Kharazeck Canyon. Sense aigua ni menjar la planera caminada fins a Rum serà menys cansada:
La tarda ja és molt entrada i les llums realcen l'espectacularitat del desert. Caminem tranquils, aquí no hi ha preces, ens aturem, fem algunes fotografies, admirem el paisatge.
Els nostres ulls però, no poden apartar-se de les parets i la multitud de roca verge que ens envolta, més projectes, mes somnis...
Gràcies Morfu per totes les fotografies que ens vas fer mentre escalàvem, i per muntar i desmuntar els campaments quan nosaltres estàvem a les parets.

VIURE UN SOMNI

2010-03-23T02:21:00.000-07:00

Vaig conèixer en Ronald a Popoyo, petit poble al Sud de la costa Oest de Nicaragua:
Molta de la gent que m'havia trobat per Costa Rica i Panamà em recomanaven aquest tranquil racó de mon i la seva noble onada:Aquí vaig poder coincidir amb bona gent i d'entre ells en Ronald, que ja em parlava dels seu somnis; somnis que alguns no entenen, però que a nosaltres ens acostem més i més a la llibertat.
Finalment l'hi ha arribat el moment de viure el seu somni: http://spiritualsand.jimdo.com/; i a nosaltres de seguir lluitant pels nostres!

PLOU POC, PERÒ PEL POC QUE PLOU, PROU QUE PLOU! (205m ED-) - Jebel Kharazek(Cara Sud)

2010-03-22T01:47:00.000-07:00

Les ganes de seguir explorant noves parets han crescut amb la bona experiència viscuda a la paret Oest de Draif al Muragh. Així que carreguem un 4x4 de menjar, aigua, tenda, ferros... i cap a l'entrada Est del Kharazek Canyon, on a priori muntem un bon campament:
Queden poques hores de llum però, després d'haver escalat la via "Los Pitilleros", ja teníem clar la línia que volem obrir. Primer llarg ràpid, resseguint l'evident diedre de la dreta del pilar adossat a la base de la paret. Bones fissures de totes les mides ens fans gaudir de l'auto protecció:
Després de temptejar el flaqueig baixem, ja s'ha fet fosc i la gana apreta, demà serà un altre dia i... renoi quin altre dia!!!!
Les pluges van durar gairebé tota la nit i la major part del dia, així que ens vam haver d'esperar a que les cascades paressin:
El següent dia vam tornar a la paret i, tot i estar una miqueta humit, es podia escalar. El segon llarg flanqueja pel marcat arc que serveix per anar "caminant" fins trobar l'inici del magnífic mur de forats:
Passos delicats i protecció justa i... una mica dubtosa, llarg espectacular i emocionant!!
A partir d'aquí la cosa canvia, comencen els grans murs plens de forats i ponts de roca.
Si mal no recordo, només vam fer servir cordinos, tant pels llargs com per les reunions
El tercer llarg es una magnífica i espectacular escalda de bon canto, vertical i mantingut; amb un petit desplomet final que porta a una petita repisa perfecte per la reunió:
El quart llarg és molt semblant a l'anterior, amb la particularitat que va a buscar una marcada fissura diagonal, al final de la qual es munta la reunió:
Altre cop verticalitat, canto i cordinos per un tubo!!
L'últim llarg presenta un primer tram vertical seguin la tònica dels dos anteriors, però llavors perd la verticalitat fins a arribar al desplomet final.
Si es vol fer cim, cal superar el petit desplom(6a) i fer reunió en un arbre força allunyat; llavors baixar per l'evident canat de la dreta fins als ràpels. Vam deixar la via equipada per rapelar, però es recomanable portar navalla i cordinos per si cas.
Tornem al nou campament contents, ha quedat una via molt guapa i variada: fissures, flaquejos, murs... del tot recomanable!!
Ara només falta recuperar una mica de forces i a per la següent cascada!!!

LA FOTO DE LA SETMANA 8-14/03/2010

2010-03-18T10:25:00.002-07:00

El diumenge abans de la gran nevada ja vam poder gaudir d'una bona esquiada a Porte-Puymorens, on encara vam trobar algun raconet sense trepitjar:

ALI'S PLACE (340m ED+) - Draif al Muragh

2010-03-16T13:13:00.000-07:00

Després de quatre dies d'escalades i un merescut dia de repòs per Aqaba, va arribar el moment d'obrir la primera via.Vam escollir una paret a l'ombra, de fet amb solet de tarda, que es va posar molt be després de passar tot el dia penjats a la paret.
Vam haver de passar al pla B, després de veure que la línia escollida tenia una entrada massa complicada; des de peu de paret tot es veu diferent.
Les parets del Wadi Rum han resultat ser un terreny genial per a l'obertura de noves vies; l'abundància de ponts de roca fa que l'assegurament sigui normalment molt senzill i ràpid, la roca en general es bona i permet escalar per molts llocs, les nombroses repises i balmetes fan menys fatigosa l'espera a les reunions:
El primer dia vam poder obrir cinc llargs; primer i tercer seguint fissures i xemeneies desplomades amb roca una mica sorrosa.
El tercer supera una bonica placa/esperó de molt bona roca on vam deixar un pont de roca:
Vam passar molt bona nit en una gran repisa. Una mica polsegós tot plegat, però les vistes i la tranquil·litatat del Wadi Rum compensaven qualsevol incomoditat:
De bon matí ens espera el que serà el llarg més difícil, en Roger ja ho té ben estudiat i supera les dificultats amb la sang freda a la que ens té habituats. Els quatre llargs que segueixen, superen l'evident mur ple de forats i xorreres de dret cap al cim.
L'últim gran desplom i el dia que s'acaba, ens obliga a fer un llarg flaqueig i sortir per la bonica i evident fissura que ja teníem controlada feia estona; a partir d'aquí el terreny es molt més fàcil, les grans dificultats han acabat, però encara en falta una: trobar el camí fins al coll nord on trobarem els ràpels de la via Stairways to heaven, que ens portaran a peu de paret.
La immensitat del desert i la foscor m'atrapen, vull disfrutar d'aquest espectacle, gaudir d'unes sensacions tan úniques, però el dia s'acaba i cal buscar el camí.
La complexitat dels cims del Wadi Rum no es pot subestimar... després d'algunes grimpades, reculades, baixades i tornem-hi, trobem els ràpels i amb enganxades de corda incloses arribem finalment a peu de paret:
Una caminadeta i un beduí que s'ofereix a portar-nos amb el seu tot terreny i de nou a Rum, Coca-Cola de celebració i a païr les sensacions d'aquest dos dies d'aventura a la cara Oest del Draif al Muragh.

LA FOTO DE LA SETMANA 1-7/03/2010

2010-03-05T03:48:00.000-08:00

Entre pluges i núvols i neus... fem una visita a Montgrony on en Marius i l'Alex van poder disfrutar de les bones vies de la vena:

CANTATES PRIMATES - Abu Aina Towers

2010-03-02T14:23:00.000-08:00

Ens queden dos dies per escalar al Wadi Rum i decidim tornar a escalar una trainée noire. Aquesta la vam veure quan varem fer la famosa via LionHeart; però en aquesta ocasió la cordada Guillaume/Ravier se'ns va avançar, uns quants anys... ...
La via comença amb un primer llarg de IV rampós, amb roca negra molt bona. A partir d'aquí es posa més vertical i va superant els murs i desploms a la dreta del gran regalim negre.
Via està poc equipada, algun parabolt i algun pont de roca; això vol dir que haurem de fer servir les grans possibilitats que ens ofereix la roca del Wadi Rum. La ressenya marca tot un joc de friends i tascons, però creiem que amb dos o tres friends mitjans/grans n'hi ha prou; però no us oblideu de portar un bon joc de cordinos!!!
Bonica via, amb molt bona roca, que en Roger va adreçar en l'últim llarg sortint abans de la fissura per anar directament a buscar els ràpels del cim. Un cop dalt, les vistes son espectaculars:

Vistes des del cim de Abu Aina from Marc Vilaplana on Vimeo.

LA FOTO DE LA SETMANA 22-28/02/2010

2010-02-27T02:08:00.000-08:00

Una passejada pel Montseny ens porta a admirar els seus bonics paisatges: l'embassament de Santa Fe amb les Agudes i el Turó de l'Home nevats al fons.

LOS PITILLEROS - Jebel Kharazek

2010-02-23T10:40:00.000-08:00

Segurament l'escalada al Wadi Rum és més coneguda per les seves vies de fissura; doncs us presentaré dues vies que s'escapen d'aquesta tònica per superar els murs, plens de forats i ponts de roca, que ofereix l'erosionat gres del Wadi Rum.
Ja des de casa, mirant la ressenya de Los Pitilleros, vam posar aquesta via a la llista en veure l'atraient paret negre que superava; i ja vam començar a intuir per on anirien les nostres noves vies.
Los Pitilleros ha estat una de les vies que més m'ha agradat, especialment els llargs centrals, que escalen el vertical mur negre, buscant al màxim possible l'autoprotecció. Aquesta part de la via te una bon ambient! Els dos últims llargs, ja no son tan verticals i la roca no es tan bona, sobretot en l'últim cal escalar amb molt de compte...

La via esta semiequipada amb alguns ponts de roca que a vegades costa veure, també hi ha algun parabolt i pitons en forats taladrats. Vam utilitzar el material que marca la ressenya, sobretot cordinos per a ponts de roca. Es rapela la via directa i còmodament.

PER FI UN SHAWARMA?!?

2010-02-22T07:12:00.000-08:00

Doncs no!!! o potser si... és clar que si!!! Sempre queixant-me d'aquells que viatgen a d'altres països buscant les mateixes coses que tenim a casa... i l'afer del shawarma jordà ha estat això mateix!! Mal acostumat amb els shawarmes europeus, que m'encanten, em pensava que a Jordània hi trobaria uns shawarmes semblants però encara millors, amb el toc de l'Aràbia original.
Vam buscar durant les escapades per Aqaba i Wadi Musa, i altre cop per Amman, que al ser la capital em pensava que allà el trobaria. Finalment vaig refleccionar i em vaig adonar de l'error que estava cometent; els shawarmes de Jordània son així!!!!!
Bromes a part, el viatge a Jordània m'ha agradat molt. Wadi Rum em va semblar un lloc molt espectacular, per l'ambient de tranquil·litat que s'hi respira, les vistes impressionants, la bona companyia de la gent de Rum i com no, les escalades.
Visitar ruïnes de civilitzacions antigues mai m'ha apassionat, però haig de dir que la visita a Petra em va sorprendre.
La caminada que vam fer fins al temple de Al-Deir, tot i el fred i les riuades d'altres turistes com nosaltres, em va agradar molt. Vaig quedar sorprès per la grandiositat de la ciutat de pedra i la seva situació dins les diferents valls.
Aquests son els complements que m'agraden en un viatge exòtic d'escalades, deixar respirar els braços, descansar la ment i viure noves sensacions.

LA FOTO DE LA SETMANA 8/14-02-2010

2010-02-18T00:35:00.000-08:00

Com a bons catalans que som, no podíem deixar passar aquesta oportunitat d'esquiar gràtis!! La proposta de l'estació Vallnord era: una disfressa per un forfet.
Així vam passar un magnífic dia d'esquiades amb bona neu i solet tot el dia.

LA FOTO DE LA SETMANA 1/7-02-2010

2010-02-15T02:47:00.000-08:00

Després d'una gèlida visita a la ciutat de pedra, aprofitem el dia que ens queda a Amman per voltar aquesta enorme ciutat "organitzada" entre multitud de turons.
Les restes d'antigues civilitzacions, dalt de Jebel al-Qala'a, deixen entreveuere els turons atapeïts d'edificis que conformen Amman.

LA FOTO DE LA SETMANA 25/31-01-2010

2010-02-15T02:36:00.000-08:00

Dediquem la part final de l'estada al Wadi Rum, per escalar algunes de les clàssiques que ens han recomanat:
En Morfu escalant el magnífic segon llarg de la via Raid Mit Dem Camel al Jebel Rum.

LA FOTO DE LA SETMANA 18/24-01-2010

2010-02-11T14:09:00.000-08:00

Escalades sorprenents i plenes d'aventura, envoltats sempre de paisatges lunars. Hem aprofitat les enormes i bones possibilitat per a obrir noves vies que aviat us presentarem:
En Roger escalant el quart llarg de la via Macarrons amb tonyina a la beduïna, a la cara Est del Jebel Kharazeck.

LA FOTO DE LA SETMANA 11/17-01-2010

2010-02-11T01:30:00.000-08:00

Tornem de Jordania amb molt bones sensacions; tastar noves parets, descobrir paratges impressionants, conèixer bona gent... tot allò que ens fa sentir vius de veritat!!
En Morfu admirant el magnífic espectacle del Wadi Rum des del cim del Draig al Muragh.

LA FOTO DE LA SETMANA 4-10/01/2010

2010-01-06T10:20:00.000-08:00

Demà a la una del migdia agafem l'avió cap a Amman, a partir d'allà un interrogant ens espera, como la vida misma!!! Això si, comencem l'any mirant amunt, sempre amunt!!

LA FOTO DE LA SETMANA 31/12/2009

2009-12-31T08:46:00.000-08:00

Ahir vam anar amb en Popi a fer una nova via de la Trona de Bertí. Taliban, via guapa amb tres parabolts en un primer diedre fangós i després una fissura molt guapa d'empotrament de mans i dits neta; molt bona i amb regust a Utah, un bon fi d'any.

A la foto, en Cisco escala la via Centellenca.

FELIÇ ANY NOU!!

LA FOTO DE LA SETMANA 21-27/12/2009

2009-12-27T12:38:00.000-08:00

S'acaba l'any, cal començar el nou amb bones escalades oi!? Doncs ja estem fent material per anar a Jordània a escalar al Wadi Rum!! De moment ja tenim una avançadilla per terres Palestines explorant el territori.

L'ANTIBEIBI - Bessona Inferior

2009-12-20T12:54:00.000-08:00

Dilluns passant varem fer el primer intent però la neu ens va fer baixar; aquest dissabte es va llevar amb un sol radiant que, tot i el fred, calia aprofitar. Tornem a la Bessona Inferior de la Regió d'Agulles de Montserrat per escalar la via Antibeibi.
Primers dos seguros amb les mans glaçades fins arribar al solet que amb la seva energia ens fa recuperar el tacte. Aquest primer llarg comença amb uns passos molt delicats que demanen una molt bona tècnica de peus; segueix una zona mes senzilla amb els seguros més llunys per acabar amb un bombillo on s'hi troba una secció de bloc molt difícil pel grau de la ressenya.
El segon llarg és molt més senzill que el primer, tenint en compte que els dos estan graduats igual. Després de xapar el primer parabolt hi ha un excurcioneta per un diedret cec amb bona roca i bons cantos:
Després de flanquejar un petit desplom per la dreta ens trobem altre cop amb una secció de bloc, moviments dinàmic gens fàcils de llegir:
Comencem el tercer llarg flanquejant la balmeta on hi ha la reunió per la dreta, una mica mes amunt podem fer un bon merlet abans d'arribar al primer parabolt; després d'aquest ens trobem amb un mur desplomat on caldrà escalar amb decisió i sense encantar-se massa:
Aquest és l'únic llarg que encadenem, de fet a en Roger l'hi surt a vista, jo em quedo sense forces abans de flaquejar cap al diedret penjat:
El quart llarg comença amb un flaqueig cap a la dreta tot sortint de la gran bauma, les dificultats es concentren en els dos primers parabolts, passos de flanqueig difícils de veure amb peus i posició del cos incomodes:
Després, un parell de parabolts força a la dreta, que semblen fora de la línia i seguir recte amunt fins una petita bauma on hi ha l'últim parabolt abans de la reunió.
Si els altres llargs em van semblar difícils d'encadenar, l'últim seria la cirereta del pastis: bombo amb llançament "brutal total" al més pur estil boquero i sortida de bombo encara difícil; després muret molt maco, aixó si!!

Dalt de la Bessona Inferior from Marc Vilaplana on Vimeo.

La via és molt guapa, per mi massa a bloc; menys el tercer llarg, la resta tenen les dificultats molt concentrades. Però la línia és molt bona, sempre amb ambient; els seguros justos i la roca bona. M'ha semblat molt collada, potser el fred i tot l'abric que portàvem hi ha influït però... per encadenar cal apretar fort!!! I no em digueu que sempre em queixo del fred... la samarreta suada que m'he tret a peu de via, s'ha quedat ben tiessa mentre assegurava el primer llarg!!

LA FOTO DE LA SETMANA 14-20/12/2009

2009-12-18T08:33:00.000-08:00

Tres moments força inusuals que he viscut aquesta setmana.
Bonica nevada que ens va fer baixar de la Bessona Inferior a Montserrat:

Nevant a Montserrat from Marc Vilaplana on Vimeo.

Insòlita nevada al Montsant:

Columna del Verdet:

Mai diguis d'aquesta aigua no en beuré - Ager Cap del Ras

2009-12-15T05:25:00.000-08:00

En aquells moments en què la Wenden Fever és més forta i se'm desborda la motivació, les parets més atractives son les més verticals, les desplomades; allà on no hi creix ni una planta, on la sensació de buit és sempre present i sortir del seguro una nova aventura.

És llavors quan, durant les tertúlies grimpaires, és tan fàcil dir: a Àger què hi haig d'anar a fer jo!?!? Rampes, feixes, sorra, vegetació, parabolts... ... Doncs bé... les tres últimes vies que he fet han estat a Àger... Mai diguis d'aquesta aigua no en beuré.
Abans d'obrir la via Pare, tinc fred, en solitari, vaig pensar que seria una bona idea practicar una mica l'escalada lliure en solitari, ja que abans només havia escalat artificial. Em vaig decidir per la via Energia Solar. Els primers llargs son sinuosos i no massa interessants; però els llargs centrals escalen murs verticals i sostres amb ambient i molt bona roca. La via esta equipada amb parabolts i en general cal escalar entre ells.
Després d'un temps descansant, deixant reposar un braç fet pols i un cap massa accelerat, he tornat a les parets de l'estimat Montsec i m'han coincidit dues agradables escalades a Àger:
Amb la Balma vam escalar Fanal Nocturn, bonica via amb alguns llargs ben macos: 1, 4, 5 i 7. Em va agradar especialment el quart llarg, que escala una bonica placa de roca excel·lent i supera un sostret fissurat on es pot disfrutar uns bons empotraments de mans.
Està semi-equipada amb spits i claus i caldrà portar friends mitjans i algun tascó.
Niltina, fa un parell de caps de setmana amb la Lídia. Més exigent que l'anterior, igualment ofereix bons i difícils llargs. Per guapos el segon i quart; per difícils el setè i vuitè. Em va agradar el setè llarg amb un final molt bonic per una sòlida placa amb ambient:
La via està semi-equipada amb parabols i caldrà dur un joc de microfriends i friends fins al 2 de camalot. Les sensacions no son les mateixes, l'adrenalina no corre igual; però un preciós dia escalant una bonica via em fa gaudir igual o més de l'escalada i la bona companyia amb qui comparteixo cordada.

LA FOTO DE LA SETMANA 7-13/12/2009

2009-12-11T04:46:00.000-08:00

Arbre de Nadal amb cel rogent al fons.

LA FOTO DE LA SETMANA 1-6/12/2009

2009-12-05T03:33:00.000-08:00

L'hi ha costat, però finalment l'hivern va arribant. Aquest dimarts ens vam llevar amb una bona gebrada i els Pirineus blancs:Passejant amb la Beltza pels prats de Serrabou.

ESCALADA "ESPORTIVA" DE PARET

2009-11-23T10:48:00.000-08:00

El proper dijous 3 de Desembre, presentarem a Manlleu l'audiovisual de les escalades als Alps Francesos i Suïssos que hem fet aquest estiu; aquí en teniu una mostra. Trobareu més informació a la pàgina web del Grup Excursionista Manlleu.

ALPS ESTIU 2009 - França i Suïssa from Marc Vilaplana on Vimeo.

LA FOTO DE LA SETMANA - 1

2009-11-23T04:05:00.000-08:00

Donaré una mica de dinamisme al blog, que a falta d'escalades "exòtiques" s'està quedant força parat. És per això que inauguro "La foto de la setmana", iniciativa copiada del meu oncle, que ja ha sobrepassat les 150 i que envia a la seva llista de correu.
Entre les valls de Salazar i del Roncal, en direcció a aquesta última; vaig descobrir aquesta zona dels Pirineus que desconeixia totalment, atravessant el port de Larrau vaig gaudir d'un dels racons que m'han captivat més últimament.

PARE, TINC FRED - Montrebei Paret de Catalunya

2009-11-03T07:31:00.000-08:00

Al final vaig fer el cop de cap, un dels molts somnis i il·lusions que corren pel meu cap: obrir una via en solitari; i quin millor que Montrebei!
Be... al final ha sortit una vieta, quatre llargs, uns 200m; baixant cada dia i col·locant alguna expansió; no és res de l'altre mon però a mi m'ha satisfet molt. La veritat és que vaig passar molta por, tot i saber que anava assegurat, no hi ha res com tenir un bon company a l'altre cap de la corda!!
La via va entre la Cuentos del Viento/Salut Marcel i el Diedre Serrano; superant el marcat desplom pel centre del pilar, on aquest presenta la seva debilitat. La roca en general és molt bona, amb algunes plaques excel·lents però també hi ha zones amb blocs sospitosos i una entrada a al tercera reunió molt guarra.
L'escalada és generalment de placa, amb petites seccions fissurades i una bonica fissura de mans al quart llarg. Els trams més difícils estan assegurats i es poden passar en A0/A1, tot i així cal dominar el sisè grau.
Dedico la via al meu pare, a ell l'hi dec la meva passió per la muntanya, amb la seva senzillesa em va ensenyar a estimar-la i respectar-la fins a formar una part molt important de la meva vida.
Espero que m'hagis vist per allà, penjat de ganxos i pitons passant una por terrible, però alhora disfrutant del magnífic entorn. Allà on siguis... una forta abraçada!!

LA GRANDE JACQUELINE

2009-10-22T01:02:00.000-07:00

L'última bona sortideta que vam fer amb en Jordi ve ser el passat pont de l'onze de Setembre. Divendres i dissabte escalant al Verdon i el diumenge ens vam parar a La Jonte, per així tenir un tram de camí fet.Vam fer la via La Grande Jacqueline, a la bonica paret de La Fusée.

Jo ja havia escalat Keep cool Raoul a l'esquerra de La Fusée, en tenia molt bon record i ganes de tornar a navegar per les excel·lents plaques de la magnífica roca que ens ofereix La Jonte.

La via te 6 llargs, el primer dels quals va ser bastant agònic, segons la guia 7a/A0... vaig haver de fer unes quantes virgueries per arribar de xapa a xapa; em va semblar molt difícil i no massa bonic i menys comparat amb la resta de la via.

El segon llarg es un flanqueig d'uns 15 metres molt guapo i amb ambientillo.

Els següents 3 llargs escalen plaques molt verticals i mantingudes de roca negrosa; especialment fi i exigent el quart llarg, molt tècnic i força obligat.

La guinda de la via és l'últim llarg; creua l'evident fissura que discorre per la dreta i escala el magnífic mur vermellós de l'extrem dret de la paret. Llarg guapíssim amb molt d'ambient, lleugerament desplomat i ben assegurat.

Rapelem per la línia equipada a l'extrem esquerra de la paret. La via esta equipada amb parabolts i químics. Al igual que Keep cool Raoul, la via es molt maca, amb roca boníssima en tot el recorregut i un bon ambient!

Com sempre que sortiem a escalar amb en Jordi, ens ho vam passar moooolt be!!

VISCA LA LLIBERTAT

2009-10-18T14:56:00.000-07:00

Ara m'adono que ja mai més tornarem a passar por junts per les parets del nostre estimat Montsec. Avui tots estàvem al cim de Roca Alta, sí la Nit també ha vingut; hi faltaves tu Jordi. Però el molt bon record que ens deixes, ens acompanyarà per sempre.

Redescobrint el Montsec

2009-09-18T07:35:00.000-07:00

Una sortida frustrada als Pirineus i la impaciència per l'arribada de la tardor, que ens porta l'inici de temporada de les escalades al Montsec; em fan decidir per passar uns dies voltant per aquest paratge. Avui s'ha llevat força ennuvolat així que m'he decidit per donar una volta amb el cotxe i he arribat fins a Corçà i una mica més enllà per arribar a l'ermita de La Pertusa, un preciós indret que desconeixia:

Wenden Fever

2009-09-03T01:25:00.000-07:00

Una cosa semblant a l'experiència que vaig tenir amb les escalades als Estats Units i especialment amb les fissures de Utah m'ha passat aquest estiu. En aquest cas l'estil d'escalada es totalment diferent però la qualitat de les vies és de lo millor que he escalat en calcari ""esportiu"". Vam estar als peus de Wendenstöcke ara fa cinc anys en un viatge que vam fer un mes d'Agost desafortunat amb el temps. Aquella vegada ens vam quedar amb les ganes d'escalar aquell tan preciat calcari.
Doncs l'espera ha valgut la pena i les escalades han superat tot el que em podia imaginar. La roca es super compacta i te bona adherència, a trams boníssima i amb gotes d'aigua punxants; amb intrusions d'una roca negre duríssima; amb lapiaz super estètics; forats i foradets... en fi... total!! brutal!!
L'ambient de les escalades es genial ja que les parets estan enfilades sobre uns pendents herbosos i contraforts de roca que les situen al cim de la vall, oferint boniques vistes i una bona timba des del primer llarg; això si, per arribar-hi tenim unes aproximacions force feixugues...
El grau obligat es més exigent del que estem acostumats a casa nostre, però el fet que la roca sigui tan compacte i adherent ajuda en les excursions entre parabolt i cordino podrit. Predomina l'escalada en placa, a vegades lleugerament ajaguda, en general però vertical o una mica desplomada; tampoc hi falten els desploms i sostres.
Ja ho veieu, encara em dura la febre del Wendenstöcke i es que ja estem pensant les totes les vies que ens ha quedat pendents!!!!

Sempre en el nostre cor

2009-07-25T04:51:00.000-07:00

Tu em vas acompanyar en la meva primera escalada, em vas ensenyar aquest camí que tantes alegries m'ha donat. Recordo aquell dia com si fos ahir:. tu, en Morfu i l'Amadeu disfrutant de les parets de Montgrony; acabant el dia amb una bona botifarra i rovellons a la brasa, com tan t'agradava fer.

Pau seguiràs escalant amb tots nosaltres!

Seguirem somiant

2009-05-11T04:13:00.000-07:00

Todos los hombres sueñan, pero no de la misma manera.

Los que sueñan de noche en los polvorientos refugios de su mente, despiertan al dia siguiente y descubren que fue sólo vanidad; mas los que sueñan de día son hombres peligrosos, porque pueden representar sus sueños con los ojos abiertos para hacerlos posibles.

T.E. Lawrence , Los siete pilares de la sabiduria

La Vida en el Filo - Roca Regina

2009-04-06T14:43:00.000-07:00

Diumenge passat varem anar amb la Lídia cap a Roca Regina, la intenció era escalar la via Postmorten que tinc pendent de fa molt temps. Tot el camí va estar ennuvolat, però entre el viatge, fer material, la caminadeta i tot plegat es va quedar un dia radiant. La sorpresa però va ser arribar a peu de via i trobar una cordada a la primera reunió i una altre just a peu de via, així doncs, canvi de via, ens passem a La Vida en el Filo.
La via esta equipada amb spits que normalment s'han d'anar a buscar, a les reunions n'hi ha molts i estan bé, així que no es pateix pas. Als dos primers llargs la roca es més grogosa/rogenca, tobeta i una mica relliscosa; a partir del tercer llarg la qualitat de la roca millora passant als murs grisos d'aquesta pedra tant particular que ens oferix Roca Regina, amb molt bona adherència.
Via molt guapa, amb uns 6a's i 6b força apretats, escalada tècnica, vertical i de resistència amb molt d'ambient en tot el seu recorregut. L'últim llarg es fa per l'Aresta Ribes-Vidal, fins arribar al mateix punt on acaba la Postmorten i d'aquí ja agafem el caminet que es porta a la carretera còmodament. Aquest últim tram d'aresta em va fer dubtar ja que sembla prou difícil per ser IV però un com t'hi poses es trobem dos pitons, que no es veuen des de la feixa, i amb l'ajuda d'una sabia es passa molt bé. Vam disfrutar molt de Roca Regina, us recomano que us passegeu pel seu filo!!!

Montrebei paret de Catalunya - DELFOS

2009-03-26T09:45:00.001-07:00

Una altre magnífica jornada per les parets de Montrebei. Aquest cop vam fer la via Delfos amb la Lídia. Per sort amb en Toti ja havíem voltat una mica per la feixa de peu de via el dia que vam fer l'Estaca, i ara ja sabia com arribar al sol gravat a la roca:Aquest cop vam pujar per la corda fixa, que em va semblar més còmode que fer algun dels primers llargs de la feixa, ja que llavors s'ha de caminar altre vegada i amb els peus de gat... la corda per qui per allà... ...
Els dos primers llargs seguixen uns sistemes de diedres, fissures i canals evidents sempre recte amunt. El segon llarg té un tram de fissura, després del diedre/xemeneia, guapo i una entrada a reunió en placa que t'ho fa mirar:
Vam empalmar els dos llargs següents, primer bonic flaqueig a la dreta, protegit amb un pitó i llavors recta amunt per terreny fàcil fins a trobar una gran sabina:
Els següents tres llargs flaquegen els evidents sostres sempre en tendència a l'esquerra fins a una petita feixa amb una gran sabina i a la vista de l'evident diedre. El cinquè llarg és una mica perdedor i no massa evident, buscant els trams fissurats, tot fent aeris flanquejos; poques possibilitats de protecció, però anem trobant pitonets. Sisè llarg una mica petat, dels pocs amb roca rogenca a estudiar:
Tres llargs de diedre/xemeneia/canal amb trams força arbustius... i d'altres més elegants. A la foto el diedre del vuitè llarg just abans del delicat flaqueig a la dreta, protegit amb un bon pitó:
Bon ambient al diedre/xemeneia del novè llarg!!!
Després dels diedres un flaqueig a la dreta ens porta al peu de l'últim diedre on possiblement hi ha la secció més difícil de la via: un curt però incomode tram de fissura ampla i peus llisos, protegit amb dos pitons on caldrà treballar de valent la bona col·locació del cos. Després bonic tram de fissura fins a trobar una amplia repisa a la dreta. Últim llarg evident fins al cim:
En conjunt és una bonica via que audaçment esquiva els sostres i desploms de la part inferior, per seguir els evidents sistemes de diedres a la part de dalt; personalment me la imaginava més guapa, però és del tot recomanable ja que pràcticament tot el recorregut és en bona roca i es pot assegurar bé. Vam portar aliens del blau al vermell i camalots del 0,5 al 4, aquest últim prescindible; un joc de tascons i bagues molt útils per les múltiples sabines i arbrets varis. Les reunions estan totes equipades amb pitons o es fan en bones sabines i als passos mes compromesos també hi ha pitons. Vam trigar unes set hores a fer la via i vam baixar amb una bonica posta de sol, gaudint del paisatge que ens oferien els Pirineus nevats, bé... jo vaig gaudir de la baixada però la Lídia no sé si s'ho va passar gaire bé... ...:

Climbing with Benny - Part II

2009-03-19T12:02:00.000-07:00

Benny was very happy with the climb we did in Montserrat so, on sunday we went climbing again. We went to El Garraf and climbed El Pic del Martell, a barely 150m limestone wall.

We climbed a route called Mutan World, with very nice pitches, especialy the third one, with very nice moves and good exposure!!!!

It was pretty windy but sunny, and we had very nice views of the Mediterrani; another nice and enjoying climbing day!!!!

Climbing with Benny

2009-03-18T12:56:00.000-07:00

Last week I had a visit form the other side of The Pond, Jodie's friend Sheri. I met Jodie last year when I was travelling and climbing around Arizona; she was very kind to me, took me climbing, invited me to her place... I had a great time with her; in the picture climbing in Cochise Stronghold:
So this last weekend Balma and I took Sheri to climb: on saturday we climbed in Montserrat, La Panxa del Bisbe, a nice route that climbs the left arete on this picture:
The first pitch was steep!! Very enjoying climbing, surfing this pebble and cobblestone sea:
We had fun!! the weather was perfect!! and of course Benny was climbing with us too!! Benny is Sheri's nephew's bear and he is now travelling around Europe!!! He made it to the very top, here in his last effort:
The four of us on to of La Panxa del Bisbe with El Cavall Bernat on the back groud:

To be continued . . .

El xorru de la vida!

2009-03-18T12:05:00.000-07:00

Tarda tranquil·la... toca deixar reposar una mica els dits, la musculatura, els nervis... M'he fet uns autoretrats tot fent slackline amb una bonica posta de sol; tot motivat altre cop amb la corda fluixa, després de veure alguns vídeos per internet:

Aprofito per posar un altre vídeo que m'han passat avui per mail. Aquest cop es tracta d'uns agosarats del wingsuit BASE jump (mireu fins al final que com ells mateixos diuen és sooooo sick!!!!!).

wingsuit base jumping from Ali on Vimeo.

Dues activitats ben diferents entre elles i també distants, a primera vista, de l'escalada; però sí que tenen trets en comú, la busca de la llibertat, l'adrenalina... en definitiva el xorru de la vida!!

Els anys no passen "en vano"

2009-03-17T04:02:00.000-07:00

Fa alguns dies el mestre Beat Kammerlander, als seus 50 anys, encadenava la via "Prinzip Hoffnung" que fa deu anys ja havia fet. Aquest cop però, i després de treure els parabolts, ha fet l'ascenció en estil "trad", és a dir amb protecció natural, cotant-la de 8b/8b+, E9/E10. Sembla ser que aquesta és la tendència acutal... potser haurem d'anar a obrir vies amb una serra en comptes d'un taladro! jejejeje
Mireu el video que val la pena!!

L'ESTACA - Montrebei Paret de Catalunya

2009-03-11T11:22:00.000-07:00

Aquest diumenge passat vam anar amb en Toti a fer la via L'Estaca, a la paret de Catalunya de Montrebei. La via es troba a uns 20 metres a l'esquerra de la Delfos, te dues parts força diferenciades: fins a la quarta reunió (comuna amb la Delfos) va superant i esquivant sostres amb roca més vermellosa però en general molt bona; la part superior enllaça fissures i plaques de roca gris i amb trams una mica arbustius. Via rollo Ravier: un spit per reunió i tan sols quatre claus i un spit en tirades; escalada obligada i a trams exposada, sobretot la part de baix. Com ja he dit la roca en general es molt bona, a trams sorprèn la qualitat, però al ser una via poc repetida té zones una mica crunxis i algun bloc inestable.

En comptes d'accedir a la feixa per la canal, vam fer els dos primers llargs de la via Aromàtica, que vam empalmar en un, i que per cert son guapos. Però llavors ens vam despistar i vam anar a la dreta, quan just havíem d'anar una mica a l'esquerra però basicament recta amunt!! Ni en Toti ni jo hem fet la Delfos així que vam voltar una mica per la feixa fins que vam trobar el sol picat a la paret, llavors vam caminar uns 20 metres a l'oest per una estreta feixa fins a trobar l'A1 de la meitat del primer llarg de L'Estaca.

L1 - 6b/A2 50m - El vam començar on suposem hi ha l'A1: fissurilla de 2 metres, pitonada i una mica desplomada. Em tocava a mi aquest llarg, amb les meves ultimes petites experiències en l'artifo ja em motivava pedalar una mica. Però de fet vaig posar l'estrep tan sols un cop: vaig escalar en lliure fins a uns 2 metres del primer clau(6b?), allà un parell de passos per caçar-lo(A1?) i sortida en lliure per la roca bona primer a la dreta i després a l'esquerra superant els sostrets fins a caçar el segon pitó. Tram obligat amb molt poques possibilitats d'assegurar-se. Llavors flanqueig a l'esquerra fins la reunió, gairebé penjada, amb un spit i un pitó.

L2 - 6b 55m - Se surt a l'esquerra de la reunió per un pilaret amb roca boníssima fins a trobar un diedre sec, altre cop amb roca genial, on treballarem de valent l'oposició i el bon ull per assegurar-se. Sortim per la dreta del diedre i enfilem recte amunt fins a trobar una placa gris que en flanqueig tècnic a l'esquerra ens porta a la reunió(1 spit). Llarg molt guapo, roca espectacular!

L3 - 6b+ 40m - Superem el sostret pel bell mig i escalem fins al peu d'un diedre de roca vermellosa i força crunxi... Flanqueig a l'esquerra fins un esperonet, canvi d'esperó i tram obligat i una mica perdedor fins a una bona fissura. La reunió es troba sobre un bloc que des de baix fa la seva por! L'hi donem la volta per l'esquerra per terreny no massa definit, 1 spit a la reunió.

L4 - V/V+ 25m - Llarg curt, ràpid i molt bonic, roca molt bona altre cop. Sortida recte de la reunió i donem la volta a la fissura desplomada per la seva esquerra amb molt de canto. Tram rampos per arribara a la reunió de la Delfos montada amb dos pitons.

L5 - 6a+ 55m - Tram comú amb la Delfos fins on aquesta se surt de la fissura per flaquejar a la dreta. Nosaltres continuem la fissura de dret: tram vertical i guapo! Passem un arbre gran penjat i arribem fins una petita repisa on hi ha un spit: reunió de luxe!

L6 - 6a+ 55m - Ens vam perdre... però la cosa es força evident de fet... recte amunt no... jejeje! Plaques i fissures amb força vegetació però bones possiblitats d'assegurar-se, vam muntar la reunió quan gairebé s'acabava la corda.

L7 - 6b 40m - Primer tram similar al llarg anterior fins arribar al peu d'una fissura/forats lleugerament desplomada, secció molt guapa amb un pitonet a la sortida de la fissura. Arribada al cim típica... arbrets, punxes, sorreta... ...

Via guapa, una bona aventura!! Material: aliens del blau al glod, amb un parell d'híbrids; camalots del 0,5 al 4; ens vam carregar amb 14 pitons!!! com a molt vam utilitzar 5 claus en tirades(L1), creiem que amb uns 8 pitons és suficient. Sortíem del prat a les 9:30 i vam arribar a dalt a les 18:20(tenir en compte que vam entrar per la via Aromàtica i ens vam empanar una estona per trobar el peu de via... ...). Hi ha una piada a la web de caranorte: http://www.caranorte.com/foros/read.php?49,549

Salt BASE a la Marquises

2009-03-04T11:40:00.000-08:00

Estem a la segona reunió de la via Marquises, a la paret de Catalunya de Montrebie, de cop un fort soroll... alguna cosa gran està caient de la paret!!! una mirada cap amunt i ufff quin espant!!! està caient una persona!! tela!!!! estan fent salt BASE!!! bufff per un moment m'ha fet un salt el cor!!!!!

A tota la màgia d'estar escalat a Montrebei, s'hi suma la impressió veure aquesta gent saltar des de dalt de tot de la paret, espectacle únic.
Amb en Cruells i en Cisco vam fer aquesta típica via Montrebeiana: fissures, xemeneies, equipament just, roca a estudiar en alguns trams, ambient... ... Hi vam tardar vuit hores justes i vam fer servir: joc de tascons; camalots del 0,5 al 4 repetint 0,75, 1 i 2; i gairebé doble joc d'alines.

El primer llarg es pot fer grimpant bé i els dos següents en un, quedant un primer llarg de via guapo. Llavors es pot seguir fins a la R4 de la ressenya d'en Luichy.

La R5 que marca la ressenya no està massa clara, nosaltres la vam fer després d'un tram de roca mooooolt dolenta que flipes, i no vam trobar cap clau; reunió amb camalot 3 i un bloc empotrat.

Vam fer l'Ae en lliure, es diu que 7a... por ai van els tiros si no s'arrenca res i no mires gaires els spits/burils. Al mateix llarg, pas de 6b amb buril, curiós d'equilibri, em va costar molt...

Llarg 9, el de la fissura que diuen 7a... molt guapo fins al sostret, anar equipant, vertical mantingut i ja et deixa tocat, 6b+... ...++ o més!! llavors al sortir del sostret... bufff no ens va pas sortir!, secció dura a bloc, però amb possibilitat de bona protecció.

Una altre bonic i fresquet dia d'aventura.

Montsec, estimat Montsec!! !! !!

2009-02-24T10:30:00.000-08:00

Després del bon gust de boca que ens va deixar la Femme Fatale, vam anar al bar de Pont de Montanyana a inflar-nos de ressenyes. Jo tenia clar l'objectiu pel diumenge i a en Curells l'hi va semblar bé, després d'un gèlid bivac a l'aparcament de Montrebei, anem cap al bonic poblet de Alsamora.

Aproximació molt còmode fins al Cingle de Lladó, entre pinedes i corriols humits, segurament de les parets més tranquil·les i inhòspites del Montsec. Jo ja l'havia tastat feia uns anys amb Toti i tenia moltes ganes de tornar-hi, a més la línia de la via Tous les soirs à 20 heures, la France a peur, em va cridar molt l'atenció.

Ens va semblar una via boníssima, molt recomanable pels amants de l'aventura a l'estil Ravier.

L1 6c 45m - Mur lleugerament desplomat amb un spit i un pitó; roca areniscosa, al principi tova, fràgil i sorrenca però que millora oferint forats molt bons i molta adherència. Bones possibilitats d'assegurar-se per anar a buscar l'spit. Després flanqueig caminant fins a un spit on es fa la reunió; segurament s'arribaria fins a la següent reunió però... nosaltres no ho vam provar.

L2 II 15m - Caminada fins a una sabina i un pitó al peu d'un pronunciat desplom.L3 6c+ 30m - Bombo curt amb invertits que imposa força, però un cop t'hi poses disfrutes amb els cantos que es van trobant; hi ha un pont de roca i un pitó que es poden xapar bé abans de fer l'apretada. A continuació un mur genial amb regletes boníssimes i fissura de forats on hi ha un altre pont de roca, escalada mantinguda a estudiar on caldrà equipar en algun punt; el calcari aquí es de molt bona qualitat. Arribada a reunió per diedre-xemeneia arbustiu. Reunió molt còmoda amb un spit.L4 6b 50m - Llarg brutal, escalada en placa sensacional, canvis de diedres i muret final... una passada!!! Hi ha un pitó a l'inici de la placa, llavors cal anar a caçar un spit que està molt lluny, però la placa tipus Roca Alta permet protegir-se. Després de l'spit hi ha un clau amagat a unes herbetes que no vaig veure, un altre tram de placa grisa, amb roca excelent, on es disfruta de valent, ens porta a uns diedres mes sorrencs on vaig treure el primer dels tres pitons amb els dits. Flanqueig curios entre diedres fins a una balmeta amb un pont de roca que protegeix l'últim mur de roca areniscosa excel·lent. Reunió casi penjada amb spit i pitó. Llarg 5 estrelles.L5 6a+ 30m - Un altre gaudir de l'escalada! Continua la roca areniscosa gris, amb uns forats increïbles i una adherència boníssima. Pitó al sortir de la reunió amb flanqueig a l'esquerra, per atacar un petit diedre molt obert i vertical amb un pont de roca; es va perdent verticalitat fins arribar al cim.Vam portar camalots del 0,5 fins al 4, però sense el 4 es va bé. Joc d'aliens del blau al vermell(algun repetit no fa nosa), tascons i algun cordino. Ara falta el tercer clau del quart llarg, que per cert era un universal curt en un fissura roma i sorrenca... ... ara encara em fan més por les vies d'en Ravier!!!

Montsec, estimat Montsec!!

2009-02-23T07:59:00.000-08:00

Sempre que m'acosto al Montsec sento bones vibracions, son tantes les bones escalades que ens han ofert les seves parets, que no ens cansem de tornar-hi un cap de setmana darrere l'altre.

Aquest cop toca la paret d'Aragó de Montrebei per combinar-ho amb el Cingle de Lladó. Dissabte vam escalar la via Femme Fatale; ens llevem amb el cel tapat, envoltats de fusells i gossos histèrics... per sort un cop a peu de paret surt el sol i la tranquil·litat i les bones vibracions ens tornen a acompanyar.
Via molt guapa, en roca boníssima tret de l'últim tram del sisè llarg. Escalada en placa amb els seguros alegres, on la qualitat de la roca fa disfrutar d'allò més de l'escalada. Amb el material de la ressenya es va bé.
Per a mi la primera via a la Pilastra dels Voltors, em va sorprendre la roca: calcari gris de molt bona qualitat amb forats en general bons, atípic a Montrebei. Us recomano una visita a aquest altre magnífic racó del Montsec.

Yosemite: Ground up perspectives

2009-02-11T09:40:00.000-08:00

Un tio que ha estat a The Needles com tu... ...

2009-02-10T10:05:00.000-08:00

Aquesta es la ja mítica frase que fa servir en Cruells quan ens vol apretar, a en Morfu i a mi. Ja fa més d'un any que hi vam estar una setmaneta escalant cada dia, i és que les vies no et deixen parar. La qualitat de la roca es boníssima, les línies generalment arrogants i lògiques seguin sistemes de fissures perfectes, en fi un plaer de l'escalada trad. A més el lloc és tranquilíssim, amb una aproximació d'una horeta, planera i molt agraïda, entre boscos de sequoies enormes. Tot i la modesta alçada de les parets, sobretot en comparació al veí The Valley, penso que The Needles és un destí a tenir molt en compte en un viatge al Yanki. Més fotos aquí: http://picasaweb.google.com/vilaplain/USAdos#

Doncs després de més d'un any i amb l'última escalada a The Needles, aquest passat dissabte vaig tornar a fer cordada amb en Morfu. Vam escalar la via Turpial a Roca Alta i els dos primers llargs de Nabo de Pavo, just a la seva dreta. Per fi em vaig treure una espina que feia temps tenia clava i vaig encadenar el "7a" del segon llarg d'aquesta via, que per cert trobo molt guapo. En el bloc d'en Morfu hi trobareu una piadeta del que va ser l'escalada d'aquest dissabte. Jo també vaig tenir la mateixa sensació; magnífiques vistes, vies guapes i bons amics... ... recordo que em deia mentre recuperava corda tranquil·lament després d'escalar un bon llarg: és que això no te preu!!!

"Al mal tiempo, buenos tubos"

2009-02-03T23:34:00.000-08:00

Això llegia en una revista digital de bodyboard un d'aquests últims dies plujosos; saturat ja dels vídeos d'escalada que han envaït els blocs dels escaladors a falta d'activitats per explicar. Com que per aquí no en tenim d'onades com aquestes, no em queda més que continuar somiant, però sempre tenint present la cançó d'en Jack Johonson Dreams be dreams.
Us deixo amb uns quants vídeos, els dos primers son d'spots "nous" o no tant coneguts per ser gairebé 100% "corcheros"; els altres, dos grans clàssics.

Cyclops, a l'oest d'Australia, segurament l'onada mes potent de la gran illa:

El Fronton, a Gran Canaria:

Pipelina a Hawaii:

Teahupo'o a Tahiti(bestial!!):