EL REINO DEL VACIO

Un altre tastet de les roques que tenim per casa i voltants. Aquest cop vam triar el sorprenent i únic conglomerat de Los Mallos de Riglos; les vies escollides van ser: El Pajaro al Mallo Pison i De Naturaleza Salvaje al Mallo Visera. Les dues obertes per baix pel mestre riglero Fernando Cobo.

La via El Pajaro no ens va semblar tan bona com pensàvem però es una bona opció per escalar en lliure la zona esquerra del Pison sense entrar en el mon dels 7ns. Està reequipada amb parabolts i els cordinos dels ponts de roca encara estan força be; tot i això hi ha algun bon aleje!!!

De Naturaleza Salvaje ens va semblar una via molt bona, amb dos trams força diferenciats: els primers quatres llargs son més aviat plaqueros i difícils amb passos en canto petit i romillo. Els llargs de dalt i després de superar l'espectacular sostre fent el cuc, son molt disfrutons: canto i continuïtat per l'espero esquerra de la Visera amb molt de desplom. L'ultim llarg, que em va fer suar de valent, em va semblar molt dur: mes tècnic que els anteriors i també molt desplomat, presa petita... ... en fi que em vaig emportar més d'una caiguda.

Aquest vídeo està fet des de la sisena reunió de De Naturaleza Salvaje, on la timba de la Visera es espectacular!!! La Visera... el reino del vacio...

Felicitat . . . a estones

Boires envoltant les parets tot baixant cap a Àger, el camí fins aquí em porta molts records, el poble d'Àger també, la pujada cap al Coll D'Àres, la pista fins al Prat de Sant Llorenç i finalment davant nostres, les muralles de roca que conformen el congost de Montrebei. Fora del cotxe; la terra humida, l'olor de l'espigol, el silenci d'aquest preciós racó del Montsec... un cúmul de sensacions gairebé oblidades em fan recordar perquè ens estimem tant aquestes contrades; no nomes per les magnífiques escalades que ens ofereixen sinó per tot el que ens envolta. Esperem que la proposta de regulació de l'escalada al Montsec no tiri endavant i poguem gaudir-ne per molt de temps.

Amb en Cesar escalem la Globeros en Alaska, una molt bona via d'escalada basicament exterior i en una roca molt bona en general. La via està força equipada, el que permet apretar a tope!! Així ho fem i ens surt tota a vista!! que be!! estem molt contents, el dia ens ha acompanyat en aquesta magnífica via. Una vegada més bones sensacions navegant per aquest mar de calcari, aquí sempre es més fàcil cercar el camí, a la vida a vegades costa trobar els passos.

Cap de setmana combinat

La meteo no pintava massa be del tot, però les ganes d'escalar hi eren. Finalment ens vam decidir per anar cap al Priorat a escalar tres dies per llavors poder passar per la Fira de Teatre al carrer de Tàrrega. Tres dies de friki per quedar ben reventat, començant pel Racó de les Hores al Montsant, el Falcó a Arbolí i finalment a Can Piqui Pugui a Siurana. Els forats del Montsant em van deixar els avantbraços fets caldo; després vam poder disfrutar molt de les regletes i la bona roca de Siurana i voltants, em va agradar especialment el Falcó amb vies antològiques.

Poques energies més per escalar, així que el dissabte al vespres anem cap a Tàrrega, una molt bona festa ens espera!!! També aprofitem el diumenge per poder disfrutar dels espectacles al carrer; en aquest enllaç trobareu fotos d'alguns dels espectacles que vam veure. En Santi ferà una entrada al seu bloc de la festa a Tàrrega, no us la perdeu!!!

PATXARÁN - Congosto de Ventamillo

Un bon lloc per si ens hem stressat massa escalant per Ordesa, és el Congosto de Ventamillo, a l'entrada de la Vall de Benasque. Ofereix unes parets d'uns 150m de calcari molt bo a les parts centrals i altes, i més petadet i patinos a la zona baixa.

L'altre cap de setmana, després d'escalar la Zaratustra i d'una nit plovent... la mandra de la caminada... el cel mig ennuvolat... ... va!! anem cap al Ventamillo a xapar parabolts!! Vam fer la via Patxarán, guapa amb els llargs 3 i 4 especialment bons. Està equipada amb parabolts, es necessiten unes 20 cintes pel 4rt llarg i els dos primers ràpels es fan per la via de la dreta. Cal anar en compte si fa sol perquè allò pot ser un forn!

Una espina que calia treure

El lloc de la por... això era el que recordava quan la gent deia Ordesa... roca dubtosa força sovint, no poder assegurar sempre que es vol, timba constant, escalada física... ufff ufff quina por!!! Potser aquests son els records que tenia després de la pringada a la via Misoginos al Libro Abierto. És per això que m'havia de treure l'espina, i finalment em van enredar per anar a fer la Directa Zaratustra a la paret de El Gallinero; aquest cop vam triar una via més tranquila i, la vaig disfrutar de valent!!! La via esta força equipada i això fa que es pugui escalar més relaxadament, apretar i escalar més en lliure.

El sostre del 5è llarg l'hi dona una mica més d'aventurilla, resultant una molt bona via, amb ambient i no molt obligada.