El proper dijous 3 de Desembre, presentarem a Manlleu l'audiovisual de les escalades als Alps Francesos i Suïssos que hem fet aquest estiu; aquí en teniu una mostra. Trobareu més informació a la pàgina web del Grup Excursionista Manlleu.
dilluns, 23 de novembre del 2009
ESCALADA "ESPORTIVA" DE PARET
El proper dijous 3 de Desembre, presentarem a Manlleu l'audiovisual de les escalades als Alps Francesos i Suïssos que hem fet aquest estiu; aquí en teniu una mostra. Trobareu més informació a la pàgina web del Grup Excursionista Manlleu.LA FOTO DE LA SETMANA - 1
Donaré una mica de dinamisme al blog, que a falta d'escalades "exòtiques" s'està quedant força parat. És per això que inauguro "La foto de la setmana", iniciativa copiada del meu oncle, que ja ha sobrepassat les 150 i que envia a la seva llista de correu.
Entre les valls de Salazar i del Roncal, en direcció a aquesta última; vaig descobrir aquesta zona dels Pirineus que desconeixia totalment, atravessant el port de Larrau vaig gaudir d'un dels racons que m'han captivat més últimament.
Entre les valls de Salazar i del Roncal, en direcció a aquesta última; vaig descobrir aquesta zona dels Pirineus que desconeixia totalment, atravessant el port de Larrau vaig gaudir d'un dels racons que m'han captivat més últimament.
dimarts, 3 de novembre del 2009
PARE, TINC FRED - Montrebei Paret de Catalunya
Al final vaig fer el cop de cap, un dels molts somnis i il·lusions que corren pel meu cap: obrir una via en solitari; i quin millor que Montrebei!Be... al final ha sortit una vieta, quatre llargs, uns 200m; baixant cada dia i col·locant alguna expansió; no és res de l'altre mon però a mi m'ha satisfet molt. La veritat és que vaig passar molta por, tot i saber que anava assegurat, no hi ha res com tenir un bon company a l'altre cap de la corda!!
La via va entre la Cuentos del Viento/Salut Marcel i el Diedre Serrano; superant el marcat desplom pel centre del pilar, on aquest presenta la seva debilitat. La roca en general és molt bona, amb algunes plaques excel·lents però també hi ha zones amb blocs sospitosos i una entrada a al tercera reunió molt guarra.
L'escalada és generalment de placa, amb petites seccions fissurades i una bonica fissura de mans al quart llarg. Els trams més difícils estan assegurats i es poden passar en A0/A1, tot i així cal dominar el sisè grau.
Dedico la via al meu pare, a ell l'hi dec la meva passió per la muntanya, amb la seva senzillesa em va ensenyar a estimar-la i respectar-la fins a formar una part molt important de la meva vida.
Espero que m'hagis vist per allà, penjat de ganxos i pitons passant una por terrible, però alhora disfrutant del magnífic entorn. Allà on siguis... una forta abraçada!!