dijous, 31 de desembre de 2009

LA FOTO DE LA SETMANA 31/12/2009

Ahir vam anar amb en Popi a fer una nova via de la Trona de Bertí. Taliban, via guapa amb tres parabolts en un primer diedre fangós i després una fissura molt guapa d'empotrament de mans i dits neta; molt bona i amb regust a Utah, un bon fi d'any.

A la foto, en Cisco escala la via Centellenca.

FELIÇ ANY NOU!!

diumenge, 27 de desembre de 2009

LA FOTO DE LA SETMANA 21-27/12/2009

S'acaba l'any, cal començar el nou amb bones escalades oi!? Doncs ja estem fent material per anar a Jordània a escalar al Wadi Rum!! De moment ja tenim una avançadilla per terres Palestines explorant el territori.

diumenge, 20 de desembre de 2009

L'ANTIBEIBI - Bessona Inferior

Dilluns passant varem fer el primer intent però la neu ens va fer baixar; aquest dissabte es va llevar amb un sol radiant que, tot i el fred, calia aprofitar. Tornem a la Bessona Inferior de la Regió d'Agulles de Montserrat per escalar la via Antibeibi.
Primers dos seguros amb les mans glaçades fins arribar al solet que amb la seva energia ens fa recuperar el tacte. Aquest primer llarg comença amb uns passos molt delicats que demanen una molt bona tècnica de peus; segueix una zona mes senzilla amb els seguros més llunys per acabar amb un bombillo on s'hi troba una secció de bloc molt difícil pel grau de la ressenya.
El segon llarg és molt més senzill que el primer, tenint en compte que els dos estan graduats igual. Després de xapar el primer parabolt hi ha un excurcioneta per un diedret cec amb bona roca i bons cantos:
Després de flanquejar un petit desplom per la dreta ens trobem altre cop amb una secció de bloc, moviments dinàmic gens fàcils de llegir:
Comencem el tercer llarg flanquejant la balmeta on hi ha la reunió per la dreta, una mica mes amunt podem fer un bon merlet abans d'arribar al primer parabolt; després d'aquest ens trobem amb un mur desplomat on caldrà escalar amb decisió i sense encantar-se massa:
Aquest és l'únic llarg que encadenem, de fet a en Roger l'hi surt a vista, jo em quedo sense forces abans de flaquejar cap al diedret penjat:
El quart llarg comença amb un flaqueig cap a la dreta tot sortint de la gran bauma, les dificultats es concentren en els dos primers parabolts, passos de flanqueig difícils de veure amb peus i posició del cos incomodes:
Després, un parell de parabolts força a la dreta, que semblen fora de la línia i seguir recte amunt fins una petita bauma on hi ha l'últim parabolt abans de la reunió.
Si els altres llargs em van semblar difícils d'encadenar, l'últim seria la cirereta del pastis: bombo amb llançament "brutal total" al més pur estil boquero i sortida de bombo encara difícil; després muret molt maco, aixó si!!

Dalt de la Bessona Inferior from Marc Vilaplana on Vimeo.

La via és molt guapa, per mi massa a bloc; menys el tercer llarg, la resta tenen les dificultats molt concentrades. Però la línia és molt bona, sempre amb ambient; els seguros justos i la roca bona. M'ha semblat molt collada, potser el fred i tot l'abric que portàvem hi ha influït però... per encadenar cal apretar fort!!! I no em digueu que sempre em queixo del fred... la samarreta suada que m'he tret a peu de via, s'ha quedat ben tiessa mentre assegurava el primer llarg!!

divendres, 18 de desembre de 2009

LA FOTO DE LA SETMANA 14-20/12/2009

Tres moments força inusuals que he viscut aquesta setmana.
Bonica nevada que ens va fer baixar de la Bessona Inferior a Montserrat:

Nevant a Montserrat from Marc Vilaplana on Vimeo.


Insòlita nevada al Montsant:

Columna del Verdet:

dimarts, 15 de desembre de 2009

Mai diguis d'aquesta aigua no en beuré - Ager Cap del Ras

En aquells moments en què la Wenden Fever és més forta i se'm desborda la motivació, les parets més atractives son les més verticals, les desplomades; allà on no hi creix ni una planta, on la sensació de buit és sempre present i sortir del seguro una nova aventura.

És llavors quan, durant les tertúlies grimpaires, és tan fàcil dir: a Àger què hi haig d'anar a fer jo!?!? Rampes, feixes, sorra, vegetació, parabolts... ... Doncs bé... les tres últimes vies que he fet han estat a Àger... Mai diguis d'aquesta aigua no en beuré.
Abans d'obrir la via Pare, tinc fred, en solitari, vaig pensar que seria una bona idea practicar una mica l'escalada lliure en solitari, ja que abans només havia escalat artificial. Em vaig decidir per la via Energia Solar. Els primers llargs son sinuosos i no massa interessants; però els llargs centrals escalen murs verticals i sostres amb ambient i molt bona roca. La via esta equipada amb parabolts i en general cal escalar entre ells.
Després d'un temps descansant, deixant reposar un braç fet pols i un cap massa accelerat, he tornat a les parets de l'estimat Montsec i m'han coincidit dues agradables escalades a Àger:
Amb la Balma vam escalar Fanal Nocturn, bonica via amb alguns llargs ben macos: 1, 4, 5 i 7. Em va agradar especialment el quart llarg, que escala una bonica placa de roca excel·lent i supera un sostret fissurat on es pot disfrutar uns bons empotraments de mans.
Està semi-equipada amb spits i claus i caldrà portar friends mitjans i algun tascó.
Niltina, fa un parell de caps de setmana amb la Lídia. Més exigent que l'anterior, igualment ofereix bons i difícils llargs. Per guapos el segon i quart; per difícils el setè i vuitè. Em va agradar el setè llarg amb un final molt bonic per una sòlida placa amb ambient:
La via està semi-equipada amb parabols i caldrà dur un joc de microfriends i friends fins al 2 de camalot. Les sensacions no son les mateixes, l'adrenalina no corre igual; però un preciós dia escalant una bonica via em fa gaudir igual o més de l'escalada i la bona companyia amb qui comparteixo cordada.

divendres, 11 de desembre de 2009

dissabte, 5 de desembre de 2009

LA FOTO DE LA SETMANA 1-6/12/2009

L'hi ha costat, però finalment l'hivern va arribant. Aquest dimarts ens vam llevar amb una bona gebrada i els Pirineus blancs:Passejant amb la Beltza pels prats de Serrabou.