Futuro incierto 375m, 7a+/A2 - Peña Montañesa

Des de fa uns anys que tenia ganes d'escalar a la Peña Montañesa, en Xevi hi ha fet un parell de vies aquest any i no n'ha sortit massa convençut, però les piades que hem vist per internet parlen molt be d'aquesta via, així que posem rumb al Pilar de Sobrarbe:L'aproximació comença per un sender gairebé planer fins a creuer-se amb la Canal Menor, que caldrà pujar i ens ferà suar de valent. La via comença just a la dreta del bivac amb un parabolt visible en una petita placa gris.
Nosaltres vam empalmar el segon i tercer llarg; per escalar el tercer en lliure no va massa bé ja que el tram difícil és just després de la reunió; la repisa està aprop i amb el corresponent xiclet d'empalmar els llarg fa una mica de yuyu... Per arribar a la tercera reunió vam fer la variant de l'esquerra que escala una desplomada i bonica fissura:
També vam empalmar el quart i cinquè llargs, tal i com proposa l'Albert a la piada de caranorte. Surt un llarg molt guapo a equipar i així evitem l'artificial de llastra. A partir d'aquí vam fer llarg a llarg fins a la Faja Toro, on ens va començar a ploure i ens vam poder refugiar en unes petites balmes molt acollidores. Després del ruixat vam baixar pels ràpels de la Canal Menor, directes i còmodes.
La via és molt guapa amb roca de qualitat i escalada variada, del tot recomanable. Graduació collada en general menys en els setens, cal anar escalant i apretant en tots els llargs. El llarg del sostre es veu factible en lliure de setè potent:
La placa del desè llarg va a buscar la zona més llisa... quan a l'esquerra sembla que hi hagi una fissura cega amb més vidilla... El tram d'Ae ens va semblar molt llis... la resta de llarg molt guapo amb uns ¿?6b's?¿... regust wendenia!

Infortunés mais libres ED/250m/6c+ - Punta de Solàn

Aquestes son les vistes de l'espectacular Castillo Mayor que teniem des del petit poblet de Badain, punt de partida per l'aproximació a la Punta de Solàn. A mig camí entre Ainsa i Bielsa, resguardant el poble de La Fortunada trobem aquesta vertical paret. Totalment desconeguda per nosaltres, la curiositat ens empeny a fer la costeruda aproximació.
La via en qüestió, obra d'en Ravier i companyia, ens fa escalar amb tots els sentits. L'equipament és mínim, només alguns pitons a les tirades i reunions més dos spits en reunions. La particular roca, molt bona en general, fa difícil la protecció i el poc sanejament de la via encara més, resultant així una escalada obligada.Els llargs tercer i cinquè són molt bons, escalada atlètica i mantinguda sobre bona roca on cal aprofitar al màxim les poques possibilitats que ens ofereix la roca per protegir-nos. La resta de llargs es podrien considerar més de tràmit, però això no vol dir que podem baixar la guàrdia, tot al contrari caldrà escalar i de valent!!Via recomanable per als amants de les aventures amb regust Ravier, en un indret molt tranquil i bucòlic, si hi aneu porteu un bon assortir de peces petites i aneu amb compte amb la fauna de l'indret!!!

Franco Española/Brujas - Tozal del Mallo

Després d'uns quants dies sense roca i unes sessions de fisioteràpia, sembla que el dit es va arreglant, així que... a escalar s'ha dit!!! Uns dies per terres aragoneses escalant algunes parets desconegudes per mi; però començarem per Ordesa aprofitant que és l'últim dia que es pot pujar amb cotxe fins a la Pradera.Vam invertir la clàssica combinació del Tozal del Mallo per escalar la Franco Española/Brujas. Pel què fa a la Franco Española penso que no val massa la pena: recorregut poc definit per terrasses amb algun tramet vertical, roca no massa bona i molts blocs; algun pitó en reunions i buscar-se la vida.
La part de dalt de la Brujas ens va agradar molt, sense arribar al nivell del tram superior de la Franco Española però val molt la pena. Roca molt bona i escalada més mantinguda i amb ambient; desplom, fissures, plaques i boniques vistes de l'entrada a la Vall d'Ordesa.
A la paret vam tenir la companyia de l'Ignasi i en Harri que van escalar la versió més clàssica: