MESTRE LLOP 220m ED- - El Peladet

Amb aquest estiu que està fent, els destins d'escalada es fan una mica atípics; aquest dissabte, a finals de Juliol se'm va fer molt estrany d'estar escalat a Terradets. De fet vam escollir una paret que fins a la una o les dues està a l'ombra i de fet estàvem esperant el sol ja que amb el fred vent que bufava vam quedar gelats.

Amb en Roig i en Cisco vam fer la via Mestre Llop, a la zona mitja/alta del Peladet. La via ens va agradar molt; roca sempre bona, com ens te acostumats el Peladet i tots els llargs amb el seu toc especial.

En els llargs de sisè ens caldrà escalar i estar alerta per a trobar els millors emplaçaments per les assegurances ja que a vegades no son evidents, els parabolts estan força distanciats.

Els llargs de setè estan molt ben equipats; d'entre ells el cinquè llarg és una peculiaritat dins el Peladet, sobre roca ataronjada de difícil escalada i graduació ja que te molts passos aleatoris on cal posar-hi una bona dosis d'imaginació, un bon exemple d'escalada fungy; tal i com diu en Kim el llarg ronda el 7a+/b.

Vam rapelar la via de la setena reunió a la cinquena i llavors tal i com marca la ressenya. Vam portar els camalots 2 i 3 i nomes vam fer servir el 2 en una ocasió, pràcticament prescindibles; sí que son importants els aliens o friends petits i estrets ja que ens hem d'assegurar a les vires i aquests hi treballen millor. Una bonica via per gaudir d'un fresc dia d'estiu.

Fotografies de WADI RUM 2

Segona part de les fotografies del viatge al Wadi Rum que vam fer amb els Rogers el Gener de 2010.

Enllaç a l'àlbum de fotos

Després d'un petit descans a Aqaba, ens disposem a obrir vies. Vam començar per la cara Oest de la paret de l'extrem Sud del Jebel um Ishrin, anomenada Draif al Muragh. Hi vam estar dos dies, l'arribada al cim amb les últimes llums del dia van ser impressionants:

Per la següent sortida vam optar per llogar un 4x4 que ens va porta a l'entrada Est del Kharazeck Canyon, on vam acampar durant quatre dies i vam obrir un parell de vies.

Durant l'estada ens va sorprendre una forta tempesta que va convertir les parets del Wadi Rum en un magnífic espectacle de cascades:

La caminada de tornada fins a Rum ens la vam prendre amb tota la calma i ens va servir per trobar nous objectius:

VIA DELS ESLLOMATS 230m 6c (6b obl) - Peña Montañesa

La paret nord de la Peña Montañesa em va tenir intrigat des que la vam estar mirant detingudament des de la carretera que puja cam a Bielsa.

Des d'allà dona la sensació de tenir murs compactes i continus, però un com ens hi anem acostant divisem les diferents feixes que la van partint i també podem anar veient que la verticalitat es restringeix a algun sectors de la muralla.

Tot pujant cap a La Collada, a l'hora que el sol es comença a pondre, tenim unes magnífiques vistes d'aquesta complexa paret. Per la part dreta de la mateixa és on discorre la Via dels esllomats, que vam fer fa un parell de caps de setmana, amb el permís de les tempestes que es van comportar tot i les amenaces que vam tenir durant el vespre:

L'aproximació des de La Collada és prou feixuga, cal pujar fins a peu de paret, intentant evitar les molestes tarteres, per llavors flanquejar ja mes còmodament fins a l'esperó Nord-Oest. Ens alleugerà la pujada les magnífiques vistes que tenim durant tot el recorregut.

La via segueix una lògica successió de fissures i xemeneies diedroses, enllaçades hàbilment per compactes plaques, com el bonic tercer llarg:

També hi trobarem una curta però intensa secció de offwidth, on per sort podrem anar equipant, amb més o menys seguretat, una petita fissura que hi ha a l'esperó:

Després de l'evident sistema fissurat, la via surt per un vistos mur tot superant un petit sostret i acaba amb uns aeris, tècnics i difícils diedrets on caldrà lluitar de valent i tenir bon ull amb les proteccions, un llarg molt guapo!

Acabem la via amb les últimes llums del dia, vistes fantàstiques cap a l'Oest on podem veure el Mont Perdut, Castillo Mayor i el poblet de Laspuña. Un cop acabada la via encara ens caldrà remuntar fins al cim de Peña Montañesa on podrem admirar el conjunt de prats, parets i tarteres que conformen aquest peculiar cim. Llavors cal caminaren direcció Est a buscar la marcada enforcadura per on baixarem una tartera fins a trobar un corriol que ens durà altre cop La Collada.

Via d'aventura guapa amb graus collats, on trobarem l'equipament mínim. Hi ha varis trams on la roca no es massa bona i cal anar en compte. Recomanable repetir el joc de microfriends i portar un bon joc de tascons. Via recomanable per fer una jornada complerta amb un toc alpí de cara Nord, tot fent cim i gaudint de la tranquil·litat i les magnífiques vistes. Enhorabona als oberturistes!!

Fotografies de WADI RUM 1

Primera part de les fotografies del viatge al Wadi Rum que vam fer amb els Rogers el Gener de 2010.

Enllaç a l'àlbum de fotos.

En aquest primer bloc podreu veure la repetició, que vam fer els tres, de la primera via que va obrir en Solé en solitari i que ens vam encarregar de adreçar:

Abans de començar amb la obertura de vies, vam escalar algunes de les clàssiques: The Beauty i LionHeart i una de menys coneguda pero molt bona i del tot recomanable: Los Pitilleros, que escala el mur de forats a l'esquerra de l'impresionant cascada:

TUBABU MUSUNGU 200m 7a+ - Collegats, Circ del Pessó

Fa un parell de setmanes vam fer un col·lectiva improvisada per en Ganxets que ens va portar de Montañesa a Cavallers, on el diumenge al matí ens va despertar un petita tempesta. Seguint les indicacions del mestre ens dirigim a Collegats, i amb Cisco fem la guapa Tubabu Musungu.

Jo mones havia escalat la Tànger en aquella zona i ja fa molts anys, tenia molta curiositat per escalar en aquella roca i la veritat es que em va sorprendre molt gratament. La roca és boníssima, rica en forats i pedres i còdols que ens ofereixen de regletes a romos.

L'itinerari, molt ben trobat, va escalant les plaques situades a l'esquerra de l'evident línia de Sang de Crack. Escalda atlètica en alguns trams i tècnica i de navegació en d'altres.

Vam començar l'aproximació a les dues del migdia, una mica incomoda amb el solano que queia, però un cop a la paret ja vam estar a l'ombra. Via molt guapa i recomanable però cal tenir en compte que ens caldrà escalar!!!

SERIAL DRILLER 250m 7a+ - Nova via a Peña Montañesa

Ja feia molts dies que ho dèiem, finalment vam coincidir i vam posar rumb a Peña Montañesa. L'Albert tenia vista una línia i amb la motivació i les ganes que comporten una nova ascensió, vam fer una feixuga aproximació que per sort vam millorar el segon dia.

Punta Sola és una enganyosa agulla que es camufla amb els entrants i sortints de Peña Montañensa; vista des de l'Oest s'endevina l'esvelt ullal d'un magnífic calcari gris que caracteritza aquesta formació. Serial Driller en ressegueix la paret Oest oferint dues parts ben diferenciades.

En els dos primers llargs trobem la típica roca areniscosa de Peña Montañesa amb fissures uniformes on gaudirem de l'escalada d'autoprotecció. Curiosament el tercer llarg ja és de calcari molt compacte però escalarem una molt bonica fissura.

A la segona part podrem gaudir d'un calcari excel·lent escalant exigents plaques, a excepció de la característica cicatriu del cinquè llarg. Escalada amb ambient i espectaculars vistes del massis del Mont Perdut.

Via bonica amb escalada variada així com en roca, en un escenari tranquil i amb unes vistes impressionants, esperem que us agradi!!

Trovareu més informació i boniques fotos al blog de l'Albert, el gran motivador per aquest tipus d'aventures: http://albertganxets.blogspot.com/2011/07/serial-driller-nova-via-montanesa.html

FISH&CHIPS 100m 7b+ - Agulla Lluís Estasen d'Ecos

La setmana passada vam anar amb en Popi a fer la primera repetició d'una nova via que ha equipat a l'Agulla Lluís Estasen d'Ecos. La via escala les compactes plaques a l'esquerra de la Mojo Picón, oferint un bon ambient i escalada tècnica.

A partir de les 3 de la tarda no toca el sol a la paret, per tant una bona opció per una escalada de tarda, tenint en compte, això si, que l'aproximació es fa una mica feixuga. Roca molt bona però cal anar una mica en compte a l'últim llarg. Al igual que les altres vies de lliure d'aquesta agulla, molt guapa i del tot recomanable.