MONTSERRAT FRANCISCO GRIMÀ 190m ED/A2 - Agulla Lluís Estasen - Ecos Nord

Us deixo amb el relat que en Roger ens fa de l'escalada que vam fer aquest dimecres passat a aquesta mítica via:

El passat 14 de setembre vam fer la via Montserrat Francisco Grimà a Ecos. Aquesta via la tenia al cap des de fa anys ja que l’envoltava un gran misteri degut a que vària gent s’havia baixat. Hi vam anar una mica sense saber que ens trobaríem, amb molt material per fer artifo extrem i amb l’incògnita de si podríem passar o no. Finalment vam passar i vam poder fer la via en unes 8 hores aproximadament. Aprofitant la repetició i com a precaució per l’estat dels burils vam col·locar un parabolt del 8 a cada reunió, menys a la cinquena que no hi havia expansions.

La via comença just a l’esquerra d’una petita fissura descomposta on uns 10 metres més amunt es veu l’únic buril del primer llarg. Aquests deu primers metres són V+ però es fan molt tensos per una possible caiguda picant terra. Un cop arribats al buril es fan 4 passos d’artifo amb tendència a la dreta. D’una última peça molt dolenta es fa una sortida en lliure de 6a d’uns 10 metres fins a R1. Aquest és el llarg més dur de la via.

El segon llarg comença amb una travessia de V fins a trobar 3 burils molt junts. Des d’allà hi ha un tram delicat de 6b+ però es van trobant burils fins a una baumeta d’on, amb tendència a la dreta, s’entra a R2. Hi ha un buril més a la dreta de la línia que despista, nosaltres no el vam utilitzar.

El tercer llarg comença amb una mena de diedre ben protegit i una travessia a la dreta porta sota un sostret que es supera amb l’ajuda d’un buril i un pitó. D’allà es surt en lliure fins a la R4 sense gaires complicacions, una mica exposada l’arribada a reunió.

El quart llarg comença amb tendència a la dreta amb un tram de 6b que es fa bé, fins a un bombo on hi ha uns quants burils, es passa el tram més dret amb artifo (totes les peces estan posades menys un pas de ganxo que hi ha picat). Al final es torna a sortir en lliure fins a R4.

El cinquè llarg és fàcil però és molt exposat. Llarg cinc estrelles amb roca bona i cantos molt bons, s’arriba a la R5 on hi ha dos pitons. Costa muntar reunió i la veritat que al final no dóna gaire confiança. Guardeu un pitó ben llarg per posar-lo en el fang.

L’últim llarg comença amb un tram fàcil però exposat, finalment un curt tram d’Ae ens deixa al cim de l’agulla.

De material no cal portar gaire cosa ja que no es pot posar casi res. Amb uns 6-7 pitons (un parell curtets, 1 bong, 1 V retallada, 2 plans mitjans, 1 llarg per R5) alguna falca, aliens grans, 1, 2 i 3 de friends, fissurers i 1 ganxo pel quart llarg n’hi ha de sobres. En cada llarg es posen 4-5 peces a molt estirar.

BISBEPORUC 225m 7a (6b/A0 obl) - El Bisbe

 Interessant via que recórrer la zona dreta del Bisbe, amb una completa combinació de fissures a equipar i plaques equipades amb parabolts.

Els dos primers llargs escalen fissures amb algun passet curios, especialment l'entrada a la primera reunió. Roca a estudiar i algun matoll per tibar.

El tercer llarg es una combinació de matoll-tracció i sorrera vertical, be una imatge és millor que mil paraules:

A partir d'aquí la roca guanya en qualitat i la vegetació perd presència. Guapo llarg de placa tècnica molt mantingut:

Escalem la característica llastra per la seva part dreta tot seguint la bonica fissura lleugerament desplomada:

Aquí ens espera la guinda del pastis, un excel·lent llarg de cinquanta metres de placa fineta amb un final ben agraït:

Fem cim escalant els dos últims llargs en un, sortint uns metres en ensamble. El material que marca la ressenya ens va semblar correcte. Una via del tot recomanable.

FIFI DE TOUTE ÉTHIQUE 180m 7c - Oscuros de Balced

Vam acabar amb la ruta per Osca fent una visita a una de les moltes parets que ens amaga la Sierra de Guara. El riu Isuala, que corre paral·lel a l'Est del riu Mascún, forma un congost que rep el nom de Oscuros de Balced.

Aquí les parets tenen una alçada modesta, arribant a un màxim d'uns 200 metres, però tot i això la via que vam fer ens va deixar ben satisfets.

 

Trobareu informació detallada de l'accés i aproximació així com del material; i descripció dels llargs, en la que coincidim, als blogs d'en Piju i d'en Nach.

Nosaltres no vam fer cim i vam rapelar de la cinquena reunió sense aturar-nos a la que hi ha al mig del cinquè llarg. Vam portar un joc de camalots del 0,3 al 3, aliens del blau al vermell i un joc de tascons.

La via ens va agradar molt i la recomano per gaudir d'una roca molt guapa i d'un entorn espectacular. Aqui trobareu més fotos:

SIERRA DE GUARA

De Riglos ens movem fins a la veïna Sierra de Guara, on passarem uns dies fent friki aprofitant per descobrir nous sectors:

Aquestes terres ens donen moltes opcions per l'escalada, en aquest cas una combinació de conglomerat amb un bany de calcari xorreros on passem un traquil dia d'escalada a la sombra.

També visitem la concorreguda escola de les grans baumes, xorreres i tacos on suar de valent.

Aquí però les prohibicions aviat no ens deixaran fer res de res... ... Recordo haver sentit dir al meu pare més d'una vegada: “aquest país és la púrria d'Europa”. En molts sentits segur que no, però quan hi ha diners pel mig, el que guanya es la corrupció i no la bona gestió i els calers van per als quatre enxufats abans d'intentar trobar solucions per a tots.

Per sort encara ens deixen gaudir d'un dels millor plaers de l'escalda!!!!!!

MISIÓN CUMPLIDA 300m 7a+ (6b/A1 obl) - Nord-Oest del Pisón

Després d'un mes treballant a Madrid, amb nomes tres escapadetes a Patones per controlar una mica el mono, vaig arribar la setmana passada amb moltes ganes de roca. Amb l'Ignasi decidim fer un petit tour per terres Oscenses. La cara Nord-Oest del Pisón sembla una bona opció per començar a carregar les piles.

Bonica i exigent via que escala la part esquerra d'aquesta imponent paret. Quin valor posar-se en solitari per aquest rocam! Lluny de les mes que sanejades clàssiques, aquí cal estudiar els bolos en més d'una ocasió.

La via fa escalar en tots els llargs, els setens més equipats i directes ja em van descarregar les piles mes que no pas posar-me-les. Mentre que els llargs de sisens son mes sinuosos tot superant les típiques panxes a la caça del parabolt.

Una bona via per un dia d'estiu, amb ombra tot el dia i boniques vistes de l'emblemàtic Fire.