 |
| En Tersa al bonic flanqueig del 5è llarg. |
Una de les moltes que tinc a la llibreta de fa temps, després dels comentaris d'alguns companys i les piades que havia vist, estava a l'apartat de les vies que faN respecte; un cop escalda encara hi és. En Tersa tenia moltes ganes d'anar-hi i el dimarts passat es presentava molt ennuvolat i amb poques possibilitats de pluja, l'ocasió no es podia deixar passar. S'apunta un seu company, l'Òscar, com més serem més riurem!
 |
| Jo mateix escalant el vistós diedre del tercer llarg. |
La via te dues parts força diferenciades tant per el tipus d'escalada com per l'exigència. Fins a la vira que travessa la paret d'Ecos, l'escalada és predominantment de fissures i diedres que es van enllaçant amb plaques equipades amb parabolts i alguns flanquejos molt bonics. Aquí ja es va intuint la tendència de la via tot i que l'exigència no és tanta com a la part superior.
 |
| En Tersa sortint de la vira, 9è llarg. |
En la segona part l'escalada és sempre sobre les típiques plaques montserratines, un mar de pedretes on rebuscant anirem trobant les més positives que ens donaran la seguretat suficient per seguir progressant. Aquí la distància entre assegurances (spits i parabolts) ja és més gran, resultant una escalada totalment obligada i en ocasions exposada. En contades ocasions trobarem foradets on col·locar algun friend.
 |
| En Tersa al 12è llarg, un dels més exigents. |
La roca en general és molt bona però cal anar en compte, especialment a l'inici de la via i en algun tram dels llargs sis i set. Val a dir que tot i l'aparença compacte de les plaques, a nosaltres ens va petar alguna presa de peu, que van comportar un parell de caigudes, per sort escalant de segon.
 |
| L'Òscar acabant el flaqueig del 13è llarg; encarant l'espectacular últim llarg. |
Felicitar l'aperturista, pel magnífic traçat de la via: molt ben aconseguit i, per dir-ho d'una manera, pel valor d'obrir-la tot sol amb només l'equipament que hi ha. El resultat és una via molt bona on cal escalar en tots els llargs, exigent i compromesa; si senyor!!!
 |
| La mítica vuitena reunió de la vira d'Ecos. |
Alguns comentaris respecte a l'equipament que surt a la ressenya detallada (que podeu trobar a la web d'en Pastes): A la 6ª reunió, que per cert és de les més incòmodes, nomes hi ha un parabolt però es pot reforçar bé amb el camalot #3 o un alien verd; de fet la ressenya ja marca la reunió amb un sol parabolt però marca un pitó de llarg, que no hi és, que pot semblar de reunió. Al llarg 11 ara hi falta l'últim pitó que va sortir amb les mans. Nosaltres no vam empalmar cap llarg. Mola portar aquesta ressenya.
 |
| Feliços a R4 abans de tastar les plaques superiors... |
Vam tardar 10 hores llargues, amb petites esperes per deixar passar curts ruixats. Vam portar friends fins al camalot #3 repetint petits fins al camalot #0,75, ens va semblar que potser no cal repetir tots els petits; també vam portar tascons i només en vam posar un. Respecte al grau obligat, que m'he pres la llibertat de canviar respecte al que diu la guia Montserrat Vertiente Norte, nosaltres vam coincidir que el 6b que diu és poc. Com diu la ressenya: GUAPA VIA , OSTIAS!!!
