diumenge, 22 d’abril de 2012

TASCÓ REBUFFAT 315m 6c+ (6a+ obl.) - Portella Superior - Collegats


Continuem amb els tascons de Collegats i, a l'altre banda del Noguera Pallaresa, escalem el marcat diedre de la part esquerra de la Portella Superior.

Escalant el bonic tercer llarg.
Cal creuar amb la tirolina situada a tocar de l'Argenteria i pujar en direcció dreta per una canal (amb cordes fixes) fins al peu de les marcades plaques grises. Aquí deixem les bambes i motxilla, creuem l'aresta Moche i entre els boixos arribem a peu de via.
Just abans d'inicial el tram clau del cinquè llarg.
La via és molt guapa, ens va fer gaudir de l'escalada d'autoprotecció i d'un calcari molt treballat. Les reunions estan equipades o semi i alguna caldrà reforçar-la; als llargs només trobarem algun pitó i pont pont de roca.
En Lluís escala el magnífic final del cinquè llarg.
Vam empalmar els dos primers llargs i també els dos últims. Un cop al final de la via cal anar a buscar els ràpels de la via Miquel Parra tot grimpant per la cresta.
Ja de tornada, creuant la tirolina.
Pel què fa als ràpels, cal anar en compte a l'alçada del jardinet (tercer ràpel), que ens haurem de desplaçar en direcció a l'aresta Moche per seguir amb els ràpels de la part esquerra del marcat diedre. Mola portar cintes llargues per sabines i ponts de roca, tascons, microfriends i friends fins al camalot del 4; també alguna cosa per creuar la tirolina.

TASCÓ DE BOIX 200m 6c (6a obl.) - Circ del Pessó - Collegats

El curiós conglomerat del Circ del Pessó sempre sorprèn, afegint interes a les boniques vies que l'escalen. Amb en Miguel vam escalar aquesta via el divendres passat amb un intermitent solet, que ens va ajudar a fer mes agradable el suau aire fred que bufava.

En Miguel escalant el magnífic tercer llarg.
La via comença en un petit esperonet de roca gris camuflat darrera unes vardisses. Els tres/quatre primers llargs estan equipats amb spits i parabolt que et fan escalar, la roca és molt bona i divertida d'escalar amb bolos, forats, crostetes, gotes d'aigua... tot un gaudir de l'escalada de placa. Nosaltres vam empalmar el segon i tercer llargs.
En Míguel escalant el cinquè llarg.
Després d'aquest tram, creuem la marcada canal per anar a buscar les xemeneies de sortida. A partir d'aquí només trobarem un parell de parabolts i algun clau més les reunions equipades amb parabolts. Nosaltres vam empalmar els dos últims llargs evitant així la caiguda de pedres sobre el company escalant l'últim llarg, que és una mica guarro. Bonica i variada via, del tot recomenable.

dissabte, 14 d’abril de 2012

LA CANDELLE - Les Calanques

Vesant Sud-Est de la Candelle des del cim de la paret Concave.
Diumenge ens llevem al nostre acollidor bosquet amb un vent terrible; així que agafem el cotxe i ens acostem a la universitat de Luminy a veure si trobem algun racó una mica a raser del vent per poder esmorzar.

Foto Santi Verdaguer
El fort mistral no afluixa, tot i així agafem el material per fer una via llarga, la intenció és escalar el Socle de la Candelle i llavors pujar fins a la Grande Candelle per escalar-la.
Arribats al primer sector del Socle, Le Temple, al vesant Sud-Oest; trobem quatre cordades que ja estan escalant i a peu de via no bufa vent així que nosaltres també ens hi posem.
Vesant Sud-Oest de la Candelle.
En Santi i jo escalarem la via Vat 68, mentre en Toti, Pauet i Cisco escalaran una combinació de Enfer et Damnation i Alchime de la Douleur. Ens trobarem a mitja paret per sortir per l'única línia que porta al cim del pilar.
Jo escalant el primer llarg de Vat 68. Foto Santi Verdaguer
Santi escalant el segon llarg de Vat 68.
Les dues vies escalen boniques i exigents plaques de calcari gris blanquinós de molt bona qualitat, amb una adherència sorprenent.
En Pauet i en Cisco a la via del costat. Foto Santi Verdaguer.
Les dues cordades coincidim en una reunió a dos llargs del cim on hi arribem tot escalant la via Le Temple, la gran clàssica de la paret que ressegueix les fissures i diedres més evidents.
Durant els últims llargs i en especial al cim del Socle el vent bufa amb molta violència, així que deixem l'escalada de la Gran Cadelle per un altre viatge i tot caminant retornem cap a la universitat.

El vent és tant fort que sortim del cim encordats. Foto Santi Verdaguer.
Tot i el fortíssim vent que ha bufat durant tota la jornada, hem pogut escalar una bonica vieta, llàstima de no haver pogut escalar la part superior, una activitat del tot recomanable.
video

divendres, 13 d’abril de 2012

AU DELÀ DE LA VERTICALE 160m 7b+ (6b obl.) - Paret Concave - Les Calanques

De les varies paret que desconec del llibre de Philippe Mussatto, possiblement la paret Concave és la que em tenia més encuriosit. El seu exagerat desplom en la part central i el fet d'estar a una zona desconeguda per mi com Les Calanques, em cridava molt l'atenció.
Varem fer la aproximació des de Luminy, passant pel peu del Socle de la Candelle fins a trobar-nos amb la Val Vierge que cal remuntar i superar un curt tram rocós amb l'ajuda de cadenes fixes(l'Oeil de Verre); tot plegat una hora i quart aproximadament.
La paret Concave, tot i tenir una modesta alçada de poc més de 150 metres, és ben interessant ja que hi trobem itineraris de totes les dificultats: boniques vies mantingudes en cinquè grau, itineraris d'artificial fins a A3, vies de caire esportiu de sisè i setè grau i fins hi tot impressionants artificials alliberats fins a 8a+.
Pauet al primer llarg.
Jo mateix arribant a la segona reunió.
Au delà de la verticale és una impressionant via que supera el marcat desplom de la part esquerra de la zona marronosa de la paret; està totalment equipada amb químics, emplaçats de tal manera que la dificultat obligada ronda el 6b.
Pauet entrant a la tercera reunió, comença el desplom!
Escalant i "frenchfreeant" l'impressionant quart llarg.
Els dos primers i l'últim llarg escalen boniques plaques de calcari blanquinós, mentre que els tres llargs centrals superen hàbilment els desploms. El primer i quart llargs son mantinguts, mentre que la resta tenen les dificultats concentrades. Menys en algun punt concret, la roca és de molt bona qualitat i tacte bo. Via molt guapa amb un ambient impressionant!!
Arribant a la cinquena reunió on s'acaba el gran desplom.
Arribada al cim!!
Mentre en Pauet i jo vam escalar aquesta via, en Santi en Cisco i en Toti van fer la Porque te vas?, també recomanada al llibre de Philippe Mussatto. Aquesta escala les magnífiques plaques grises a l'esquerra del desplom, segons els nostres companys una via molt guapa amb escalda de placa exigent sobre roca perfecta.
Els companys escalant les plaques grises.
En Toti escalant l'últim llarg.
Seguint la recomanació d'en Mussatto, vam rapelar la paret i, tot i confondre'ns de via vam arribar al peu de la paret de dos ràpels. Nosaltres vam coincidir en que era millor pujar les bambes i tornar a Luminy tot caminant, seguint el GR que passa pel Nord de la Grande Candelle, potser una opció més llarga però segurament més bonica i còmode.
Iniciant els ràpels.
video

Trobareu més fotos al blog de fotos den Santi: Fotos d'escalada.

LES CALANQUES - Paroi des Toits

En Santi sempre ens havia parlat de lo bonic que és Les Calanques, però totes les històries de robatoris en cotxes ens havien tirat enrere. Amb una meteo una mica dubtosa per casa nostra i una millor previsió per Marsella, ens decidim a fer una visita de quatre dies a aquesta famosa zona calcària de la costa Marsellesa.
Els quatre dies vam fer l'aproximació als sector des de Luminy, deixant al cotxe a l'aparcament de la Universitat. Just on comença l'accés principal a la zona de Les Calanques hi trobem una font.
El primer dia vam anar a la Paroi des Toits per fer un primer contacte amb la roca i ubicar-nos una mica a la tortuosa morfologia d'aquesta costa.
Un primer com d'ull a la guia i un com avistat el sector, la cosa prometia de valent! Però la impressió general va ser la d'un sector que estava bé. El principal inconvenient és el tacte de la roca que, sense ser excessivament patinos, en alguns moment no dona la confiança suficient; la orientació Sud-Oest i un cel enteranyinat només a moments, no van ajudar massa. 
Vam escalar a la part esquerra del sector, primer en vies amb marcats sostres i bones preses que rondaven el 6c, per lo general molt guapes. Llavors ens vam moure una mica a la dreta, sota el gran sostre per escalar algunes vies entre 7a i 7b, algunes a bloc algunes guapes.
El sector mereix una visita, a poder ser a l'ombra o amb temperatures més baixes. Les vistes de la retallada costa son impressionants i la passejada per arribar, d'un 30-40 minuts, és ben agradable.

dimarts, 3 d’abril de 2012

LA BARRA DEL BAR 385m 7b (6b/A1 obl.) - Montrebei Paret de Catalunya

Jan escalant el fantàstic sisè llarg.
Finalment vaig trobar el company i el moment per fer aquesta gran clàssica de Montrebei. El dissabte passat hi vam anar amb en Jan, ens hi vam acostar des del Prat de Sant Llorenç; que aprofito per comentar que els voltants del mateix ja fa temps que fan força pena per la quantitat de paper de water que hi ha, hem de fer un petit esforç entre tots.
Primer llarg sobre roca crunxilla.
La via ens va agradar molt, hi trobarem una mica de tot: els típics diedres montrebeians, xemeneies, flanquejos curiosos i tres llargs de placa fantàstics; especialment el sisè que és un dels millors llargs que he fet a Montrebei d'aquest estil, si no el millor.
Acabant el quart llarg.
Varem portar un joc de friends, des de l'alien blau al camalot del tres i un joc de tascons; crec que és el material mínim. El fet d'anar sense claus fa que alguna reunió quedi una mica justa; com la vuitena que només té un pitó i mola un friend del 0,75(possible reunió en sabines incòmodes); o la novena amb dos pitons “normalets” i no reforçable.
En Jan al penúltim llarg ,fent cap a la xemeneia somital.
Als dos primers llargs trobarem trams amb roca dolenta on caldrà negociar amb llastres malsonants; als llargs centrals la roca es molt bona i als diedres de sortida curts trams amb roca variable. La via és del tot recomanable!!