DIRECTA 270m 7a+/b (6b obl.) - La Visera

Acabem l'estada per terres Aragoneses escalant la mítica Visera. La Directa entra per la via Mosquitos i en el segon llarg, on aquesta surt del diedre cap a la dreta, segueix per la fissura durant un llarg més fins a entrar al desplomat camp de còdols gegantins.

L'Ik arribant a la segona reunió.

Via guapa amb un tercer llarg una mica atípic: fissureta, patatetes, apretadetes... ... molt bonic. Després d'aquest, dos llargs de canots gegants al més pur estil Visera, per gaudir del pati.

Com sempre molt d'ambient!

L'últim llarg és comú amb el de la Zulu, pot ser interessant no fer reunió a la gran buitrera ja que els seguros estan instal·lats al terra d'aquesta i es fa molt incòmode. Potser millor no empalmar els dos anterior llargs i fer-ho amb els dos últims.

Directa a La Visera from Marc Vilaplana on Vimeo.
Parada tècnica a Ayerbe per comprar els deliciosos triangles de crema i refollados; altre cop cap al Montsec. Dissabte matinal ràpida a Roca dels Arcs, escalem la clàssica Wild Planet i cap a casa en Tersa que ja ens te la paella preparada!!!

ESCORIA ORIENTAL 300m 7a+/b (6b obl.) - Mallo Pisón

L'Iker a l'última apretada de l'exigent cinquè llarg.

De Montrebei fem cap a Riglos, la boira ens acompanya durant bona part del camí i un cop allà, ens llevem del bivac amb els sacs ben gebrats; una mica de fresca ja anirà bé per afrontar les transitades vies dels Mallos.

L'Ik escalant llarg per damunt del mar de piedra.

La via en qüestió ens regala llargs magnífics, especialment el quart, un dels millors que he escalat a Riglos juntament amb el de la mateixa alçada de la Tucán. L'equipament el podríem considerar generós, resultant així un via poc obligada, perfecte per gaudir de la timba del Pisón sense patir massa.

Excepcional quart llarg de gairebé 55 metres de continuïtat amb un gran ambient!!

El cinquè llarg ens va semblar molt dur, varies panxetes amb passos de canto petit no sempre fàcils de veure, tot i això un llarg molt bo. El següent, molt a bloc, trenca una mica la qualitat de la via.

L'endemà escalem la via Currucuclillo 200m 6a+ al Mallo Frechín, per així tonificar una mica els braços. Bonica via per un dia tranquil, amb vistes privilegiades del gran desplom de La Visera. Aprofitem la tarda per fer una ràpida visita al Castillo de Loarre.

ESPERÓ DEL VENT 300m 6b (V+ obl.) - Paret de Font Freda

Flanquejant cap a la primera reunió.

Dilluns dia 7, comencem una setmana d'escalades amb l'Ik i Iker, primera parada: el Montsec amb la vistosa Paret de Font Freda. L'Esperó del Vent és una d'aquelles que tenia pendent de feia ja molts anys i ens va anar molt bé per gaudir de l'escalada clàssica en un racó tranquil i assolellat.

L'Ik a punt d'arribar a la primera reunió.

Bonica via on escalarem una mica de tot: plaques, fissures, diedres i algun desplomet. Molt bona roca en pràcticament tot el recorregut. Reunions equipades o a reforçar còmodament, llargs amb pitons i ponts de roca a completar amb tascons i friends.

L'Ik iniciant l'escalada de la bonica fissura del tercer llarg.

Via del tot recomanable, una bona introducció a la verticalitat de la veïna Montrebei. Molt agradable d'escalar amb passatges ben bonics.

Que bé s'està al Montsec!!

L'endemà varem anar a Montrebei fer la Desequilibri Hormonal, una altre via molt maca. Des d'allà vam poder veure les obres del congost, sembla ser que les dues riberes ja estan unides per una passarel·la, i el camí penjat segueix de feixa en feixa... ...

SERRA DE SANT JOAN

En Santi arribant a la segona reunió.

Abans de Nadal, amb en Santi vam anar a descobrir aquest bonic i tranquil indret; molt recomanable per als dies curts i assolellats d'hivern.

El primer dia vam escalar a la zona Est de la Serra, al sector Montanissell. En Cesar ens havia recomanat dues vies: Aerolito Sevillano 160m 6c (6a obl.) i Racons d'il·lusions 165m 6c+ (6a+ obl.), nosaltres vam escollir la primera.

Bon ambient a la sortida de R2.

La via està bé, sense ser especialment bona, escala un seguit de fissures enllaçades amb algunes plaques. A destacar el tercer i sobretot últim llargs, aquest molt guapo. Graus apretats, nosaltres ens vam penjar a discreció, sort que l'equipament és generós en les seccions més difícils, a la resta caldrà anar equipant.

Vam rapelar des de l'última reunió de la via Racons d'il·lusions fins a la feixa i llavors caminant fins al cotxe. Bona opció per un dia molt curt ja que el cotxe queda a 10 minuts del peu de via.

El tresor dels Maquis!!

L'endemà ens movem més a l'Oest per visitar el sector de la Panxa Vermella, aquí escalem la via El tresor dels Maquis 210m 6b+ (6b obl.).

La via ens va agradar molt, itinerari molt ben trobat i sempre sorprenent, on caldrà escalar en tots els llargs, a més la roca és molt bona!

Escalant el magnífic primer llarg, molt guapo!!

Prefereixo no explicar massa res de via, sinó convidar-vos a fer-la i gaudir de les seves sorpreses.

La via està semiequipada però caldrà anar posar cosetes de tant en tant. Nosaltres vam portar micros i friends fins al 2 del camalot i algun tascó i vam anar bé. Molt recomanable!!

Ambient i molt bona roca, en Santi a R4.

Trobareu més fotos al blog d'en Santi: fotos d'escalada.