Després de l'any que vaig passar a Australia ho tenia clar: jo vull escalar. De fet ja feia anys que escalava peró no amb la dedicació dels ultims anys. La cosa no va ser tan fàcil, durant el vitge per les antípodes em vaig esquinçar el menisc i varis lligaments dels genolls; i no va ser fins que vaig arribar a casa que m'ho vaig començar a mirar. La cosa va ser molt lenta i fins a un any després de la tornada que no vaig tocar roca; però quan m'hi vaig posar... encara no he parat!! Recordo els primers dies molt frustrants, doncs passava unes pors terribles escalant quintos i les forces no donaven per gaire... braços embutits en un tres i no res... poca flexibilitat al genoll operat... unes motos que ja ni m'en recordava... ... i els meus col·legues fent vies que jo sempre havia somiat. Aquest passe de fotos amb musiquilla que us presento, recull les escalades del primer any que vaig tornar a escalar; arrencant amb una mítica sortida a Los Mallos de Riglos.
Des d'aquí una abraçada a tots/es els companys d'escalada que he tingut durant aquest temps, que m'han motivat i ajudant a disfrutar d'aquesta manera de viure; que per molts anys sigui!!!
dijous, 20 de novembre del 2008
Satèl·lits de Desig - El Peladet
Dissabte després d'haver escalat 7Venas, a la Paret d'Aragó de Montrebei, estàvem berenant al costat del cotxe, parlant de lo guapo que és escalar a Montrebei, i pensant en la via per diumenge... si si Montrebei altre cop!!! però... ufff altre cop una bona caminada... ufff quin refredat que porto... ufff ufff ufff només s'ens acudien que excuses i... quan es va amagar el sol, abans de les sis de la tarda i el fred va començar a apretar, llavors ho vam tenir clar: ara volem un bar. A partir d'aqui tot va venir rodat: cafetó a Pont de Montañana, carretereta per Alsamora fins als prats d'Àger, sopar a la vora del foc amb l'Annalisa i la Lídia, una altre nit sota la lluna, matí de diumenge ventós però radiant, en Morfu la Lídia i l'Annalisa vam a fer friki i en Cruells en Cisco i jo cap al Peladet a fer Satèl·lits de Desig: amb menys aproximació, molt bona roca, retirada en teoria fàcil(no fos cas que fes massa fred... jejeje) ... ... en comparació amb els "plans" de tornar a escalar a Aragó.
La via em va agradar molt, equipament just que et fa escalar en tots els llargs. El primer llarg, que és de la via Maragda, el vam trobar molt dur i de fet no ens va sortir, a més l'equipament a base de claus i burils vells i rovellats no motiva gaire... ... El següent llarg també es de la Maragda i hi ha un pas en placa obligat per arribar a la reunió. 
A partir d'aquí comença la Satèl·lits de Desig, amb el primer llarg especialment bonic: roca molt bona i plaques tipus Peladet magnífiques amb unes bones excursions entre spits. 
La resta de llargs son trams de plaques igualment boniques però no tant llargues, amb l'últim llarg amb una secció especialment fina, difícil i aerea. 
En resum una bona via de plaques, on caldrà anar amb el grau assolit; crec que el material i la ressenya son del tot correctes. Del tot recomanable!!
dilluns, 17 de novembre del 2008
7 Venas - Montrebei - Aragó
Aquest passat dissabte vam anar a la Paret d'Aragó de Montrebei. Vam escalar la via 7 Venas, dues cordades: en Morfu i en Cruells i en Cisco i jo. Vam disfrutar molt de la via i del magnífic dia que va fer, us deixo amb l'entrada que ha fet en Morfu i amb algunes fotos:
Preparatius a peu de via
Reunions còmodes i bones vistes
Una cordada gironina escala Cistus Albidus
En Morfu escalant el Llarg 6
En Cisco encadenant l'Ae del sisè llarg
Le Fil d'Ariadne - Montrebei
Ara fa dos caps de setmana hi va haver trobada/castanyada a Montrebei, el dissabte només hi van escalar els més valents, doncs ens vam llevar plovent i amb fred. Nosaltres vam aprofitar per anar a fer una mica de friki a Os de Balaguer. El diumenge, després d'una vetllada amenitzada amb tres fogueres on en podeu veure fotos i vídeo, vam anara a escalar la via Le Fil d'Ariadne amb la Lídia i en Cruells.
Primers quatre llargs herbosos i de poca qualitat, de fet vam fer algunes variants ja que, tot seguint la cordada de tres francesos que teníem al davant, vam fer algunes voltes fins arribar al peu del diedre xemeneia del cinquè llarg: 
A partir d'aqui la cosa canvia, guanyant en verticalitat i qualitat de roca. Els llargs que em van agradar més van ser el d'abans i el de després de la feixa. El d'abans de la feixa te uns trams d'artificial que s'apuren en lliure donant passos elegants i amb ambientillo:
El llarg de després de la feixa és vertical i mantingut i... segons la guia 6a... buff bufff:
Portàvem quatre claus i en vam clavar un a la xemeneia, o claves o tens un llarg tram sense assegurar. A més vam dur un bon joc de friends i tascons. En conjunt la via no es cap meravella sobretot pels quatre o cinc llarg inicials, tot i que per la resta es del tot recomanable.
El capvespre ens va regalar un descens amb agradables vistes de tardor:
dimecres, 12 de novembre del 2008
Estones
Miro per la finestra, les fulles dels roures comencen a tornar-se grogues, el sol no brilla i els núvols de pluja han deixat la terra humida; aquesta tardor s'entossudeix en evocar-me nostàlgia, escoltant Yo La Tengo, però, aquesta es fa més dolça: Green Arrow
dissabte, 1 de novembre del 2008
De Mica en Mica
Sempre havia tingut un cuquet dins la panxa, o el cap... un cuc que volia una miqueta més d'aventura, veure les sensacions que tindria a l'estar davant d'una paret i començar un itinerari pel quan ningú ha passat abans. El fet d'obrir una via sempre m'havia fet molta il·lusió, finalment en Sergi em va engrescar fort i després de buscar i buscar, ens va semblar que hi havia una línea força lògica a la dreta de la via Desequilibri Hormonal, a la Paret de Catalunya de Montrebei. Va tardar tot el mes de Maig de 2006 però... De Mica en Mica vam arribar al cim!!
Gràcies Sergi per la paciència i la motivació, una abraçada!!
Gràcies Sergi per la paciència i la motivació, una abraçada!!