Primers quatre llargs herbosos i de poca qualitat, de fet vam fer algunes variants ja que, tot seguint la cordada de tres francesos que teníem al davant, vam fer algunes voltes fins arribar al peu del diedre xemeneia del cinquè llarg:
A partir d'aqui la cosa canvia, guanyant en verticalitat i qualitat de roca. Els llargs que em van agradar més van ser el d'abans i el de després de la feixa. El d'abans de la feixa te uns trams d'artificial que s'apuren en lliure donant passos elegants i amb ambientillo:El llarg de després de la feixa és vertical i mantingut i... segons la guia 6a... buff bufff: Portàvem quatre claus i en vam clavar un a la xemeneia, o claves o tens un llarg tram sense assegurar. A més vam dur un bon joc de friends i tascons. En conjunt la via no es cap meravella sobretot pels quatre o cinc llarg inicials, tot i que per la resta es del tot recomanable.
El capvespre ens va regalar un descens amb agradables vistes de tardor:
Vilaplain esteu fets uns màquines.
ResponEliminaFelicitats.
Coi amb el 6a buff buuufff!! Quin patir!
ResponEliminaSi, si... deu ni dor!!! El llarg molt bonic, mantingut i apretador, pero... aixo de donar-li 6a... mes que collat!!
ResponEliminaMerci per les fotos Lidia!!;)