Doncs l'espera ha valgut la pena i les escalades han superat tot el que em podia imaginar. La roca es super compacta i te bona adherència, a trams boníssima i amb gotes d'aigua punxants; amb intrusions d'una roca negre duríssima; amb lapiaz super estètics; forats i foradets... en fi... total!! brutal!!
L'ambient de les escalades es genial ja que les parets estan enfilades sobre uns pendents herbosos i contraforts de roca que les situen al cim de la vall, oferint boniques vistes i una bona timba des del primer llarg; això si, per arribar-hi tenim unes aproximacions force feixugues...
El grau obligat es més exigent del que estem acostumats a casa nostre, però el fet que la roca sigui tan compacte i adherent ajuda en les excursions entre parabolt i cordino podrit. Predomina l'escalada en placa, a vegades lleugerament ajaguda, en general però vertical o una mica desplomada; tampoc hi falten els desploms i sostres.
Ja ho veieu, encara em dura la febre del Wendenstöcke i es que ja estem pensant les totes les vies que ens ha quedat pendents!!!!
je, je, molt bona descripció!...
ResponEliminam'ha agradat això d'esportiu entre "".
En Lechner, els Rémy i cia eren uns vantguardistes a la seva época i es van currar una escola bruutal, llàstima de la puta méteo que gasten per allà, me n'alegro que hagiu triomfat i quina enveja!!!
Colla de vigkings!!! No és just!! tota la pluja per mi eh??
ResponEliminaBé! me n'alegro moltissim pels bons dies, les bones escalades, les bones companyies, i la bona cara que has tornat que es contagia tansols mirar-te!
ara si que... NON STOP MAN! ;)
Ups, no ma sortit be aixo d'identificar-me... mmm
ResponEliminanaunu....una sola paraula....BRUTAL
ResponEliminaWeeeeee Marc., jejeje
ResponEliminaJa veig que encara que lluny de les Ameriques... no baixem aquest akullonant ritme d’escollir bones megalítiques pedres! ! Vinga Bow, una abraçada!!
Quo ...de cap a Moià
Impresionant!!!
ResponElimina