Els bons records duren per sempre

Sí, ja sé que res és per sempre, però els bons moment que vaig passar ara fa ben bé un any amb en Jordi, escalant pel congost de Terradets, espero poder-los mantenir el més frescs possible. El cap de setmana passat va fer un any de l’última escalada que vaig fer amb ell: varem saltar de la furgoneta d’en Bou, després d’haver escalat els tres la via Engendro a la paret de les Bagasses i varem enfilar cap al Peladet per a escalar la Chaperos. Amb tota la motivació que portàvem i els efectes de la recent Wenden Fever, varem fer la variat il•lògica o Wendenfever de l’últim llarg: En comptes de seguir la fissura, varem escalar l’esperonet amb tendència a la dreta per, després de travessar unes magnífiques plaques, anar a buscar una fissureta on varem deixar un pont de roca. Després de seguir la petita fissura i amb tendència a l’esquerra, buscant les zones més esculpides de la paret, varem arribar al ràpel de la via. Va quedar així un llarg 100% wendenià i totalment trad, l’últim que va escalar en Jordi.

Sempre en el nostres cor.

... a en Cruells