Diumenge passat ens llevem a Estall amb el cel ennuvolat i decidim esmorzar amb la calma davant de l'antiga casa d'en Santiago Domingo. Finalment optem per anar a escalar l'Agulla de Montrebei, en Pep ha fet les dues clàssiques així que acabem escollint la via Le Royaume de Mü, d'en Chrisitn Ravier i companyia.
El primer llarg em va costar lo seu!! Després de pitonar 3 passos no hi havia manera d'arrancar, així que encara vaig fer un pas de ganxo per poder arribar més còmodament a preses bones. Després del tram d'artifo i a la dreta vaig trobar el clau que marca la ressenya, força desviat del recorregut de la via, si més no del recorregut que vaig seguir jo, una mica estrany. A partir d'aquí lliure per un tram de forats guapo i vertical seguit d'un diedret fins a un spit que marca la reunió; força incomoda per cert.
El segon llarg segueix pel marcat diedre fins a un punt o cal sortir a la dreta, a buscar un pitó que protegeix uns passos de placa finets fins arribar a un pont de roca on la dificultat baixa. Una mica més amunt un pitó assegura un tram més vertical que ens porta a una petita vira on trobem els dos spits de la reunió.
Per sortir de la segona reunió m'hi vaig haver d'agafar per arribar al pont de roca i superar una placa molt llisa. A partir d'aquí escalada vertical per una fina fissura amb un pitó que protegeix una difícil i tècnica secció. Després un bon tram d'escalada fàcil ens porta fins a sota un sostret que superem per la dreta de manera espectacular!!
Últim llarg fàcil escalant un bonic diedre groguenc de bon fer i després amb tendència a la l'esquerra fins a l'espectacular cim de l'agulla.
Via guapa i exigent (segell Ravier...) per una tarda amb el canvi d'horari ja fet. Va be portar alguna de les ressenyes que hi ha a continuació(gentilesa d'en Pep), ja que nosaltres anàvem amb la del llibre de Montsec Oeste, i vam fer les reunions 2 i 3 en els ponts de roca, abans d'arribar a les respectives reunions.
Trobareu la ressenya original a la
pàgina web d'en Ravier.
Diumenge passat ens llevem a Estall amb el cel ennuvolat i decidim esmorzar amb la calma davant de l'antiga casa d'en Santiago Domingo. Finalment optem per anar a escalar l'Agulla de Montrebei, en Pep ha fet les dues clàssiques així que acabem escollint la via Le Royaume de Mü, d'en Chrisitn Ravier i companyia.
El primer llarg em va costar lo seu!! Després de pitonar 3 passos no hi havia manera d'arrancar, així que encara vaig fer un pas de ganxo per poder arribar més còmodament a preses bones. Després del tram d'artifo i a la dreta vaig trobar el clau que marca la ressenya, força desviat del recorregut de la via, si més no del recorregut que vaig seguir jo, una mica estrany. A partir d'aquí lliure per un tram de forats guapo i vertical seguit d'un diedret fins a un spit que marca la reunió; força incomoda per cert.
El segon llarg segueix pel marcat diedre fins a un punt o cal sortir a la dreta, a buscar un pitó que protegeix uns passos de placa finets fins arribar a un pont de roca on la dificultat baixa. Una mica més amunt un pitó assegura un tram més vertical que ens porta a una petita vira on trobem els dos spits de la reunió.
Per sortir de la segona reunió m'hi vaig haver d'agafar per arribar al pont de roca i superar una placa molt llisa. A partir d'aquí escalada vertical per una fina fissura amb un pitó que protegeix una difícil i tècnica secció. Després un bon tram d'escalada fàcil ens porta fins a sota un sostret que superem per la dreta de manera espectacular!!
Últim llarg fàcil escalant un bonic diedre groguenc de bon fer i després amb tendència a la l'esquerra fins a l'espectacular cim de l'agulla.
Via guapa i exigent (segell Ravier...) per una tarda amb el canvi d'horari ja fet. Va be portar alguna de les ressenyes que hi ha a continuació(gentilesa d'en Pep), ja que nosaltres anàvem amb la del llibre de Montsec Oeste, i vam fer les reunions 2 i 3 en els ponts de roca, abans d'arribar a les respectives reunions.
Trobareu la ressenya original a la pàgina web d'en Ravier.
Deu ni do amb la vieta... i que xula la foto que es veu la cresta.
ResponEliminaMontrebei...algun dia hi aniré, però encara no. :-)
Felicitats nois!