SOMONTANO, una reserva per a les millors festes

Ordesa sempre fa respecte, i mes encara a principi de temporada, així que tinc dubtes a l'hora d'escollir via, a més a l'Albert n'hi queden poques per fer i algunes de les seves propostes son vies poc recorregudes.
Tenim clar que anirem al Libro Abierto i finalment ens decidim per la via El gusto es mio. Un cop a peu de paret son mes o menys les 9 del mati, estem a l'ombra i ja es fa notar la caloreta, així que ens decidim per una opció mes ràpida i segons tots els comentaris que n'havia sentit molt bona: Somontano.
La via és boníssima, va enllaçant murs desplomats amb petits diedres i fissures, sempre amb una roca molt bona. A meitat de la via ens trobem l'impressionant sostre característic del Libro Abierto. Arribar al seu extrem és un dels llargs mes impressionants de la via:

Un cop superat el sostre la sensació de vuit és total. Aquí la via ens segueix regalant plaques desplomades amb trams de fissura que caldrà lluitar de valent.


L'anècdota de l'escalada va ser carregar el Camalot del 5, ja que teníem pensat fer l'altre via. No es podia quedar tot el dia a l'arnes!! així que va servir per assegurar l'últim pas de la via:
Somontano és una via molt guapa, amb la verticalitat i escalada atlètica que caracteritza Ordesa, a més la roca es molt bona en tot el recorregut. Nosaltres vam utilitzar el material que marca la ressenya i vam anar be, vam tardar entre 7 i 8 hores. Vam empalmar els llarg 1 i 2 i els 10 i 11.Un cop al cim vam poder gaudir de les espectaculars vistes que ens ofereix la Vall d'Ordesa:
En definitiva una via MUST!!

E.O. MIR 400m 6c/A1 - Montrebei Paret de Catalunya

El dijous passat vam matinar per poder escalar a la Paret de Catalunya, abans que arribes l'estiu. Amb en Pep Vila vam fer la via Estació Orbital Mir.
Havíem sentit a dir que només calia clavar un pitó al primer llarg, així que vam portar un parell de peces grans i allà les vam deixar.
Tot i anar de segon, no ho vaig encara bé i em vaig agafar a l'spit per resoldre al pas, però segurament rondarà el 7a. Sortint d'aquest spit ens trobem amb un dels pocs trams de la via on la roca no és molt compacte i cal anar en compte, tant per progressar com per protegir-se.
El segon llarg ens regala un magnífic flanqueig de roca molt franca:
El quart llarg escala plaques de roca ataronjada de bona qualitat, tot esquivant un marcat sostre vermellós; aquí caldrà protegir-nos amb microfriends i tasconets si no volem utilitzar el martell:
En el següent llarg, i després de superar uns passets delicats, ens trobem un petit bombo. Aquí vam fer un parell de passos d'A1, amb un pitó i un microfriend ja que la “V” que hi ha col·locada no fa massa bona pinta i cal passar-hi un cordino. De segon va sortir bé, rondant el 6c, bombet tipus Vilanova on cal trobar els cantos bons:
El sisè llarg es una mica perdedor, seguir la bona roca en tendència a l'esquerra, prenent com a referència un diedre gris amb un bombet crunxi de roca vermellosa. Aquest petit bombet és l'altre tram de la via on cal anar en compte amb la roca. En aquest llarg no hi vam trobar res del material que ens marcada la ressenya.
El vuitè i novè llargs son força exigents si es volen escalar sense clavar, però aquí la roca taronja és de molt bona qualitat i dona confiança. Llargs bonics de placa amb un flanqueig espectacular.
Via guapa, amb roca de bona a molt bona en pràcticament tot el recorregut. Si es vol fer sense clavar caldrà apretar en algun tram i portar aparatos petits pels clavaderos. Vam utilitzar la ressenya d'en Roger Cararac que he modificat una mica segons ho vam trobar nosaltres:

Escalades Clàssiques desde Savassona al Badile - Miquel Vilaplana