E.O. MIR 400m 6c/A1 - Montrebei Paret de Catalunya

El dijous passat vam matinar per poder escalar a la Paret de Catalunya, abans que arribes l'estiu. Amb en Pep Vila vam fer la via Estació Orbital Mir.
Havíem sentit a dir que només calia clavar un pitó al primer llarg, així que vam portar un parell de peces grans i allà les vam deixar.
Tot i anar de segon, no ho vaig encara bé i em vaig agafar a l'spit per resoldre al pas, però segurament rondarà el 7a. Sortint d'aquest spit ens trobem amb un dels pocs trams de la via on la roca no és molt compacte i cal anar en compte, tant per progressar com per protegir-se.
El segon llarg ens regala un magnífic flanqueig de roca molt franca:
El quart llarg escala plaques de roca ataronjada de bona qualitat, tot esquivant un marcat sostre vermellós; aquí caldrà protegir-nos amb microfriends i tasconets si no volem utilitzar el martell:
En el següent llarg, i després de superar uns passets delicats, ens trobem un petit bombo. Aquí vam fer un parell de passos d'A1, amb un pitó i un microfriend ja que la “V” que hi ha col·locada no fa massa bona pinta i cal passar-hi un cordino. De segon va sortir bé, rondant el 6c, bombet tipus Vilanova on cal trobar els cantos bons:
El sisè llarg es una mica perdedor, seguir la bona roca en tendència a l'esquerra, prenent com a referència un diedre gris amb un bombet crunxi de roca vermellosa. Aquest petit bombet és l'altre tram de la via on cal anar en compte amb la roca. En aquest llarg no hi vam trobar res del material que ens marcada la ressenya.
El vuitè i novè llargs son força exigents si es volen escalar sense clavar, però aquí la roca taronja és de molt bona qualitat i dona confiança. Llargs bonics de placa amb un flanqueig espectacular.
Via guapa, amb roca de bona a molt bona en pràcticament tot el recorregut. Si es vol fer sense clavar caldrà apretar en algun tram i portar aparatos petits pels clavaderos. Vam utilitzar la ressenya d'en Roger Cararac que he modificat una mica segons ho vam trobar nosaltres: