AU DELÀ DE LA VERTICALE 160m 7b+ (6b obl.) - Paret Concave - Les Calanques

De les varies paret que desconec del llibre de Philippe Mussatto, possiblement la paret Concave és la que em tenia més encuriosit. El seu exagerat desplom en la part central i el fet d'estar a una zona desconeguda per mi com Les Calanques, em cridava molt l'atenció.

Varem fer la aproximació des de Luminy, passant pel peu del Socle de la Candelle fins a trobar-nos amb la Val Vierge que cal remuntar i superar un curt tram rocós amb l'ajuda de cadenes fixes(l'Oeil de Verre); tot plegat una hora i quart aproximadament.

La paret Concave, tot i tenir una modesta alçada de poc més de 150 metres, és ben interessant ja que hi trobem itineraris de totes les dificultats: boniques vies mantingudes en cinquè grau, itineraris d'artificial fins a A3, vies de caire esportiu de sisè i setè grau i fins hi tot impressionants artificials alliberats fins a 8a+.

Pauet al primer llarg.

Jo mateix arribant a la segona reunió.

Au delà de la verticale és una impressionant via que supera el marcat desplom de la part esquerra de la zona marronosa de la paret; està totalment equipada amb químics, emplaçats de tal manera que la dificultat obligada ronda el 6b.

Pauet entrant a la tercera reunió, comença el desplom!

Escalant i "frenchfreeant" l'impressionant quart llarg.

Els dos primers i l'últim llarg escalen boniques plaques de calcari blanquinós, mentre que els tres llargs centrals superen hàbilment els desploms. El primer i quart llargs son mantinguts, mentre que la resta tenen les dificultats concentrades. Menys en algun punt concret, la roca és de molt bona qualitat i tacte bo. Via molt guapa amb un ambient impressionant!!

Arribant a la cinquena reunió on s'acaba el gran desplom.

Arribada al cim!!

Mentre en Pauet i jo vam escalar aquesta via, en Santi en Cisco i en Toti van fer la Porque te vas?, també recomanada al llibre de Philippe Mussatto. Aquesta escala les magnífiques plaques grises a l'esquerra del desplom, segons els nostres companys una via molt guapa amb escalda de placa exigent sobre roca perfecta.

Els companys escalant les plaques grises.

En Toti escalant l'últim llarg.

Seguint la recomanació d'en Mussatto, vam rapelar la paret i, tot i confondre'ns de via vam arribar al peu de la paret de dos ràpels. Nosaltres vam coincidir en que era millor pujar les bambes i tornar a Luminy tot caminant, seguint el GR que passa pel Nord de la Grande Candelle, potser una opció més llarga però segurament més bonica i còmode.

Iniciant els ràpels.

Trobareu més fotos al blog de fotos den Santi: Fotos d'escalada.