Que beeee!!!! ja tocava una mica de tapieta!!! i a la nord de Montserrat, que sempre té aquell toc tan especial.
Amb en Popi ja feia dies que buscàvem un forat per anar a escalar aquesta via. Fa un parell de setmanes varem escalar al Casot i des d'allà es veia perfectament el seu esvelt esperó.
Escalada de paciència... anar resolent els trencaclosques i buscant el camí entre un gran mar de còdols i pedretes, m'encanta!!
També trobem un còdol gegant que ens servirà de ''còmode'' reunió.
La via manté l'equipament original, deteriorat en general, però es va reequipar parcialment per facilitar l'escalada en lliure: 2 parabolts a les reunions i parabolts cada 3 o 4 burils als llargs.
I la cirereta del pastís!! Una galeta gegant ens espera dalt de tot!!! És que sempre ho dic... Montserrat la muntanya màgica!!!
preciosa via, i a l'ombra...
ResponEliminaSi senyor, molt bonica!!! Sort en tenim d'aquests raconets per escapar de la calor!!
ResponElimina