La Fissura del Sacrifici

A falta de noves fissures, que encara estem buscant, ens queda la super clàssica de la pedra del sacrifici a Savassona:

Existirà l'Indian Creek Català?

No fuck'n way at all!!!! Una altre vegada torno amb la moral per terra... de fet no som els primer que voltem per la Plana i rodalies buscant noves parets i rocs per poder escalar... i això ja em podria obrir els ulls, però costa resignar-s'hi!! Recordo haver vist aquest murs fissurats anant a escalar pels cingles del Bertí, justa abans del viatge als Estats Units; llavors aquelles fissures es veien tan perfectes i escalables que pensava hauríem trobat nous sectors per poder empotrar mans i dits. La visita d'avui m'ha confirmat que res de res... tot i que en Popi ja hi havia fet una inspecció ho volia comprovar jo mateix. De moment d'Indian Creek només n'hi ha un.

Per sort en Popi es una font inesgotable de motivació per seguir buscant així que deixarem passar uns dies per recuperar les ganes de tornar-nos a envardissar i suar pels peus de parets buscant les fissures que ens trauran una mica el mono del masoquisme dels empotraments. Però torno a repetir que... THE CREEK is the Best!!!

Birracrucis 2008

De fet jo vaig esquivar la festa del Birracrucis en sí, com ja es costum; i quan vaig arribar als concerts, just al final del Birracrucis, els hi vaig portar la pluja!! Va caure un bon xafec que va dispersar tota la gent que es va refugiar on va poder. La festa va continuar després de la pluja, aixo si!! Més fotos que va fer la Mercè aquí.

Que divertit és escalar!

Potser ja feia dos mesos des de l'última via llarga que vaig fer. Aquesta ens va deixar molt bon gust de boca, de fet va ser la despedida del viatge i les escalades als Estats Units. Varem escalar la magnífica OZ sortint per Gram al Drug Dome, a Tuolumne Meadows, Califòrnia. Aquest cop però, només portàvem cintes expres i vam canviar el magnífic i knobitic granit de Tuolumne per el més que especial conglomerat de Montserrat. Amb en Bou i en Cesar vam escalar la Fragel Rock a la Paret de l'Aeri. Va ser una mica estrany escalar aquestes parets altre cop, després de gairebé un any escalant bàsicament fissures, el fet de tornar a refiar-se de les petites pedretes de Montserrat era com una escalada nova; després d'uns metres però, vaig disfrutar de valent! La via es un gaudir de l'escalada per aquestes fantàstiques plaques montserratines, tota equipada amb parablots i amb una roca molt bona. Del tot recomenable!!

A quien le importa lo que yo haga ... ...

L'últim dia que vam estar voltant per San Francisco amb en Marcel, ens va anar a parar a les mans aquest adhesiu. Ahir intentant fer una mica d'endreça el vaig trobar i encuriosit vaig fer una volta per aquesta web. Si a l'anterior entrada deia que als USA havíem après que money makes things happen; també ens vam adonar que molta gent viu la vida sense tants perjudicis, deixant a par que son uns pillats del mil, això si!!
www.instructables.com