WENDENFËVER ! ! !

Es va acostant l'estiu, i amb ell l'època de les parets Alpines. A falta de moltes per escalar, les meves predilectes son les de Wendenstöcke:Per anar obrint boca, motivar-vos i animar-vos a tastar aquest magnífic calcari, he penjat les fotos de les escalades que hi vam fer amb en Jordi i en Xevi l'estiu de 2009:

KIK 450m 7a (6c obl) - Oeschinensee - Kandersteg

Un dels consols de no haver pogut escalar al Wendenstöcke va ser descobrir la preciosa vall de Kandersteg i poder escalar sobre les aigües del tranquil Oeschinensee. A la nova guia d'en Jürg von Känel i companyia apareix la nova via KIK, que escala el prominent esperó central de la paret que resguarda el vessant nord del llac. Amb una longitud d'uns 450m i una dificultat mantinguda en 6b/c ens va semblar una molt bona opció.
En l'aproximació varem veure d'altres línies de parabolts que es corresponen amb aquestes vies i que tenien molt bona pinta:
Per arribar fins al llac tenim l'opció d'agafar un teleou(primera sortida 8:15) i així ens estalviem un bon desnivell. Segons la guia l'aproximació es pot fer tot resseguint el llac, seguir un passamà i rapelar una corda fixa d'uns 15 metres que caldrà jumarejar un cop acabada i rapelada la via... ...
L'altre opció és anar a buscar la feixa que parteix la paret, seguir-la fins on es creua amb la via i allà deixar les motxilles i botes, rapelar i a escalar!! Un cop acabada la via només caldrà fer tres ràpels i desfer el camí d'aproximació.
En la part de baix la via supera murs verticals de roca gris no massa porosa però molt compacte, ocasionalment ressegueix boniques fissures(com apretava la calor!!!):
La part superior de la via ofereix una escalada sovint desplomada amb llargs mantinguts i molt bons, l'ambient amb el llac de fons sempre present:
Un cop a dalt, amb tres ràpels arribem a la vira, cal saltar-se la novena reunió i anar a una instal·lació de ràpel fàcilment visible. La via esta equipada amb parabolts però caldrà portar camalots del 0,4 al 0,75. Grau obligat al voltant de 6c, amb algun llarg de placa on caldrà apretar de valent, especialment el setè.
Entre aproximació, ràpels per arribar a peu de via, ràpels per baixar fins a la vira... ... el dia se'ns tira al damunt gairebé fem tot el descens de nit. El camí està sempre molt marcat i no hi ha cap problema d'orientació, un cop al llac agafem una pista asfaltada que ens porta altre vegada a Kandersteg. Una via molt recomanable en un entorn màgic.

La Fête des Pêres 300m 7a (6b obl) - Vanil de la Gobette Sud

Entre ruixat i ruixat, busquem les parets que ens deixin escalar amb mes comoditat. La zona sud del Gastlosen sembla un bona opció i decidim descobrim aquestes tranquil·les valls per escalar la Vanil de la Gobette:
Només de veure la paret ja ens ve al cap el patiment de peus que passarem... I sí, la primera part de la via ens ofereix això, escalda d'adherència molt tècnica que gràcies a l'equipament generós escalem una mica més relaxats:
Els llargs 5, 6 i 7 agafen la part més vertical de la paret central i aquí l'escalada pren més ambient i ofereix unes boniques tirades on cal tibar més:


Després d'un marcat flanqueig a l'esquerra ens posem a la vertical del pilaret final amb una bonica tirada de 7a i una arribada al cim de tràmit; boniques vistes ens hi esperen tant de la vesant nord com sud del massis del Gastlosen:
Bonica via de placa, amb alguns trams verticals guapos i d'altres més arrampats on cal anar-hi amb ganes d'escalar adherència. La roca és molt bona en tot el recorregut i l'equipament és excel·lent.


Varem descobrir un altre raconet tranquil amb els típics prats d'herba verda immaculats, les seves bordes, vaques i d'altre fauna no tan típica del lloc:

Le voyage en Italie 230m 7b (6c obl) - Rote Fluh

Després de les molt bones sensacions de l'any passat, escalant el magnífic calcari del Bern Oberland, m'he passat un any esperant el moment de poder acariciar aquest regal que ens ofereix la natura:
Una de les parets que ja ens va impressionar l'any passat va ser el Rote Fluh, per la seva increïble roca on a trams es converteix en lo més abrasiu que he escalat. Tot i oferir alguna feixa i petites repises, els llargs son en general verticals o desplomats amb un final de festa amb dos llargs que superen uns espectaculars sostres amb graus de només 6b!!
Vaig compartir la corda amb en Joan escalant la via Le Voyage en Italie, mentre que en Xevi i en Cisco van escalar la via A la recherche de Peter Pan, els vam poder observar i fotografiar mentre escalaven les espectaculars i difícils plaques centrals:
La via ens va agradar molt i també ens hi vam haver de fer molt, i és que aquí no regalen res, cal escalar amb tots els sentits en màxima alerta i fer servir una bon dosis d'imaginació per superar els estètics sostres, plaques, esperons...:
Una paret del tot recomanable pels que volgueu apretar fort, gaudir de la tranquil·litat de les valls Suïsses i contemplar l'espectacle dels Alps carregats de neu.

ESCALADA "ESPORTIVA" DE PARET

El proper dijous 3 de Desembre, presentarem a Manlleu l'audiovisual de les escalades als Alps Francesos i Suïssos que hem fet aquest estiu; aquí en teniu una mostra. Trobareu més informació a la pàgina web del Grup Excursionista Manlleu.

ALPS ESTIU 2009 - França i Suïssa from Marc Vilaplana on Vimeo.

Wenden Fever

Una cosa semblant a l'experiència que vaig tenir amb les escalades als Estats Units i especialment amb les fissures de Utah m'ha passat aquest estiu. En aquest cas l'estil d'escalada es totalment diferent però la qualitat de les vies és de lo millor que he escalat en calcari ""esportiu"". Vam estar als peus de Wendenstöcke ara fa cinc anys en un viatge que vam fer un mes d'Agost desafortunat amb el temps. Aquella vegada ens vam quedar amb les ganes d'escalar aquell tan preciat calcari.
Doncs l'espera ha valgut la pena i les escalades han superat tot el que em podia imaginar. La roca es super compacta i te bona adherència, a trams boníssima i amb gotes d'aigua punxants; amb intrusions d'una roca negre duríssima; amb lapiaz super estètics; forats i foradets... en fi... total!! brutal!!
L'ambient de les escalades es genial ja que les parets estan enfilades sobre uns pendents herbosos i contraforts de roca que les situen al cim de la vall, oferint boniques vistes i una bona timba des del primer llarg; això si, per arribar-hi tenim unes aproximacions force feixugues...
El grau obligat es més exigent del que estem acostumats a casa nostre, però el fet que la roca sigui tan compacte i adherent ajuda en les excursions entre parabolt i cordino podrit. Predomina l'escalada en placa, a vegades lleugerament ajaguda, en general però vertical o una mica desplomada; tampoc hi falten els desploms i sostres.
Ja ho veieu, encara em dura la febre del Wendenstöcke i es que ja estem pensant les totes les vies que ens ha quedat pendents!!!!