dimarts, 30 de desembre de 2008

La magia del CIRC

Nadal, Sant Esteve, cap de setmana... tot passat per aigua i neu!! Una oportunitat perfecte per aprofitar al màxim aquestes dates, a base de torrons amb la conseqüent nyonya que m'ha donat unes quantes tardes de panxing al sofà mirant la tele o aprofitant per recuperar passes de diapos amb els amics. Però, per no deixar de somiar, ens vam acostar al Circ OZÓ i vam poder disfrutar del seu espectacle, si voleu encara hi sou a temps, val la pena!!!

dimecres, 24 de desembre de 2008

DOCTOR DOCTOR! QUÈ EM PASSA?

Això és l'amor... formes esculpides a la perfecció, relleus gairebé immòbils que ens conviden a compartir aquells moments tant intensos que difícilment s'esborraran del record; instants d'agitació, posant-nos la por al cos, ens proposen dubtes que a la vegada omplen el cos i el cor d'un èxtasi impossible d'explicar... ...Algunes d'aquestes sensacions vaig viure el passat dissabte, escalant aquesta magnífica via, que vaig tenir la sort d'escalar tota de primer(menys el cinquè llarg) i encadenar. Un traçat molt ben trobat, amb una roca a partir del quart llarg de molt qualitat amb algunes plaques coralines sensacionals. Els tres primers llargs enllacen fissures que cal equipar, també cal anar en compte amb algun bloc; sobretot a la sortida de la segona reunió on hi ha un tram que no es protegeix, o el menys jo no vaig trobar com, i cal escalar uns blocs força precaris... Us deixo amb algunes fotos, per més informació podeu fer ullada a Caranorte o al bloc d'en Piju.
En Roig acabant el segon llarg - 6c
En Cisco escalant el magnífic quart llarg - 7b
En Roig després del flanqueig de la placa coralina del cinquè llarg - 6b+
Un servidor començant el sisè llarg - 7a En Cruells acabant el cinquè llarg - 6b+
En Cruells acabant la via, últimes apretades! - 6c+

dimecres, 17 de desembre de 2008

Sol a "La Casa del Misterio"

Com ja deia en el passat post de La Casa del Misterio: super motivat per tornar-hi!!! També feia temps que tenia ganes de fer una via en solitari així que vaig aprofitar, ja que fent artifo el solitari es fa més senzill, i aquest passat dissabte vaig anar altre cop cap al Pilar del Segre. La cosa va anar molt be, amb un final força cagat i nerviós rapelant de nit, nevant... però torno a dir que moooolt motivat per tornar-hi jejeje!! Us deixo amb el quadern de bitàcora de la meva aventurilla:
10:20 - Començo la caminadeta fins a peu de via



10:37 - Ja soc a peu de via, la boira ha baixat i la Roca dels Arc m'acompanya radiant



10:57 - Ha arribat el moment... ja m'he penjat tot el material, ara no em puc fer enrere!!



video

11:50 - Arribant a la primera reunió... la boira em comença a envoltar


12:44 - Començo la segona tirada, això serà llarg... uns 40m, així que paciència!




15:37 - Després de tres horetes arribo a la segona reunió





16:43 - Ja tinc el segon llarg desmuntat i encara queda llum de dia així que cap a la última tirada!



17:53 - Oe!! he fet cim!! ràpid a recuperar aquest últim llarg que no para de nevar... i no he baixat mai d'aqui!!



19:07 - No em veig pas en cor de trobar el camí de baixada, està tot nevat, no para caure neu i ja s'ha fet de nit... així que decideixo rapelar per la via Tim, uuuffff!!! que be!! altre cop a peu de via!!




19:35 - La tornada amb la llum del frontal, sol i el sorollet de la neu caient es fa d'allò més misteriosa, potser encara estic a La Casa del Misterio... ...
La via te uns 80 metres: L1 (A2+ 20m), L2 (A2 40m) i L3 (A3 20m). Al primer llarg hi ha un pont de roca, un parell de ploms i un tac de fusta; al segon unes cinc V's un parell de ponts de roca i algun que altre plom; al tercer llarg hi ha un universal només sortir, una V en un pas força clau i també un tasconet ben empotrat.
Les dues reunions estan reequipades amb dos parabolts i encara hi ha tres o quatre burils per reunió, que estan bé. Jo vaig fer servir un joc de friends fins al camalot del 3(els aliens hibrids son genials!!!), un joc de tascons, un parell de ganxos i uns vint o trenta claus variats(molt útils bongs, V's retallades i V's petites). Vaig baixar en dos ràpels d'arbres que ja tenien cordinos i maillons de la via Tim, l'evident diedre/canal de la dreta.

video


diumenge, 14 de desembre de 2008

ALACANT III - Puto Paseo Ecológico

Les Plaques del Eco ens han deixat molt bon gust de boca i amb ganes de tornar-hi, però per l'últim dia preferim alguna cosa mes ràpid i accessible, decidim tornar al Penyal d'Ifac on en Cruells ja fa molt de temps que te ganes de fer la via Puto Paseo Ecológico. Així que tots sis ens posem a la via: Roig i jo, Ciscu i Cruells, Cesar i Page. La via es molt guapa, per a mi de les millors de caire esportiu del Penyal d'Ifach; va a la dreta de la via Costa Blanca, esta equipada amb parabolts tot i que si anem justos i cansats l'últim llarg és força obligat, però amb un parell d'aliens(verd-vermell) es passaria be.
L1 (7a+ 30m) Pas a bloc per superar un coveta a l'inici del llarg, després placa tècnica maca.
L2(6c+ 20m) Escalada de placa amb alguns passos difícils i lletjos(lo més dur), però llarg maco en general.
L3 (6b+ 30m) Bombet amb canto i després fissura/babaresa vertical molt guapa.
L4 (6b+ 20m) Escalada vertical superant petits sostrets i sortint per aresta amb ambient.
L5 (V+ 25m) Creuem la xemeneia del diedre UBSA des de sobre un bloc xapant directament a l'altre banda... fa la seva impressió. Després fissura maca.
L6 (6c+, 30m) Llarg molt guapo, vertical, on al final cal superar un cova amb molt de canto.
L7 (7a, 40m) Petit flanqueig a l'esquerra amb pas a bloc, després tram molt mantingut en diedre amb fissura casi cega, tècnic, vertical i obligat.
Al següent video, ambientillo a la paret amb comentaris de les cordades veïnes:

video

dijous, 11 de desembre de 2008

ALACANT II - Cimeria

Sembla que el vent ha parat, així que després de l'escalada al Penyal d'Ifac anem a fer el sopar a La Casa de Dios, punt de partida per començar la caminada fins a les Plaques del Eco. Diumenge ens llevem tard, la nit de tertúlia amb companyia de l'Emili i la Montse es va fer llarga; tot i això tenim moltes ganes d'escalar i comencem a fer material, en Cruells no es troba massa be, ell i en Page decideixen quedar-se al cotxe i reservar les forces per dilluns. Després de l'horeta d'aproximació de rigor, que hem fet ràpid per por a quedar-nos sense llum, ens queda una grimpada fins a peu de via. La paret impressiona i em motiva al mateix temps... quines ganes de tastar les fissures que la ressenya de la via Cimeria qualifica de brutals... per acabar-me de posar en situació i reviure aquells moments al yanki que tan enyoro, em poso els guants d'esparadrat disposat a empotrar a mort!!
L1 (6c+, 35m) - Diedre fàcil per arribar a peu del que és la paret en sí, aquí trobem un pas a bloc protegit amb un parabolt i un pitó; després, un gran bloc i una protecció una mica dubtosa em fan escalar concentrat i sense dubtar. Diedre tècnic i arribada a reunió; llarg guapo una mica exposat.
En Cisco escalant L1 de Pets & Company

L2 (7a, 30m) - Aquí comencen les fissures de veritat!!! Llarg vertical i mantingut amb un bon repòs al mig, fissures en general de mans i punys amb bons empotraments, per moments i salvant les distàncies, em penso que encara estic als USA!! jejeje; llarg molt guapo!!
En Roig acabant el segon llarg

L3 (7a, 40m) - Sortim de la reunió en fissura babaresa molt maca fins arribar a una figuera al peu d'una fissura una mica desplomada i amb bons però profunds empotraments de mans. Llavors un petit sostret on caldrà fer una bona apretada, aquest tram està protegit amb un parabolt i un clau. Arribem a la R3 de Pets & Co. i fem un flaqueig finet fins a la reunió. Llarg també molt guapo, variat i mantingut, molt bo!!

Vistes des de la reunió: en Cesar i en Ciscu amb el Penyal d'Ifac al fons


L4 (7a, 30m) - Flanqueig a l'esquerra fi i molt guapo, protegit amb un spit. Llavors tram una mica incert i plaquero fins a xapar dos pitons i arribar a la fissura. Fissura molt guapa, tiessa i amb alguns regals fins arribar a un parablot que protegeix un pas llarg; la fissura continua amb menys verticalitat fins a una repisa. Llarg també molt guapo, molt mantingut i de curro.

Flanqueig sortint de R3


Comença la fissura del quart llarg


Tenia moltes ganes d'escalar a les Placas del Eco, amb aquesta via m'ho he passat d'allò més be!!! Via molt guapa i del tot recomanable. En Cesar i en Ciscu han fet la Pets & Company i també la recomanen així que tenim molta feina per aquí baix!!! Mireu quines cares de felicitat després de l'escalda:

Algunes fotos més d'en Ciscu i en Cesar escalant Pets & Comany:


dimecres, 10 de desembre de 2008

ALACANT I - Nueva Dimensión

Sortida de quatre dies a Alacant, aprofitant el dilluns festiu ens vam agafar el divendres per així aprofitar una mica més el viatge. El divendres ens vam llevar amb molt de vent i el cel ben ennuvolat, teníem moltes ganes d'escalar a Placas del Eco però... el temps no acompanyava gens, així que ens vam decidir per fer una mica de friki a Sella per matar el cuquet. El dissabte es va llevar una mica ventós però amb el cel ben blau.
Des de Sella van anar fins al Penyal d'Ifac; allà en Cesar, Ciscu, Cruells i Page van fer la via Costa Blanca; una via equipada amb parabolts molt maca. En Roig i jo vam escalar la via Nueva Dimensión, que escala la zona dreta de la paret on jo no havia escalat mai.
L1 (7b, 35m) - La via comença a la dreta d'Herbes Magiques seguint una línia de parabolts en general rovellats. Molt vertical i lleugerament desplomat en tendència a la dreta amb roca petadeta al principi i amb sorreta en general, sobadet o més ben dit amb mal tacte... ... en fi... un festival d'A0's!!! amb passos entre xapa i xapa obligats en ocasions. Jo el vaig escalar de segon i la veritat és que em va semblar molt dur i sense escalfar encara més!

L2 (7a, 35m) - Sortim de la reunió en tendecia a la dreta i superant uns desploms amb molt canto disfrutant, de cop una placa "penyonera" amb passos mooolt fins en roca vermell/marronosa super fina que em fan desesperar i m'acabo pillant a la xapa(6b+??¿¿), seguint amb la tònica al arribar al sostret... vinga una altre A0, A1, Ae... el què calgui per superar aquest pas a bloc que en Roig soluciona entrant per l'esquerra. Ja posats, entro a la reunió per una fissura/diedre escaqueo(tot i que més lògic), saltant-me un parabolt que ataca directament un altre sostret.
De moment la via no ens està agradant massa, primer llarg mooolt dur i roca poc agraïda, segon llarg una mica forçat, a veure que tal continua la cosa:
L3 (6b+, 50m) - Llarg molt maco!! ja era hora!! tot i que amb una sortida de la reunió cotada de 6a que tela!!! Se surt en placa fina cap a la dreta, amb típica roca solida però mooolt fina on la confiança en els peus es la clau de l'exit. Un cop superat el tram mes finet, la cosa es posa mes vertical i trobem grans forats que fan disfrutar molt de l'escalada atlètica que a vegades ofereix el Penyal.
L4 (6c, 40m) - Un primer muret una mica desplomat amb passos elegants i alguna que altre apretadeta ens porta a terreny fàcil; tot escalant bolets coralins arribem a la primera reunió de la via Herbes Màgiques.


L5 (6a, 50m Herbes Màgiques) - Sortim a la dreta de la reunió amb uns passos aeris fins a trobar un pitó i seguim flaquejant una mica més. Llavors la via segueix un sistema de fissures i diedres amb algun clau i pont de roca de tant en tant. Roca dolenta i amb molta sorra. Es pot completar l'equipament amb algun tascó i/o friends mitjans.


L6 (V, 35m Herbes Màgiques) - Per terreny fàcil i sempre en tendència a la dreta(evident...)arribem a un petit desplomet protegit amb un parabolt que jo vaig superar pel diedre de la dreta, em va semblar més lògic que atacat el desplom directament tal com marca el següent parabolt. Arribem a una petita i còmoda estança amb un arbre a la dreta on fem reunió; aquí la nostre via canvia de direcció i comença a superar el gran desplom prenent una evident diagonal a l'esquerra.

L7 (6b+, 25m) - Aquí comença el que ens atreia d'aquesta via: desplom amb canto sobre un moooolt bon ambient!! El llarg no ens defrauda; va seguint la natural diagonal cap a l'esquerra que permet superar el gran desplom amb relativa facilitat. Reunió penjada a l'estil Mallos de Riglos. Tirada guapa i amb ambient.
L8 (6c, 40m) - Acaba de superar el desplom amb canto gegant, un gaudir de l'escalada i del vuit. La part final del llarg s'entesta en superar petits murets amb passos de bloc, quan una sortida a l'esquerra seria del tot lògic; per mi aquí es on hi ha la màxima dificultat del llarg si es volen seguir els parabolts "al peu de la lletra". Tot i això el llarg es genial!!!

L9 (IV, 40m) - Flanqueig a la dreta per anar a buscar la zona més fàcil per sortir de la paret supertant un parell de murets senzills on trobarem dos o tres parabolts.

Resumint, la via te llargs i tram guapos i alguns de molt guapos i impressionants, tot i això abans recomanaria alguna altre via, com ja es veura en els següents posts.

dimecres, 3 de desembre de 2008

La Casa del Misterio

El Pilar del Segre sempre m'ha atret molt; tot i la seva modesta alçada, els seus desplomats murs no deixen indiferent, espero algun dia poder fer-hi cim!!! Aquest diumenge, vam anar amb la Lídia a fer un curset/repàs/comfaréaquestpas del mon de l'artifo.

Vam fer el primer llarg de La Casa del Misterio i un tram de Por tus huevos, Matute i... ja vam passar les nostres pors... Veig que en aquest mon encara em falta molt per aprendre, això si: super motivat per tornar-hi!!!

dijous, 20 de novembre de 2008

Un any d'escalades

Després de l'any que vaig passar a Australia ho tenia clar: jo vull escalar. De fet ja feia anys que escalava peró no amb la dedicació dels ultims anys. La cosa no va ser tan fàcil, durant el vitge per les antípodes em vaig esquinçar el menisc i varis lligaments dels genolls; i no va ser fins que vaig arribar a casa que m'ho vaig començar a mirar. La cosa va ser molt lenta i fins a un any després de la tornada que no vaig tocar roca; però quan m'hi vaig posar... encara no he parat!! Recordo els primers dies molt frustrants, doncs passava unes pors terribles escalant quintos i les forces no donaven per gaire... braços embutits en un tres i no res... poca flexibilitat al genoll operat... unes motos que ja ni m'en recordava... ... i els meus col·legues fent vies que jo sempre havia somiat. Aquest passe de fotos amb musiquilla que us presento, recull les escalades del primer any que vaig tornar a escalar; arrencant amb una mítica sortida a Los Mallos de Riglos.




Des d'aquí una abraçada a tots/es els companys d'escalada que he tingut durant aquest temps, que m'han motivat i ajudant a disfrutar d'aquesta manera de viure; que per molts anys sigui!!!

Estones

Escalar a Montrebei... dormir sota la lluna... sopar a vora del foc... tot mooolt maco, però el fred va arribant i els refredats van atacant, porto una setmana força Numb...

Satèl·lits de Desig - El Peladet

Dissabte després d'haver escalat 7Venas, a la Paret d'Aragó de Montrebei, estàvem berenant al costat del cotxe, parlant de lo guapo que és escalar a Montrebei, i pensant en la via per diumenge... si si Montrebei altre cop!!! però... ufff altre cop una bona caminada... ufff quin refredat que porto... ufff ufff ufff només s'ens acudien que excuses i... quan es va amagar el sol, abans de les sis de la tarda i el fred va començar a apretar, llavors ho vam tenir clar: ara volem un bar. A partir d'aqui tot va venir rodat: cafetó a Pont de Montañana, carretereta per Alsamora fins als prats d'Àger, sopar a la vora del foc amb l'Annalisa i la Lídia, una altre nit sota la lluna, matí de diumenge ventós però radiant, en Morfu la Lídia i l'Annalisa vam a fer friki i en Cruells en Cisco i jo cap al Peladet a fer Satèl·lits de Desig: amb menys aproximació, molt bona roca, retirada en teoria fàcil(no fos cas que fes massa fred... jejeje) ... ... en comparació amb els "plans" de tornar a escalar a Aragó.
La via em va agradar molt, equipament just que et fa escalar en tots els llargs. El primer llarg, que és de la via Maragda, el vam trobar molt dur i de fet no ens va sortir, a més l'equipament a base de claus i burils vells i rovellats no motiva gaire... ... El següent llarg també es de la Maragda i hi ha un pas en placa obligat per arribar a la reunió. A partir d'aquí comença la Satèl·lits de Desig, amb el primer llarg especialment bonic: roca molt bona i plaques tipus Peladet magnífiques amb unes bones excursions entre spits. La resta de llargs son trams de plaques igualment boniques però no tant llargues, amb l'últim llarg amb una secció especialment fina, difícil i aerea. En resum una bona via de plaques, on caldrà anar amb el grau assolit; crec que el material i la ressenya son del tot correctes. Del tot recomanable!!