dijous, 11 de desembre de 2008

ALACANT II - Cimeria

Sembla que el vent ha parat, així que després de l'escalada al Penyal d'Ifac anem a fer el sopar a La Casa de Dios, punt de partida per començar la caminada fins a les Plaques del Eco. Diumenge ens llevem tard, la nit de tertúlia amb companyia de l'Emili i la Montse es va fer llarga; tot i això tenim moltes ganes d'escalar i comencem a fer material, en Cruells no es troba massa be, ell i en Page decideixen quedar-se al cotxe i reservar les forces per dilluns. Després de l'horeta d'aproximació de rigor, que hem fet ràpid per por a quedar-nos sense llum, ens queda una grimpada fins a peu de via. La paret impressiona i em motiva al mateix temps... quines ganes de tastar les fissures que la ressenya de la via Cimeria qualifica de brutals... per acabar-me de posar en situació i reviure aquells moments al yanki que tan enyoro, em poso els guants d'esparadrat disposat a empotrar a mort!!
L1 (6c+, 35m) - Diedre fàcil per arribar a peu del que és la paret en sí, aquí trobem un pas a bloc protegit amb un parabolt i un pitó; després, un gran bloc i una protecció una mica dubtosa em fan escalar concentrat i sense dubtar. Diedre tècnic i arribada a reunió; llarg guapo una mica exposat.
En Cisco escalant L1 de Pets & Company

L2 (7a, 30m) - Aquí comencen les fissures de veritat!!! Llarg vertical i mantingut amb un bon repòs al mig, fissures en general de mans i punys amb bons empotraments, per moments i salvant les distàncies, em penso que encara estic als USA!! jejeje; llarg molt guapo!!
En Roig acabant el segon llarg

L3 (7a, 40m) - Sortim de la reunió en fissura babaresa molt maca fins arribar a una figuera al peu d'una fissura una mica desplomada i amb bons però profunds empotraments de mans. Llavors un petit sostret on caldrà fer una bona apretada, aquest tram està protegit amb un parabolt i un clau. Arribem a la R3 de Pets & Co. i fem un flaqueig finet fins a la reunió. Llarg també molt guapo, variat i mantingut, molt bo!!

Vistes des de la reunió: en Cesar i en Ciscu amb el Penyal d'Ifac al fons


L4 (7a, 30m) - Flanqueig a l'esquerra fi i molt guapo, protegit amb un spit. Llavors tram una mica incert i plaquero fins a xapar dos pitons i arribar a la fissura. Fissura molt guapa, tiessa i amb alguns regals fins arribar a un parablot que protegeix un pas llarg; la fissura continua amb menys verticalitat fins a una repisa. Llarg també molt guapo, molt mantingut i de curro.

Flanqueig sortint de R3


Comença la fissura del quart llarg


Tenia moltes ganes d'escalar a les Placas del Eco, amb aquesta via m'ho he passat d'allò més be!!! Via molt guapa i del tot recomanable. En Cesar i en Ciscu han fet la Pets & Company i també la recomanen així que tenim molta feina per aquí baix!!! Mireu quines cares de felicitat després de l'escalda:

Algunes fotos més d'en Ciscu i en Cesar escalant Pets & Comany:


2 comentaris:

Raquel ha dit...

Telaaa... jo em sembla que m'hauré de quedar amb la Pets and Company (bé, si en Marc va al davant...)... sembla més fàcil, no?
Com li tibeu... buffff!!! Felicitats!!

Anònim ha dit...

entre les dues i a pesar dels graus, la Cimeria és més ràpida i assequible que la Pets.
Perquè les R tenen xapes
Perquè L1 de la Pets costa ... i perquè té més repeticions.
Així que si has de triar per assequible, tria Cimmeria, i per templar nervis, la Pets.

Un dels millors llargs de Eco és el 1er de ambigüismo, equipat amb parabolt, i un grau molt molt ajustat (ambigo com diuen pel sud), de l'incombustible Roy

vagi bé
albert. ganxets