Sembla que el vent ha parat, així que després de l'escalada al Penyal d'Ifac anem a fer el sopar a La Casa de Dios, punt de partida per començar la caminada fins a les Plaques del Eco. Diumenge ens llevem tard, la nit de tertúlia amb companyia de l'Emili i la Montse es va fer llarga; tot i això tenim moltes ganes d'escalar i comencem a fer material, en Cruells no es troba massa be, ell i en Page decideixen quedar-se al cotxe i reservar les forces per dilluns. Després de l'horeta d'aproximació de rigor, que hem fet ràpid per por a quedar-nos sense llum, ens queda una grimpada fins a peu de via. La paret impressiona i em motiva al mateix temps... quines ganes de tastar les fissures que la ressenya de la via
Cimeria qualifica de brutals... per acabar-me de posar en situació i reviure aquells moments al yanki que tan enyoro, em poso els guants d'esparadrat disposat a empotrar a mort!!
L1 (6c+, 35m) - Diedre fàcil per arribar a peu del que és la paret en sí, aquí trobem un pas a bloc protegit amb un parabolt i un pitó; després, un gran bloc i una protecció una mica dubtosa em fan escalar concentrat i sense dubtar. Diedre tècnic i arribada a reunió; llarg guapo una mica exposat.
En Cisco escalant L1 de Pets & Company
L2 (7a, 30m) - Aquí comencen les fissures de veritat!!! Llarg vertical i mantingut amb un bon repòs al mig, fissures en general de mans i punys amb bons empotraments, per moments i salvant les distàncies, em penso que encara estic als USA!! jejeje; llarg molt guapo!!
En Roig acabant el segon llarg
L3 (7a, 40m) - Sortim de la reunió en fissura babaresa molt maca fins arribar a una figuera al peu d'una fissura una mica desplomada i amb bons però profunds empotraments de mans. Llavors un petit sostret on caldrà fer una bona apretada, aquest tram està protegit amb un parabolt i un clau. Arribem a la R3 de Pets & Co. i fem un flaqueig finet fins a la reunió. Llarg també molt guapo, variat i mantingut, molt bo!!
Vistes des de la reunió: en Cesar i en Ciscu amb el Penyal d'Ifac al fons
L4 (7a, 30m) - Flanqueig a l'esquerra fi i molt guapo, protegit amb un spit. Llavors tram una mica incert i plaquero fins a xapar dos pitons i arribar a la fissura. Fissura molt guapa, tiessa i amb alguns regals fins arribar a un parablot que protegeix un pas llarg; la fissura continua amb menys verticalitat fins a una repisa. Llarg també molt guapo, molt mantingut i de curro.
Flanqueig sortint de R3
Comença la fissura del quart llarg
Tenia moltes ganes d'escalar a les Placas del Eco, amb aquesta via m'ho he passat d'allò més be!!! Via molt guapa i del tot recomanable. En Cesar i en Ciscu han fet la Pets & Company i també la recomanen així que tenim molta feina per aquí baix!!! Mireu quines cares de felicitat després de l'escalda:
Algunes fotos més d'en Ciscu i en Cesar escalant Pets & Comany:
2 comentaris:
Telaaa... jo em sembla que m'hauré de quedar amb la Pets and Company (bé, si en Marc va al davant...)... sembla més fàcil, no?
Com li tibeu... buffff!!! Felicitats!!
entre les dues i a pesar dels graus, la Cimeria és més ràpida i assequible que la Pets.
Perquè les R tenen xapes
Perquè L1 de la Pets costa ... i perquè té més repeticions.
Així que si has de triar per assequible, tria Cimmeria, i per templar nervis, la Pets.
Un dels millors llargs de Eco és el 1er de ambigüismo, equipat amb parabolt, i un grau molt molt ajustat (ambigo com diuen pel sud), de l'incombustible Roy
vagi bé
albert. ganxets
Publica un comentari a l'entrada