dimecres, 10 de desembre de 2008

ALACANT I - Nueva Dimensión

Sortida de quatre dies a Alacant, aprofitant el dilluns festiu ens vam agafar el divendres per així aprofitar una mica més el viatge. El divendres ens vam llevar amb molt de vent i el cel ben ennuvolat, teníem moltes ganes d'escalar a Placas del Eco però... el temps no acompanyava gens, així que ens vam decidir per fer una mica de friki a Sella per matar el cuquet. El dissabte es va llevar una mica ventós però amb el cel ben blau.
Des de Sella van anar fins al Penyal d'Ifac; allà en Cesar, Ciscu, Cruells i Page van fer la via Costa Blanca; una via equipada amb parabolts molt maca. En Roig i jo vam escalar la via Nueva Dimensión, que escala la zona dreta de la paret on jo no havia escalat mai.
L1 (7b, 35m) - La via comença a la dreta d'Herbes Magiques seguint una línia de parabolts en general rovellats. Molt vertical i lleugerament desplomat en tendència a la dreta amb roca petadeta al principi i amb sorreta en general, sobadet o més ben dit amb mal tacte... ... en fi... un festival d'A0's!!! amb passos entre xapa i xapa obligats en ocasions. Jo el vaig escalar de segon i la veritat és que em va semblar molt dur i sense escalfar encara més!

L2 (7a, 35m) - Sortim de la reunió en tendecia a la dreta i superant uns desploms amb molt canto disfrutant, de cop una placa "penyonera" amb passos mooolt fins en roca vermell/marronosa super fina que em fan desesperar i m'acabo pillant a la xapa(6b+??¿¿), seguint amb la tònica al arribar al sostret... vinga una altre A0, A1, Ae... el què calgui per superar aquest pas a bloc que en Roig soluciona entrant per l'esquerra. Ja posats, entro a la reunió per una fissura/diedre escaqueo(tot i que més lògic), saltant-me un parabolt que ataca directament un altre sostret.
De moment la via no ens està agradant massa, primer llarg mooolt dur i roca poc agraïda, segon llarg una mica forçat, a veure que tal continua la cosa:
L3 (6b+, 50m) - Llarg molt maco!! ja era hora!! tot i que amb una sortida de la reunió cotada de 6a que tela!!! Se surt en placa fina cap a la dreta, amb típica roca solida però mooolt fina on la confiança en els peus es la clau de l'exit. Un cop superat el tram mes finet, la cosa es posa mes vertical i trobem grans forats que fan disfrutar molt de l'escalada atlètica que a vegades ofereix el Penyal.
L4 (6c, 40m) - Un primer muret una mica desplomat amb passos elegants i alguna que altre apretadeta ens porta a terreny fàcil; tot escalant bolets coralins arribem a la primera reunió de la via Herbes Màgiques.


L5 (6a, 50m Herbes Màgiques) - Sortim a la dreta de la reunió amb uns passos aeris fins a trobar un pitó i seguim flaquejant una mica més. Llavors la via segueix un sistema de fissures i diedres amb algun clau i pont de roca de tant en tant. Roca dolenta i amb molta sorra. Es pot completar l'equipament amb algun tascó i/o friends mitjans.


L6 (V, 35m Herbes Màgiques) - Per terreny fàcil i sempre en tendència a la dreta(evident...)arribem a un petit desplomet protegit amb un parabolt que jo vaig superar pel diedre de la dreta, em va semblar més lògic que atacat el desplom directament tal com marca el següent parabolt. Arribem a una petita i còmoda estança amb un arbre a la dreta on fem reunió; aquí la nostre via canvia de direcció i comença a superar el gran desplom prenent una evident diagonal a l'esquerra.

L7 (6b+, 25m) - Aquí comença el que ens atreia d'aquesta via: desplom amb canto sobre un moooolt bon ambient!! El llarg no ens defrauda; va seguint la natural diagonal cap a l'esquerra que permet superar el gran desplom amb relativa facilitat. Reunió penjada a l'estil Mallos de Riglos. Tirada guapa i amb ambient.
L8 (6c, 40m) - Acaba de superar el desplom amb canto gegant, un gaudir de l'escalada i del vuit. La part final del llarg s'entesta en superar petits murets amb passos de bloc, quan una sortida a l'esquerra seria del tot lògic; per mi aquí es on hi ha la màxima dificultat del llarg si es volen seguir els parabolts "al peu de la lletra". Tot i això el llarg es genial!!!

L9 (IV, 40m) - Flanqueig a la dreta per anar a buscar la zona més fàcil per sortir de la paret supertant un parell de murets senzills on trobarem dos o tres parabolts.

Resumint, la via te llargs i tram guapos i alguns de molt guapos i impressionants, tot i això abans recomanaria alguna altre via, com ja es veura en els següents posts.

1 comentari:

Piju ha dit...

D’acord amb tu: la via no es tan guapa com pot semblar, els dos primers llargs també em van semblar marcianos i els dos últims molt bons.
Tot i això es una visita obligada per als coleccionistes de torrons d’Alacant.