Fotografies de WADI RUM 2

Segona part de les fotografies del viatge al Wadi Rum que vam fer amb els Rogers el Gener de 2010.

Enllaç a l'àlbum de fotos

Després d'un petit descans a Aqaba, ens disposem a obrir vies. Vam començar per la cara Oest de la paret de l'extrem Sud del Jebel um Ishrin, anomenada Draif al Muragh. Hi vam estar dos dies, l'arribada al cim amb les últimes llums del dia van ser impressionants:

Per la següent sortida vam optar per llogar un 4x4 que ens va porta a l'entrada Est del Kharazeck Canyon, on vam acampar durant quatre dies i vam obrir un parell de vies.

Durant l'estada ens va sorprendre una forta tempesta que va convertir les parets del Wadi Rum en un magnífic espectacle de cascades:

La caminada de tornada fins a Rum ens la vam prendre amb tota la calma i ens va servir per trobar nous objectius:

Fotografies de WADI RUM 1

Primera part de les fotografies del viatge al Wadi Rum que vam fer amb els Rogers el Gener de 2010.

Enllaç a l'àlbum de fotos.

En aquest primer bloc podreu veure la repetició, que vam fer els tres, de la primera via que va obrir en Solé en solitari i que ens vam encarregar de adreçar:

Abans de començar amb la obertura de vies, vam escalar algunes de les clàssiques: The Beauty i LionHeart i una de menys coneguda pero molt bona i del tot recomanable: Los Pitilleros, que escala el mur de forats a l'esquerra de l'impresionant cascada:

LA TRILOGIA (265m ED) - Jebel Kharazeck(Cara Sud)

Ens faltava una via per acabar amb la trilogia de les cascades, ara ja teníem ben controlades les baixades i l'accés així que vam decidir de fer-ho en un dia. El primer llarg i part del segon coincideixen amb la via Black Corner; i segueixen l'evident black corner:
El primer llarg son 60 metres de xemeneia, diedres i fissures; fins arribar a una còmode estança a la dreta de la línia del diedre.
El segon llarg continua la tònica de l'anterior fins a trobar els desploms que supera espectacularment:
Reunió penjada, després de passar per un gran forat negre. Bones vistes del llarg escalat:
Hem arribat una mica tard i el sol ens atrapa. Tot i escalar en una cara sud, la paret del darrera ens tapa el sol.
El tercer llarg és laboriós i l'espera a la ombra es fa freda...
Sort que ens vam decidir per agafar les jaquets!!!
El tercer llarg es complica, l'aigua ha polit molt la roca i seguir per la línia de la cascada es feria molt lent i caldria foradar molt la roca.
En Roger acaba trobant un bon camí i queda un llarg exigent amb passos de placa delicats, on es fa necessari col·locar un parabolt i un pitó. El llarg acaba amb un emocionant flanqueig:
Ja hem arribat al mur de forats; el primer tram del quart llarg no te tants ponts de roca i la protecció es fa més delicada:
El llarg acaba amb un gaudir de bon canto i verticalitat fins a arribar a una còmode vira que ens permetrà flanquejar a la dreta per anar a buscar l'últim mur de la via.
El cinquè llarg arrenca amb un pronunciat desplom amb roca molt bona i continua pels típics murs de forats i xorreres.
La lluna ja treu el cap quan arribem al cim, ara ens caldrà desgrimpar la via beduïna de Macarrons amb tonyina a la beduïna i fer els tres ràpels.
Per donar homogeneïtat a la trilogia de les cascades, aquesta última també és molt variada; altre cop fissures, flanquejos i murs de forats.

MACARRONS AMB TONYINA A LA BEDUINA (210m ED) - Jebel Kharazeck(Cara Est)

Des del nou campament tenim unes altres vistes, noves possibilitat d'obertures. Fissura evident, gran desplom o... potser flaqueig, i magnífica placa!! a més bona fissura de sortida, quina bona pinta!!! Som-hi doncs!!
El dia no pinta massa bé i fa fresca, però una fissura així fa treure el fred a qualsevol!! Primer llarg molt bo, fissura a trams cega, mantinguda i difícil, de protecció no evident:
Els primers vuit metres del segon llargs son encara verticals i amb una certa continuïtat, llavors la cosa canvia i la fissura s'ajau fins a arribar a un gran repisa. Col·loquem el primer parabolt del viatge, no ens fiem d'un pot de roca una mica fràgil i ens caldrà rapelar d'aquí!!
El desplom que cobreix la gran repisa és molt pronunciat i el primer tram de roca és dolent, sorrós, es desfà tot...
L'opció és sortir a la dreta de la terrassa on la roca es sòlida.
Així que acabem fent un llarg flanqueig, en roca molt bona que ofereix moltes possibilitats per als parabolts jordans:
Comença a ploure... tornem al campament. El fogonet de gasolina esta embussat, no hi ha manera!! D'alguna manera haurem de fer els macarrons...
Un altre despertar al desert del Wadi Rum, quina calma... Focarret per escalfar el te, repassar el material i altre cop a la paret.
El quart llarg és una magnífica placa on cal enllaçar petites fissures i llastres amb trams de forats. Un llarg molt espectacular que em va fer vibrar de valent.
Amb els nervis a flor de pell se'm va petar un canto... bufff quin subidon!!! Volada que em para un tricam, i jo que tenia els meus dubtes sobre aquests trastos....
Escalada tècnica sobre roca amb trams a estudiar i protecció justa.
L'últim llarg escalar un fi i sorprenent slab fins a buscar l'evident fissura ampla que també fa escalar de valent.
A partir d'aquí resten uns 150 metres del via beduïna(algun pas aïllat de III+) que vam deixar ben fitada. Val la pena arribar al cim ja que les vistes son espectaculars:
Via altre cop variada i espectacular; fissures, flanquejos, plaques... Roca molt bona en general.
Deixem el nostre campament a l'entrada Est del Kharazeck Canyon. Sense aigua ni menjar la planera caminada fins a Rum serà menys cansada:
La tarda ja és molt entrada i les llums realcen l'espectacularitat del desert. Caminem tranquils, aquí no hi ha preces, ens aturem, fem algunes fotografies, admirem el paisatge.
Els nostres ulls però, no poden apartar-se de les parets i la multitud de roca verge que ens envolta, més projectes, mes somnis...
Gràcies Morfu per totes les fotografies que ens vas fer mentre escalàvem, i per muntar i desmuntar els campaments quan nosaltres estàvem a les parets.

PLOU POC, PERÒ PEL POC QUE PLOU, PROU QUE PLOU! (205m ED-) - Jebel Kharazek(Cara Sud)

Les ganes de seguir explorant noves parets han crescut amb la bona experiència viscuda a la paret Oest de Draif al Muragh. Així que carreguem un 4x4 de menjar, aigua, tenda, ferros... i cap a l'entrada Est del Kharazek Canyon, on a priori muntem un bon campament:
Queden poques hores de llum però, després d'haver escalat la via "Los Pitilleros", ja teníem clar la línia que volem obrir. Primer llarg ràpid, resseguint l'evident diedre de la dreta del pilar adossat a la base de la paret. Bones fissures de totes les mides ens fans gaudir de l'auto protecció:
Després de temptejar el flaqueig baixem, ja s'ha fet fosc i la gana apreta, demà serà un altre dia i... renoi quin altre dia!!!!
Les pluges van durar gairebé tota la nit i la major part del dia, així que ens vam haver d'esperar a que les cascades paressin:
El següent dia vam tornar a la paret i, tot i estar una miqueta humit, es podia escalar. El segon llarg flanqueja pel marcat arc que serveix per anar "caminant" fins trobar l'inici del magnífic mur de forats:
Passos delicats i protecció justa i... una mica dubtosa, llarg espectacular i emocionant!!
A partir d'aquí la cosa canvia, comencen els grans murs plens de forats i ponts de roca.
Si mal no recordo, només vam fer servir cordinos, tant pels llargs com per les reunions
El tercer llarg es una magnífica i espectacular escalda de bon canto, vertical i mantingut; amb un petit desplomet final que porta a una petita repisa perfecte per la reunió:
El quart llarg és molt semblant a l'anterior, amb la particularitat que va a buscar una marcada fissura diagonal, al final de la qual es munta la reunió:
Altre cop verticalitat, canto i cordinos per un tubo!!
L'últim llarg presenta un primer tram vertical seguin la tònica dels dos anteriors, però llavors perd la verticalitat fins a arribar al desplomet final.
Si es vol fer cim, cal superar el petit desplom(6a) i fer reunió en un arbre força allunyat; llavors baixar per l'evident canat de la dreta fins als ràpels. Vam deixar la via equipada per rapelar, però es recomanable portar navalla i cordinos per si cas.
Tornem al nou campament contents, ha quedat una via molt guapa i variada: fissures, flaquejos, murs... del tot recomanable!!
Ara només falta recuperar una mica de forces i a per la següent cascada!!!