dijous, 25 de març de 2010

MACARRONS AMB TONYINA A LA BEDUINA (210m ED) - Jebel Kharazeck(Cara Est)

Des del nou campament tenim unes altres vistes, noves possibilitat d'obertures. Fissura evident, gran desplom o... potser flaqueig, i magnífica placa!! a més bona fissura de sortida, quina bona pinta!!! Som-hi doncs!!
El dia no pinta massa bé i fa fresca, però una fissura així fa treure el fred a qualsevol!! Primer llarg molt bo, fissura a trams cega, mantinguda i difícil, de protecció no evident:
Els primers vuit metres del segon llargs son encara verticals i amb una certa continuïtat, llavors la cosa canvia i la fissura s'ajau fins a arribar a un gran repisa. Col·loquem el primer parabolt del viatge, no ens fiem d'un pot de roca una mica fràgil i ens caldrà rapelar d'aquí!!
El desplom que cobreix la gran repisa és molt pronunciat i el primer tram de roca és dolent, sorrós, es desfà tot...
L'opció és sortir a la dreta de la terrassa on la roca es sòlida.
Així que acabem fent un llarg flanqueig, en roca molt bona que ofereix moltes possibilitats per als parabolts jordans:
Comença a ploure... tornem al campament. El fogonet de gasolina esta embussat, no hi ha manera!! D'alguna manera haurem de fer els macarrons...
Un altre despertar al desert del Wadi Rum, quina calma... Focarret per escalfar el te, repassar el material i altre cop a la paret.
El quart llarg és una magnífica placa on cal enllaçar petites fissures i llastres amb trams de forats. Un llarg molt espectacular que em va fer vibrar de valent.
Amb els nervis a flor de pell se'm va petar un canto... bufff quin subidon!!! Volada que em para un tricam, i jo que tenia els meus dubtes sobre aquests trastos....
Escalada tècnica sobre roca amb trams a estudiar i protecció justa.
L'últim llarg escalar un fi i sorprenent slab fins a buscar l'evident fissura ampla que també fa escalar de valent.
A partir d'aquí resten uns 150 metres del via beduïna(algun pas aïllat de III+) que vam deixar ben fitada. Val la pena arribar al cim ja que les vistes son espectaculars:
Via altre cop variada i espectacular; fissures, flanquejos, plaques... Roca molt bona en general.
Deixem el nostre campament a l'entrada Est del Kharazeck Canyon. Sense aigua ni menjar la planera caminada fins a Rum serà menys cansada:
La tarda ja és molt entrada i les llums realcen l'espectacularitat del desert. Caminem tranquils, aquí no hi ha preces, ens aturem, fem algunes fotografies, admirem el paisatge.
Els nostres ulls però, no poden apartar-se de les parets i la multitud de roca verge que ens envolta, més projectes, mes somnis...
Gràcies Morfu per totes les fotografies que ens vas fer mentre escalàvem, i per muntar i desmuntar els campaments quan nosaltres estàvem a les parets.

1 comentari:

RUMBA TEAM ha dit...

realment no té preu trobar totes aquestes linies i evidents!!
si hi torno segur que us en repeteixo alguna,...moltes felicitats altre vegada.
Bernat