GUIRIS COME HOME 110m 7c (6c oblig.) SR2 - La Falconera - Montsant

Les parets de Montsant tenen una alçada modesta, però el seu magnífic conglomerat i el seu ambient els hi donen un toc molt especial. Ja fa uns anys amb l’Ignasi varem anar a treure el cap a les parets a la dreta del Grau de Salfores, però la qualitat de la roca i la sensació que hi hauria poca possibilitat per l’autoprotecció ens van fer desistir d’obrir-hi una via, no ho vam mirar gaire bé perquè poc després l’Albert i companyia hi obrien varis itineraris: Chicas con Gracia, L'Edat Perillosa, Gallina BVella fa bon caldo, Tobogan Hormonal, ¿Y quien es Laura??

Jo mai he tingut la mirada posada en aquestes parets, però l’Ignasi n’és un gran amant i finalment em va convèncer per obrir una via a la que segurament és la paret més emblemàtica de la zona, la Falconera.

Durant el primer intent...

Vam fer un primer intent, que vam haver de desfer, ja que ens vam posar a la via Ara o mai! que pràcticament no té expansions, de com no l’Albert Salvadó i companyia.

Ambient a la R3

L'Ignasi obrint l'últim llarg

Entre fer i desfer es va acabar el 2017 i vam haver d’esperar a finals de 2018 per poder tornar a vibrar amb la magnífica roca que ens ofereixen les parets de Montsant. Les possibilitats d’autoprotecció en general són molt millors del que pot semblar a primera vista, però la seva verticalitat a vegades fa dubtar si avançar una mica més o no... 

Jo escalant l'últim llarg

L'Ignasi recuperant el segon llarg

Penso que al final ha quedat una via molt bonica, amb algunes expansions que ens donen el puntet per seguir escalant, però amb molta autoprotecció i aventura assegurada. En general tots els llargs tenen molt ambient amb els dos últims on aquest s’accentua. I no diré res més de la via... aneu-hi i gaudiu-la!!!

La Falconera ens ofereix una gran varietat d’escalades, vies equipades de dificultat com Ortega-Camacho o Els Intocable, de no tanta dificultat com Esperó dels Falcons, vies desequipades de dificultat com Ara o mai! Vies semiequipades de dificultat com Zion o  clàssiques com la Primavera. També artificial en el cas de Ultimatum, que s’ha alliberat. En resum un encantador racó per descobrir.

L'Ignasi escalant en lliure la via Ultimatum. Foto: Joan Capdevila.

Penseu que escalem al Parc Natural de la Serra de Montsant, aquesta paret està regulada i l’escalada no hi és permesa durant tot l’any així que informeu-vos abans d’escalar-hi. Recentment s’ha obert un refugi a La Morera de Montsant (facebook) on trobareu tota la informació relacionada amb l’escalada i activitats al medi natural i on també podreu menjar de meravella!!!

Jo escalant el tercer llarg

Gracies Ignasi per animar-me a obrir aquesta via i Lola per penjar-te a fer-nos fotos!!

Moments màgics al cim de la Falconera

(Aquest any van obrir una via a l’esquerra de l’Esperó dels Falcons que a la part de dalt creua les 3 vies de la dreta, és per això que s’ha desequipat L’últim llarg. Informen-nos i respectem)

LA LÒGICA RELATIVA 200m 8a (6c obl.) - PEÑA MONTAÑESA

El setembre de 2015, juntament amb l'Ignasi Miralpeix, vam acabar d'obrir una altre via a l'oest de La Peña Montañesa. Mentre enllestíem els llargs superiors de la Caminant, no podíem deixar de mirar de reüll la immensa placa verge situada a la dreta del marcat diedre que parteix la part alta de la paret.

La paret dels somnis... així és com hem acabat anomenant aquest bonic pany situat a la zona més occidental de la muralla sud de La Peña. Primer va ser la Caminant que m'apareixia en somnis, de nit i de dia, imaginant què ens regalaria la sorprenent roca d'aquesta paret. Després va ser l'Ignasi qui no podia dormir, aquella imponent placa amb els seus sostrets... la poc definida part inferior... com lligaria tot?

No va ser fàcil trobar els dies per poder viure la nostre aventureta, sempre els hem esperat amb molta il·lusió, aprofitant per passar uns dies en aquest raconet que tant ens ha emocionat, dormit al petit bivac i movent-nos tranquil·lament.

En alguns moments aquesta obertura ha esta un malson més que un somni; aquelles preses de decisions que no saps mai si són les correctes; fissures brutes i plenes de plantes eriçó... compactes plaques de roca excel·lent... es podrà escalar en lliure... serà massa rebuscat... una línia més clàssica... un traçat modern... xapes, pitons, friends... una lògica!!! però... quina???

Finalment la via ha quedat molt equipada, buscant la bona roca i un traçat sobretot esportiu. La continuïtat dels llargs es veu interrompuda per una tirada de V on la roca deixa molt a desitjar. Per la resta de l'escalada la roca és de molt bona a excel·lent, amb alguns trams de gotes d'aigua sensacionals i ambient garantit!

La setmana passada, l'Ignasi i en Pau Contreras van fer la primera repetició de la via, la van escalar tota en lliure i encadenar, gaudint d'una bona escalada i de la tranquil·litat d'aquest lloc increïble. Enhorabona nanus!!!

CAMINANT 270m 7c+ (7a obl.) - Peña Montañesa

Finalment hem acabat d'obrir la via que varem començar el setembre de 2011. De fet la vaig començar sol, però després de fer els primers 5 metres i no sortir dels estreps, ja vaig veure que aquell projecte seria perfecte per les inquietuds de l'Ignasi, que tenia moltes ganes d'obrir una via.

Últims passos del sensacional tercer llarg.

El Maig de l'any passat, entre pluges i bivacs humits, vam poder enllestir aquesta magnífica via que recórrer la part central de la paret més occidental de la muralla Sud de Peña Montañesa. Aquesta paret ens regala una roca genial, fantàstica per l'escalada lliure, que combina amb la verticalitat dels seus murs l'hi donen aquella exigència justa per a poder gaudir al màxim d'aquesta activitat.

Arribant a la quarta reunió, després de 55 metres d'escalada.

La via ha quedat semi-equipada amb parabolts i alguns pitons; caldrà dur dos jocs d'aliens (blau-vermell), camalots número 0,75 i 1 i un jocs de tascons, així com una mica de sang freda en algun punt, aaah!!! i uns peus de gat ben ajustats!!

Vistes del llarg més exigent.

La roca és molt bona en pràcticament tota la via, llevat dels primers 12 metres, la sortida de la segona reunió i un tram del cinquè llarg. La instal·lació de l'última reunió està força lluny de la vertical de la paret, això ens farà superar un tram herbós amb molta pedra solta.

Espectacular placa del sisè llarg, peus de gat ben ajustats!!

Baixarem de la paret rapelant, en els llargs tercer i cinquè caldrà anar cosint alguns parabolts per arribar a la següent reunió. De la segona reunió es rapela directe al terra.

Curt però exigent, l'Ignasi acaba la via!!

Estem molt contents d'haver obert aquest via i pensem que és molt bona, de fet així ho diuen les cordades que ja l'han repetit, és per això que no us la podeu perdre!!!

Ah!! i felicitar l'Ignasi tant per l'encadenament de tota la via, com pel seu bon saber fer en la seva primera apertura en paret!!

Ja falta menys . . .

Ara fa poc més d'un any, amb l'Ignasi vam començar a obrir una via en una magnífica paret que ens ofereix un roca excel·lent; gotes d'aigua a dojo que ens fan gaudir de l'escalada de plaques amb regust suïs. Fa un parell de setmanes vam anar a acabar-la i ens vam quedar a pocs metres del cim, esperem que refrany tingui raó i a la tercera sigui la vençuda. Mentrestant seguirem caminant.

Primer llarg; roca roja, àcida i punxant al límit de l'escalable.

Ambient arribant a la segona reunió.

L'Ignasi buscant el camí al complicat tercer llarg.

Bon dia ! ! !

Tercer llarg, sembla que les màximes dificultats ja estan superades.

I més ambient... magnífica arribada a R3.

Fantàstica placa tot començar el quart llarg.

L'Ignasi escalant una delicada, i un pel il·lògica, secció al quart llarg.

Comencem un altre trencaclosques; cinquè llarg.

Gotes i més gotes.

La timba ens segueix acompanyant. 

Al bell mig de l'últim mur.

El dia s'acaba i els últims rajos de sol ens regalen magnífiques llums.

Nova via - CROSTA D'IVORI 125m 7c+ (7a obl.) - Montrebei Paret de Catalunya

Ara ja fa un any, amb en Furri vam enllestir aquesta magnífica via: la Crosta d'Ivori, el nom parla per si sol.

A part de la intensa fissura del primer llarg i un petit tram de l'últim, la resta escala plaques tècniques amb una roca excel·lent.

Al tercer llarg hi trobem les màximes dificultats que ens faran treballar la imaginació i la tècnica de peus, en un llarg exigent i sorprenent.

El quart llarg fa d'unió entre els dos marcats murs, forçant un pel el traçat del mateix per aprofitar una excel·lent placa de roca punxant:

Per acabar, un llarg de continuïtat ens farà bufar de valent per poder superar el desplom que presenta aquestes vistes des de la reunió:

Esperem que gaudiu d'aquesta via que ens ofereix un dels més fantàstics rocams de Montrebei.

SERIAL DRILLER 250m 7a+ - Nova via a Peña Montañesa

Ja feia molts dies que ho dèiem, finalment vam coincidir i vam posar rumb a Peña Montañesa. L'Albert tenia vista una línia i amb la motivació i les ganes que comporten una nova ascensió, vam fer una feixuga aproximació que per sort vam millorar el segon dia.

Punta Sola és una enganyosa agulla que es camufla amb els entrants i sortints de Peña Montañensa; vista des de l'Oest s'endevina l'esvelt ullal d'un magnífic calcari gris que caracteritza aquesta formació. Serial Driller en ressegueix la paret Oest oferint dues parts ben diferenciades.

En els dos primers llargs trobem la típica roca areniscosa de Peña Montañesa amb fissures uniformes on gaudirem de l'escalada d'autoprotecció. Curiosament el tercer llarg ja és de calcari molt compacte però escalarem una molt bonica fissura.

A la segona part podrem gaudir d'un calcari excel·lent escalant exigents plaques, a excepció de la característica cicatriu del cinquè llarg. Escalada amb ambient i espectaculars vistes del massis del Mont Perdut.

Via bonica amb escalada variada així com en roca, en un escenari tranquil i amb unes vistes impressionants, esperem que us agradi!!

Trovareu més informació i boniques fotos al blog de l'Albert, el gran motivador per aquest tipus d'aventures: http://albertganxets.blogspot.com/2011/07/serial-driller-nova-via-montanesa.html