Fa un parell de setmanes
vaig poder tornar a escalar amb en Manny, entranyable company de
cordada que vaig conèixer a Arizona. Ell és un enamorat de casa
nostra i des que l'hi vaig ensenyar el Pedraforca, ara fa un parell
d'anys, que l'ha volgut escalar.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIKH0yCNYq7v4y3BfSYjNR4lB6icnzJi06EamxelPZM_I0TuNbQ53KneCEWu9MhsO65V5I6W7sN6XYjzXNczHX_sgpCIN7sRJTBgbZ_vCUMm66_0UeXGRMEWGynqbNqFks_gGEujF4Uuw/s1600/Spain+Sept+12+304.JPG) |
Escalant el bonic primer llarg que varem fer juntament amb el segon. |
Per mi perfecte! A aquesta
paret sempre l'hi poso l'adjectiu de l'oblidada, tot i ser un paratge
que m'encanta només hi havia escalat dues vies i em va fer molta
il·lusió poder escalar aquesta via amb en Manny.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAsNslKGh1NuEubcHmHkRvU4TU5iguHXU_tX7fUcVreorrYoe-jB9rUb0EDV86v0VtT0CJhnevjflZdOsKhDLAqOiYv9jGiZQUUgfqgmBn2JMyQvV9SRV5qWMgyaDA4d7W6J0TuyBB8tM/s1600/IMGP0606.JPG) |
En Manny escalant els últims metres de la via. |
Varem fer l'aproximació
pel prat de Reo, llavors vaig pensar que potser per això és
l'oblidada, ja que hi ha una bona pujada!! Però el magnífic ambient
i la qualitat de la roca la fan mereixedora.
La via
primer escala boniques plaques fins arribar als espectaculars lapiazs
del cinquè llarg; llavors va enllaçant fissures fins arribar al
cim. Sortint de la feixa hi ha una variant, equipada durant el
re-equipament de la via, que escala bonics lapiazs i val molt la
pena. És una via recomanable per escalar fins al cim d'aquest bonic pany de paret.