NI CONTIGO NI SIN TI 200m 6c+/Ae (6b obl.) - Tossal de l'Obaga de la Font

Aquesta via la varem escalar el Gener passat amb en Xevi; eren uns dies freds, no pas com ara, i la veritat és que vam estar molt bé.

El Xevi recuperant el tercer llarg.

L'excusa d'aquesta via és escalar la magnífica fissura/babaresa del quart llarg, del tot espectacular. La línia està molt ben trobada i ens porta per passatges i roca ben curiosos.

Gaudint la mítica fissura.

Parlant de roca... en general és força tova i en algun moment fa que aguantem la respiració. Tot i això s'escala molt bé i l'equipament ajuda a no patir massa durant l'escalada.

Escalant el curiós cinquè llarg...

Via recomanable, tant per l'escalada com per gaudir d'aquest bonic i tranquil indret.

En Xevi a l'aeri últim llarg.

Cal iniciar els ràpels per la via La vida m'excita, que escala es marcats diedres de la dreta. Anar en compte ja que aquests són volats i llargs... ... Més informació al blog de ressenyes de l'Alt Urgell.

Afanyeu-vos que el mon s'acaba!!!!!

EL MONSTRUO DEL ARBO-NESS 150m 7a - La Falconera

No fa massa anys que vaig per aquest magnífic indret que és el Montsant, però sempre que hi he anat m'he mirat La Falconera. Doncs aquest passat divendres vam anar a fer un petit tastet d'aquesta paret.

En Toti escalant el primer llarg.

La via en qüestió és ben bonica, primer escala diedres i fissures fins arribar a la lleixa del sector de Barrots, per llavors escalar un bonic mur gris amb molt d'ambient.

El segon llarg, a la caça del còdol sòlid...

Roca molt bona menys al segon llarg on cal escalar amb molt de tacte. Magnífic tercer llarg de continuïtat sobre forats típics del Montsant que mereixen l'escalada. Llàstima de passar per la feixa de la segona reunió que treu l'ambient i el caràcter a la via.

En Toti escalant l'espectacular tercer llarg.

Via recomanable, tant per l'escalada, com per les magnífiques vistes del sud del Priorat i el Mediterrani; combinable amb unes vietes del sector de Barrots per completar el dia.

Escalant EL MONSTRUO DEL ARBO-NESS from Marc Vilaplana on Vimeo.

UESMAP 500m 6c - Esperó de les Orenetes

Aprofitant l'aplec d'escalada a L'Alt Urgell, amb en Lluís vam anar, per primera vegada els dos, a la Cinglera dels Espolvins. Els bons comentaris de la UESMAP, ens va decidir a descobrir d'una vegada per totes aquesta paret.

Assegurant a la primera reunió.

Escalant el novè llarg, bonics passos per superar el sostre.

La via és molt bonica, itinerari molt ben aconseguit per escalar aquesta gran paret d'una manera ben elegant, sobre roca molt bona i excel·lent en la majoria de trams; de fet em va sorprendre la qualitat de la roca amb molt bon tacte.

En Lluís al segon llarg.

Tal i com diu la ressenya, portar 14 cintes i si es vol un parell de friends mitjans/petits, tot i que la via admet més material. Vam trobar a faltar un o dos pitons al primer llarg.

En Lluís escalant l'últim llarg.

El sol ens va acompanyar gairebé durant tota la jornada, les boires es van anar acostant sense molestar, fent un dia molt agradable, llastima del soroll constant del cotxes. I per acabar, al cim de la cinglera, tot baixant, vam fer una bona collita per acompanyar el sopar!!

Quin goig que fan aquests rovellons i pinenques!!

Ja falta menys . . .

Ara fa poc més d'un any, amb l'Ignasi vam començar a obrir una via en una magnífica paret que ens ofereix un roca excel·lent; gotes d'aigua a dojo que ens fan gaudir de l'escalada de plaques amb regust suïs. Fa un parell de setmanes vam anar a acabar-la i ens vam quedar a pocs metres del cim, esperem que refrany tingui raó i a la tercera sigui la vençuda. Mentrestant seguirem caminant.

Primer llarg; roca roja, àcida i punxant al límit de l'escalable.

Ambient arribant a la segona reunió.

L'Ignasi buscant el camí al complicat tercer llarg.

Bon dia ! ! !

Tercer llarg, sembla que les màximes dificultats ja estan superades.

I més ambient... magnífica arribada a R3.

Fantàstica placa tot començar el quart llarg.

L'Ignasi escalant una delicada, i un pel il·lògica, secció al quart llarg.

Comencem un altre trencaclosques; cinquè llarg.

Gotes i més gotes.

La timba ens segueix acompanyant. 

Al bell mig de l'últim mur.

El dia s'acaba i els últims rajos de sol ens regalen magnífiques llums.

VIA DE TOTS 485m 6b (V+ obl.) - Cara Sud Pollegó Inferior - Pedraforca

Fa un parell de setmanes vaig poder tornar a escalar amb en Manny, entranyable company de cordada que vaig conèixer a Arizona. Ell és un enamorat de casa nostra i des que l'hi vaig ensenyar el Pedraforca, ara fa un parell d'anys, que l'ha volgut escalar.

Escalant el bonic primer llarg que varem fer juntament amb el segon.

Per mi perfecte! A aquesta paret sempre l'hi poso l'adjectiu de l'oblidada, tot i ser un paratge que m'encanta només hi havia escalat dues vies i em va fer molta il·lusió poder escalar aquesta via amb en Manny.

En Manny escalant els últims metres de la via.

Varem fer l'aproximació pel prat de Reo, llavors vaig pensar que potser per això és l'oblidada, ja que hi ha una bona pujada!! Però el magnífic ambient i la qualitat de la roca la fan mereixedora.

La via primer escala boniques plaques fins arribar als espectaculars lapiazs del cinquè llarg; llavors va enllaçant fissures fins arribar al cim. Sortint de la feixa hi ha una variant, equipada durant el re-equipament de la via, que escala bonics lapiazs i val molt la pena. És una via recomanable per escalar fins al cim d'aquest bonic pany de paret.

CAP I POTA 240m 6c+ (6b+ obl.) - Roca Gran de Ferrús

Aquest preciós racó del Berguedà em va encantar ja fa uns quants anys quan vam anar a escalar la Conill amb Tapioca, des de llavors hi havia volgut tornar, i aquesta via ha estat l'excusa perfecte.

Amb en Popi ja feia dies que en parlàvem i també enredem en Roig i l'Oriol.

Marc al tercer llarg, humit però escalable.

Arribem a bona hora a peu de via i ja hi ha una cordada al primer llarg, així que ens ho prenem amb calma, que de fet aquesta serà la tònica de la via: escalar a poc a poc i amb tots els sentits alerta.

En Roig acabant el magnífic quart llarg.

La via es exigent en tots els llargs, però en especial a les plaques on no podrem protegir les excursions que ens anem trobant, resultant així una escalada força exposada; vaig suar la gota gorda, i freda, entrant a la sisena reunió.

Fent un petit descans, gaudint de les boniques vistes.

Hi trobem llargs amb passatges molt bonics i roca molt bona en general, exceptuant els dos últims llargs que segueixen fissures una mica terroses; val a dir que els aperturistes han realitzat una molt bona feina de neteja, permetent així bona protecció en aquests llarg. El quart llarg és sensacional!!!

Entrada "delicada" a la sisena reunió.

En Popi escalant el sisè llarg.

Enhorabona als aperturistes, deu ni dor amb les sortidetes que us vareu currar!! Com deia abans, molt bona feina sanejant les herboses fissures. Com diu la ressenya, un jocs de friends(des de micros al 4) i tascons és el que varem utilitzar. Reserveu la via per quan vulgueu desestressar-vos.

JALE@ REAL 140m 7b+ (6c+ obl.) - El Peladet

Via molt guapa per gaudir de la verticalitat i roca excel·lent del Peladet. Hi varem anar el diumenge passat amb en Toti, Cessar i Roig, escapant de la calor patida el dia anterior a l'Alt _Urgell.

Roig al 1r llarg

Per repetir els mateixos comentaris us poso directament el link del blog d'en Piju.

Roig al 4rt llarg

 Via molt guapa i recomanable, amb bon ambient i bones vistes!!

Roig al 4rt llarg

ASSETJATS 200m 7b+ (6c obl.) - Montrebei Paret de Catalunya

Que bé tornar a escalar a casa! i especialment al Montsec! Després de la parada estival ja tenia ganes d'escalar alguna paret i seguint els passos d'en Pastes i companyia, vam anar amb l'Ignasi a escalar aquest magnífica via de Montrebei.

Escalant el primer llarg, un bon escalfament.

Varem tenir un dia fantàstic, primer ens va acompanyar la boira, llavors es va esvair i ens va tocar el sol als dos últims llargs. Ja que els sol no entra fins aproximadament les dues, ara és molt bona època per escalar aquestes curtes però contundents vies.

L'Ignasi superant el bonic bombet del segon llarg.

La via en qüestió ens va agradar molt, pràcticament tota la escalda és en fissures de dits i mans; amb roca excel·lents exceptuant un parell de trams entrant a la primera i segona reunió.

Començant la bonica placa del tercer llarg.

La via està semi-equipada amb pitons i tant sols un parabolt, això ens permet apretar al màxim i gaudir d'uns llargs centrals molt i molt bons; a destacar el quart que segueix una magnífica fissura en calcari gris perfecte.

Llarg de tràmit per arribar a la feixa.

L'Ignasi no perdona i amb aquesta encadena la trilogia del Prat de Sant Llorenç, ara caldrà anar a per l'última apertura d'en Cararach i en Chueca.

En Kim i en David en la primera integral, Setembre 2011.

Tal i com diu en Pastes al seu blog, nosaltres també afegiríem un petit joc de fissures per completar el material. Molt bona feina per part dels aperturistes, tant per l'estil com pel saneig que han fet. Via molt recomanable.

JOSE MARIA MORROS 400m 6b/c - Tozal de Mallo - Ordesa

L'endemà de la Via de Sexto vam anar al Tozal del Mallo per fer aquesta via que ens havien recomanat tant en Toti com en Xevi Dorca. L'inici de la via és fàcil de localitzar i coincideix amb la Franco-Española, per un evident i rampos diedre.

En Miquel al segon llarg, deixant la Franco-Española a l'esquerra.

Tant en Tersa com jo vam coincidir en lo bona que és la via, els primers llargs tenen un aspecte tètric i petat però resulten ser molt guapos.

Jo escalant el tercer llarg, molt guapo!

Vam anar amb la ressenya d'en Remi Thivel que és força encertada en general. Només comentar un parell de coses: un cop a la Plaça Catalunya em va costar una mica trobar la reunió que es troba en una marcada repiseta que té un petit pi a l'esquerra i un arbust a la dreta, els dos un parell de metres més avall.

Jo escalant el segon llarg de la part superior, 50m espectaculars.

El primer llarg després de la Plaça Catalunya no ens va quadrar amb la ressenya, en Miquel va arribar a un punt on hi ha una punta de pitó en una placa amb un pas molt difícil que no ens va sortir ni a un i l'altre, quan la ressenya marca 6a+... possiblement vam anar massa a l'esquerra.

Tram comú amb la Franco-Española.

Via molt guapa i sorprenent, també exigent i sobre roca molt bona. Olé per l'aperturista, en solitari i ja fa uns quants anys. Molt recomanable!!!

En Miquel arribant a la R7, comú amb la Franco-Española.