divendres, 21 de setembre de 2012

ASSETJATS 200m 7b+ (6c obl.) - Montrebei Paret de Catalunya


Que bé tornar a escalar a casa! i especialment al Montsec! Després de la parada estival ja tenia ganes d'escalar alguna paret i seguint els passos d'en Pastes i companyia, vam anar amb l'Ignasi a escalar aquest magnífica via de Montrebei.
Escalant el primer llarg, un bon escalfament.
Varem tenir un dia fantàstic, primer ens va acompanyar la boira, llavors es va esvair i ens va tocar el sol als dos últims llargs. Ja que els sol no entra fins aproximadament les dues, ara és molt bona època per escalar aquestes curtes però contundents vies.
L'Ignasi superant el bonic bombet del segon llarg.
La via en qüestió ens va agradar molt, pràcticament tota la escalda és en fissures de dits i mans; amb roca excel·lents exceptuant un parell de trams entrant a la primera i segona reunió.
Començant la bonica placa del tercer llarg.
La via està semi-equipada amb pitons i tant sols un parabolt, això ens permet apretar al màxim i gaudir d'uns llargs centrals molt i molt bons; a destacar el quart que segueix una magnífica fissura en calcari gris perfecte.
Llarg de tràmit per arribar a la feixa.
L'Ignasi no perdona i amb aquesta encadena la trilogia del Prat de Sant Llorenç, ara caldrà anar a per l'última apertura d'en Cararach i en Chueca.
En Kim i en David en la primera integral, Setembre 2011.
Tal i com diu en Pastes al seu blog, nosaltres també afegiríem un petit joc de fissures per completar el material. Molt bona feina per part dels aperturistes, tant per l'estil com pel saneig que han fet. Via molt recomanable.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Triologia :
Crosta D´Ivori
Perifèrica Oest
Assetjats

L´últim llarg de la Crosta 7b i no pas 7c ( man informat repetidors ). Entre la Crosta i la Periferica n´estic obrint uhna de brutal ja hi ha el 1er llarg amb cordino i un clau !!!
salut i Independència !!!

Gil Furriols i Franch

Anònim ha dit...

que forts que esteu k..brons!!!!

salut!

bullarolas

Uri ha dit...

Ahir varem repetir Assetjats i realment es de les vies de fisura en calcari més gratificants que et pots tirar a la cara i a més haber-la pogut treure a vista. Els llargs 2,3 i 4 son excepcionals i l'equipament xapó. lo just i necessari. felicitats als equipadors del traçat! El dia seguent varem voler escalar algo tranqui i varem anar al CAu del Sioux. Molt bonic el traçat pero semblava estiguessim escalant a vilanova de Meià i no Montrebei.jaja. l'equipament era extremadament excessiu això sí la roca excepcional sempre.

Uri i Tonyo