Que bé tornar
a escalar a casa! i especialment al Montsec! Després de la parada
estival ja tenia ganes d'escalar alguna paret i seguint els passos
d'en Pastes i companyia, vam anar amb l'Ignasi a escalar aquest
magnífica via de Montrebei.
 |
| Escalant el primer llarg, un bon escalfament. |
Varem tenir un
dia fantàstic, primer ens va acompanyar la boira, llavors es va
esvair i ens va tocar el sol als dos últims llargs. Ja que els sol
no entra fins aproximadament les dues, ara és molt bona època per
escalar aquestes curtes però contundents vies.
 |
| L'Ignasi superant el bonic bombet del segon llarg. |
La via en
qüestió ens va agradar molt, pràcticament tota la escalda és en
fissures de dits i mans; amb roca excel·lents exceptuant un parell
de trams entrant a la primera i segona reunió.
 |
| Començant la bonica placa del tercer llarg. |
La via està
semi-equipada amb pitons i tant sols un parabolt, això ens permet
apretar al màxim i gaudir d'uns llargs centrals molt i molt bons; a
destacar el quart que segueix una magnífica fissura en calcari gris
perfecte.
 |
| Llarg de tràmit per arribar a la feixa. |
L'Ignasi no
perdona i amb aquesta encadena la trilogia del Prat de Sant Llorenç,
ara caldrà anar a per l'última apertura d'en Cararach i en Chueca.
 |
| En Kim i en David en la primera integral, Setembre 2011. |
3 comentaris:
Triologia :
Crosta D´Ivori
Perifèrica Oest
Assetjats
L´últim llarg de la Crosta 7b i no pas 7c ( man informat repetidors ). Entre la Crosta i la Periferica n´estic obrint uhna de brutal ja hi ha el 1er llarg amb cordino i un clau !!!
salut i Independència !!!
Gil Furriols i Franch
que forts que esteu k..brons!!!!
salut!
bullarolas
Ahir varem repetir Assetjats i realment es de les vies de fisura en calcari més gratificants que et pots tirar a la cara i a més haber-la pogut treure a vista. Els llargs 2,3 i 4 son excepcionals i l'equipament xapó. lo just i necessari. felicitats als equipadors del traçat! El dia seguent varem voler escalar algo tranqui i varem anar al CAu del Sioux. Molt bonic el traçat pero semblava estiguessim escalant a vilanova de Meià i no Montrebei.jaja. l'equipament era extremadament excessiu això sí la roca excepcional sempre.
Uri i Tonyo
Publica un comentari a l'entrada