dijous, 3 de setembre de 2009

Wenden Fever

Una cosa semblant a l'experiència que vaig tenir amb les escalades als Estats Units i especialment amb les fissures de Utah m'ha passat aquest estiu. En aquest cas l'estil d'escalada es totalment diferent però la qualitat de les vies és de lo millor que he escalat en calcari ""esportiu"". Vam estar als peus de Wendenstöcke ara fa cinc anys en un viatge que vam fer un mes d'Agost desafortunat amb el temps. Aquella vegada ens vam quedar amb les ganes d'escalar aquell tan preciat calcari.
Doncs l'espera ha valgut la pena i les escalades han superat tot el que em podia imaginar. La roca es super compacta i te bona adherència, a trams boníssima i amb gotes d'aigua punxants; amb intrusions d'una roca negre duríssima; amb lapiaz super estètics; forats i foradets... en fi... total!! brutal!!
L'ambient de les escalades es genial ja que les parets estan enfilades sobre uns pendents herbosos i contraforts de roca que les situen al cim de la vall, oferint boniques vistes i una bona timba des del primer llarg; això si, per arribar-hi tenim unes aproximacions force feixugues...
El grau obligat es més exigent del que estem acostumats a casa nostre, però el fet que la roca sigui tan compacte i adherent ajuda en les excursions entre parabolt i cordino podrit. Predomina l'escalada en placa, a vegades lleugerament ajaguda, en general però vertical o una mica desplomada; tampoc hi falten els desploms i sostres.
Ja ho veieu, encara em dura la febre del Wendenstöcke i es que ja estem pensant les totes les vies que ens ha quedat pendents!!!!

6 comentaris:

Piju ha dit...

je, je, molt bona descripció!...
m'ha agradat això d'esportiu entre "".
En Lechner, els Rémy i cia eren uns vantguardistes a la seva época i es van currar una escola bruutal, llàstima de la puta méteo que gasten per allà, me n'alegro que hagiu triomfat i quina enveja!!!

Anònim ha dit...

Colla de vigkings!!! No és just!! tota la pluja per mi eh??
Bé! me n'alegro moltissim pels bons dies, les bones escalades, les bones companyies, i la bona cara que has tornat que es contagia tansols mirar-te!
ara si que... NON STOP MAN! ;)

lilipux ha dit...

Ups, no ma sortit be aixo d'identificar-me... mmm

marcel ha dit...

naunu....una sola paraula....BRUTAL

oriol ha dit...

Weeeeee Marc., jejeje
Ja veig que encara que lluny de les Ameriques... no baixem aquest akullonant ritme d’escollir bones megalítiques pedres! ! Vinga Bow, una abraçada!!

Quo ...de cap a Moià

ivette ha dit...

Impresionant!!!