Els bons records duren per sempre

Sí, ja sé que res és per sempre, però els bons moment que vaig passar ara fa ben bé un any amb en Jordi, escalant pel congost de Terradets, espero poder-los mantenir el més frescs possible. El cap de setmana passat va fer un any de l’última escalada que vaig fer amb ell: varem saltar de la furgoneta d’en Bou, després d’haver escalat els tres la via Engendro a la paret de les Bagasses i varem enfilar cap al Peladet per a escalar la Chaperos. Amb tota la motivació que portàvem i els efectes de la recent Wenden Fever, varem fer la variat il•lògica o Wendenfever de l’últim llarg: En comptes de seguir la fissura, varem escalar l’esperonet amb tendència a la dreta per, després de travessar unes magnífiques plaques, anar a buscar una fissureta on varem deixar un pont de roca. Després de seguir la petita fissura i amb tendència a l’esquerra, buscant les zones més esculpides de la paret, varem arribar al ràpel de la via. Va quedar així un llarg 100% wendenià i totalment trad, l’últim que va escalar en Jordi.

Sempre en el nostres cor.

... a en Cruells

KIK 450m 7a (6c obl) - Oeschinensee - Kandersteg

Un dels consols de no haver pogut escalar al Wendenstöcke va ser descobrir la preciosa vall de Kandersteg i poder escalar sobre les aigües del tranquil Oeschinensee. A la nova guia d'en Jürg von Känel i companyia apareix la nova via KIK, que escala el prominent esperó central de la paret que resguarda el vessant nord del llac. Amb una longitud d'uns 450m i una dificultat mantinguda en 6b/c ens va semblar una molt bona opció.
En l'aproximació varem veure d'altres línies de parabolts que es corresponen amb aquestes vies i que tenien molt bona pinta:
Per arribar fins al llac tenim l'opció d'agafar un teleou(primera sortida 8:15) i així ens estalviem un bon desnivell. Segons la guia l'aproximació es pot fer tot resseguint el llac, seguir un passamà i rapelar una corda fixa d'uns 15 metres que caldrà jumarejar un cop acabada i rapelada la via... ...
L'altre opció és anar a buscar la feixa que parteix la paret, seguir-la fins on es creua amb la via i allà deixar les motxilles i botes, rapelar i a escalar!! Un cop acabada la via només caldrà fer tres ràpels i desfer el camí d'aproximació.
En la part de baix la via supera murs verticals de roca gris no massa porosa però molt compacte, ocasionalment ressegueix boniques fissures(com apretava la calor!!!):
La part superior de la via ofereix una escalada sovint desplomada amb llargs mantinguts i molt bons, l'ambient amb el llac de fons sempre present:
Un cop a dalt, amb tres ràpels arribem a la vira, cal saltar-se la novena reunió i anar a una instal·lació de ràpel fàcilment visible. La via esta equipada amb parabolts però caldrà portar camalots del 0,4 al 0,75. Grau obligat al voltant de 6c, amb algun llarg de placa on caldrà apretar de valent, especialment el setè.
Entre aproximació, ràpels per arribar a peu de via, ràpels per baixar fins a la vira... ... el dia se'ns tira al damunt gairebé fem tot el descens de nit. El camí està sempre molt marcat i no hi ha cap problema d'orientació, un cop al llac agafem una pista asfaltada que ens porta altre vegada a Kandersteg. Una via molt recomanable en un entorn màgic.

Àlbum Picasa

Finalment he ampliat l'espai de l'àlbum de fotos Picasa, d'aquesta manera podré compartir les meves fotografies amb tots vosaltres. Com a prova, un viatjet que vaig fer el Novembre passat per terres basques:

La Fête des Pêres 300m 7a (6b obl) - Vanil de la Gobette Sud

Entre ruixat i ruixat, busquem les parets que ens deixin escalar amb mes comoditat. La zona sud del Gastlosen sembla un bona opció i decidim descobrim aquestes tranquil·les valls per escalar la Vanil de la Gobette:
Només de veure la paret ja ens ve al cap el patiment de peus que passarem... I sí, la primera part de la via ens ofereix això, escalda d'adherència molt tècnica que gràcies a l'equipament generós escalem una mica més relaxats:
Els llargs 5, 6 i 7 agafen la part més vertical de la paret central i aquí l'escalada pren més ambient i ofereix unes boniques tirades on cal tibar més:


Després d'un marcat flanqueig a l'esquerra ens posem a la vertical del pilaret final amb una bonica tirada de 7a i una arribada al cim de tràmit; boniques vistes ens hi esperen tant de la vesant nord com sud del massis del Gastlosen:
Bonica via de placa, amb alguns trams verticals guapos i d'altres més arrampats on cal anar-hi amb ganes d'escalar adherència. La roca és molt bona en tot el recorregut i l'equipament és excel·lent.


Varem descobrir un altre raconet tranquil amb els típics prats d'herba verda immaculats, les seves bordes, vaques i d'altre fauna no tan típica del lloc: