divendres, 15 de febrer del 2008

Backcountry skiing in Yosemite Park

Finalment em vaig deixar enredar per en Gregor, ell estava molt il.lusionat amb la idea d'anar a fer una excurcio amb esquis de muntanya al Yosemite National Park. Tenia un projecte de ja feia temps, anar a passar una nit al Ostrander Lake, on hi ha un petit refugi. Segon el llibre es necessita un dia per arribar-hi i amb el permis de la Kasia nomes tenim dues nits per anar fins a Yosemite fer l'excurcio i tornar. Aixi que el dimarts a les 6 del mati ja estem carregant el cotxe i fent cami cap al parc nacional de Yosemite. Un cop alla i despres de demanar el permis per fer el que en diuen "wilderness"(que es basicament quedar-se a dormir dins el parc en zones mes o menys remotes), comencem la suada amb unes motxilles que deu ni dor!! Per sort portem una tenda ja que no tenim temps d'arribar al refugi i hem de fer nit a mig cami; la nit no es gaire freda i podem fer el sopar tranquilament. L'endema arribem al refugi i fem el ronso pels voltants del llac.


La nit es presenta mooolt sorollosa ja que una de les dones que dorm al refugi fa uns rocs brutals; l'endema al mati rep el nom de "snoring bitch" per part d'un Gregor mes que molest. La tornada, amb els seus petits descensos de poc desnivell, es fa mes entretinguda tot i que arribar al cotxe acaba sent mes que pesat. Pero estem molt contents!! hem aconseguit arribar al Ostrander Lake, jo mes que felis perque el genoll no s'ha desmontat i he reviscut sensacions que feia molts anys que no sentia. Com a recompensa de tot plegat... un "bon" apat a l'americana!!!!!


diumenge, 10 de febrer del 2008

Nice Saturday in Frisco

El dissabte passat es va presentar amb un temps perfecte per a una altre turistada a San Francisco. Una passejada per Presido Park amb sobredosis de Golden Gate i una bona estona gaudint de l'aire del Pacific i l'activitat a Ocen Beach.
Per acabar un dissabte Yanki no podia faltar una volta pel REI, que ve a ser el Decathlon dels EU. Amb unes ofertes per caure de cul!! em vaig firar uns peus de gat Mad Rock per 9$; i ja han comensat a rebaixar del material de neu... em sembla que m'en vaig a Berkeley a veure que tenen!!




Mes fotos a: http://picasaweb.google.com/vilaplain/NiceSaturdayInFrisco/photo#5165446639682154722

America Central

Els dos mesos a America Central ja s'han acabat, torno a estar altre cop a San Francisco, preparant la propera dosis de fisures.
El primer mes el vaig passar entre Costa Rica i Panama. De fet a Panama nomes vaig estar a Bocas del Toro, un grup d'illes tropicals al Nord Oest del pais, un lloc molt bonic i tranquil: platges amb cocoteres, esculls coralins, aigua cristalina i un regust caribeny. Amb les onades no vam estar massa de sort... ja que mai van passar d'un metre.
A Costa Rica tampoc vaig estar de sort amb les onades... ... gairebe sempre amb vents onshore i pocs dies onades mes grans d'un metre. Vaig voltar per la Peninsula Nicoya amb un cotxe llogat conjuntamnet amb tres alemanys i tambe vaig estar a Puerto Viejo. Aquestes zones estan molt explotades i hi ha molts negocis de nord americans i europeus, i si: gringos per totarreu!!!

Un cop a Nicaragua la cosa va canviar, les histories i "llegendes" d'una zona de costa amb vents offshore tot el dia i onatge consisten, van resultar ser certes, i tan desitjava aixo que m'hi vaig quedar tot un mes!! Guasacate, mes ben coneguda com Playa Popoyo va resultar ser el paradis tan buscat. Al Sud Oest de la costa de Nicaragua, rep els vents de la costa Est que el grandios Lago de Nicaragua deixa passar. Dels 28 dies que hi vaig estar cada dia offshore!!!! i onades de com a minim un metre, amb alguns "swells" de fins a 2,5 metres. Un bon stage!!!! El poc que vaig veure de Nicaragua em va resultar mes autentic que el vei Costa Rica.

Podeu veure totes les fotos a: http://picasaweb.google.com/vilaplain

Slackline a Popoyo


Pescadors a Playa Popoyo


Granada

dissabte, 15 de desembre del 2007

Costa Rica - Peninsula De Nicoya

Un canvi força radical, després de passar fred i molt bones escalades a The Needles, faig el cop de cap, no mes fred!!!! Aixi que el meu primer objectiu va quedar totalment complert només baixar de l'avió a Liberia on vaig rebre la xafogor tropical de cop.

Costa Rica es un dels grans destins surferos, amb bones onades, temperatura de l'aigua molt agradable, bona gent i preus(en principi) baixos. L'arribada a Liberia tot sol va ser una mica confusa, per sort vaig trobar habitacio a un Hostel.

dimecres, 22 d’agost del 2007

Bulder per Osona

Als voltants de la Plana de Vic podem gaudir de diversos racons molt bonics per passar una bona estona fent bulder en blocs d'arenisca; en general de bona qualitat i desde gra finet a força gran.

Això més que res és una prova per apendre posar videos al blog...

dimarts, 14 d’agost del 2007

Outdoor Retailer Summer Market 2007

Pels més fanàtics i impacients... en aquest enllaç trovareu un avanç de les novetats en material d'escalada i muntanya en general:

L'esperada revisió del ja clàssic "reverso"; la versió que Metolius fa dels mítics Alien...



Els últims models de peus de gat: nous colors i dissenys per part de 5.10 i uns segur que molt desitjats "miura" amb velcro:

dimarts, 7 d’agost del 2007

Dejavu... No es un "fallo del sistema"!!!

Finalment ha coincidit!!! després de molts caps de setmana deixant aquesta super fissura pendent, en Pep ha trovat un petit forat a la seva apretada agenda i ens disposem a fer una bona caminada per arribar a peu del Petit Caputxi a la Coma del Abeller.

La patejada es fa molt pesada, almenys per a mi, a més fem una drecera una mica a lo loco i ens toca fer petites grimpades i esquivar rocs i arbres amb tot el motxillot que va d'un cató a l'altre; pero tot l'esforç val la pena, i finalment podem veure davant nostre aquesta singular agulla.

L'escalada promet molt, així que després de menjar una miqueta i recuperar l'alè ens disposem a escalar el primer llarg de 6c; escalada tècnica per un diedre sec perferctament equipat amb parabolts que per sort vaig fer de segon perquè.... deu ni dor!!!


El segon llarg es una fantàstica fissura/babaresa de mans que al final et fa bufar de valent!! Hi ha parabolts pero va be portar alguns friends ja que els seguros estan una mica lluny, nosaltres vam posar uns tres friends del 0,75 al 2 de camalot.


Tercer llarg genial! menys monòton que el segon i amb la fissura més estreta a trams on hem de jugar amb empotraments de mans i dits, els peus es van movent per adherències i cigronets que faciliten l'escalada; algun friend mitjà pot ser útil.


Últim llarg molt dificil i una mica morfologic, cal anar a buscar alguna patata que queda una mica lluny amb passos de babaresa en fissura cega de dits... un bona apretada; despres una placa de patatetes i regletes molt maca pero amb un pas una mica a bloc; sortida per fissura desplomada curteta on va bé el camalot del 2.

Vam disfrutar de valent!!! A més, després vam poder gaudir de l'escalada des d'una altre perspectiva ja que en Santi i en Cruells van fer la via despres d'haver escalat l'agulla per una via que hi ha més a la dreta.