VERDON - La Trilogia de l'Imbut - HOLD UP MENTAL (7b 200m)

Despres de fer la clàssica i bonica Les Rideaux De Gwendal, ens despedim del Verdon amb una altre visita a la paret de l'Imbut.
Mentre en Santi i en Cisco fan la molt bona La limite des possibilites humaines (6c+ 200m), amb l'Ignasi ens decidim per Hold up mental (7b 200m), que juntament amb la Ras lebolchoi son vies noves(2001-2004), garantia de roca no sobada.
La via és guapíssima, tots els llargs son molt bons, amb roca perfecta tot i que poc porosa. Especialment remarcables els llarg tres i quatre que superen espectaculars i compactes plaques amb molt d'ambient:
Per arribar a R0 es rapela la via i caldrà equipar algun dels ràpels. Ben equipada, Hold up mental ens farà gaudir d'un bonic racó del Verdon.

VERDON - La Trilogia de l'Imbut - RAS LEBOLCHOI (6c 180m)

L'Imbut és aquesta modesta paret situada a l'extrem Oest del Grand Canyon du Verdon, i com en la majoria de vies de la zona hi accedim rapelant. En aquest cas tres ràpels d'uns 50m perfectament equipats i ben directes.
Per començar amb les escalades de Setmana Santa vam escollir la via Ras Lebolchoi, cinc llargs mantinguts en 6b/6c, per roca excel·lent i nova, cosa que a vegades costa de trobar al Verdon.
Especialment bonic el tercer llarg, que segueix un espectacular mur de forats tot fent un aeri flaqueig del tot fotogeni:
Via del tot recomanable on nomes necessitarem cintes express, i on no caldrà aquella precisió extrem de peus, que tans nervis ens fan passar algunes de les vies del Verdon.

LE ROYAUME DE MÜ 100m 6c A2 - AGULLA DE MONTREBEI

Diumenge passat ens llevem a Estall amb el cel ennuvolat i decidim esmorzar amb la calma davant de l'antiga casa d'en Santiago Domingo. Finalment optem per anar a escalar l'Agulla de Montrebei, en Pep ha fet les dues clàssiques així que acabem escollint la via Le Royaume de Mü, d'en Chrisitn Ravier i companyia.
El primer llarg em va costar lo seu!! Després de pitonar 3 passos no hi havia manera d'arrancar, així que encara vaig fer un pas de ganxo per poder arribar més còmodament a preses bones. Després del tram d'artifo i a la dreta vaig trobar el clau que marca la ressenya, força desviat del recorregut de la via, si més no del recorregut que vaig seguir jo, una mica estrany. A partir d'aquí lliure per un tram de forats guapo i vertical seguit d'un diedret fins a un spit que marca la reunió; força incomoda per cert.
El segon llarg segueix pel marcat diedre fins a un punt o cal sortir a la dreta, a buscar un pitó que protegeix uns passos de placa finets fins arribar a un pont de roca on la dificultat baixa. Una mica més amunt un pitó assegura un tram més vertical que ens porta a una petita vira on trobem els dos spits de la reunió.
Per sortir de la segona reunió m'hi vaig haver d'agafar per arribar al pont de roca i superar una placa molt llisa. A partir d'aquí escalada vertical per una fina fissura amb un pitó que protegeix una difícil i tècnica secció. Després un bon tram d'escalada fàcil ens porta fins a sota un sostret que superem per la dreta de manera espectacular!!
Últim llarg fàcil escalant un bonic diedre groguenc de bon fer i després amb tendència a la l'esquerra fins a l'espectacular cim de l'agulla.
Via guapa i exigent (segell Ravier...) per una tarda amb el canvi d'horari ja fet. Va be portar alguna de les ressenyes que hi ha a continuació(gentilesa d'en Pep), ja que nosaltres anàvem amb la del llibre de Montsec Oeste, i vam fer les reunions 2 i 3 en els ponts de roca, abans d'arribar a les respectives reunions.

Trobareu la ressenya original a la pàgina web d'en Ravier.

VIA DEL RIGOL - Montrebei Paret d'Aragó

Dissabte passat vam fer la Via del Rigol a la paret d'Aragó de Montrebei amb en Pep i en Cisco. Interessant via que va buscant el camí directe enllaçant plaques i fissures fins a superar l'espectacular sostre que domina aquesta part de la paret.
Aquí en Pep va fer uns quants malabarismes empotrant les peces en les irregulars fissures i improvitzant algun que altre pas curios:
Vam trobar a faltar material del que assenyalen la majoria de ressenyes: dos spits al tercer llarg i un a la tercera reunió, més uns tres claus al tècnic diedre del cinquè llarg on caldrà escalar per anar a caçar l'spit.

El cel es va anar tapant, així que, un cop al cotxe vam decidir de quedar-nos a dormir al poble deshabitat de Estall, situat en un màgic racó de mon.

EXQUISITESES MONTREBEIANES

Fa un parell de caps de setmana em vaig retrobar amb les parets del Montsec, amb en Furri tenim algun projecte pendent de ja feia massa temps. Va servir de posada en situació un dissabte ventós, navegant per la que podríem qualificar de dubtosa pedra, en algun racó de Roca Alta; fent tribut al nostre estimat Jordi.
L'imparable motivació d'en Gil, ens encamina cap al projecte que teníem pendent a Montrebei. Allà la cosa canvia: el solet ens acompanya tot el dia i podem gaudir d'una altre fantàstica jornada d'emocions.
Sòlides crostetes, punxes coral·lines, bidits tallants. ganivets d'ivori... es van succeint l'un darrera l'altre en aquest regalim blanquinós perfecte.

ORGANASM ! ! !

Ja fa molts dies que no escalo cap paret... i el blog es queda aturat; així que recuperaré escalades que, per algun motiu o altre, posaria en una llista de vies que "s'han" de fer.
En el periple per la costa Oest dels EEUU, vam fer una curta parada al parc nacional de Zion, una preciosa vall envoltada de grans parets d'arenisca. Colors grisosos, blanc, roig i negre tapissen els diferents monòlits que ens anem trobant en el recorregut del típic bus turístic que recorre la vall:
Allà en Kevin em va proposar d'anar a fer una via que ell ja havia fet, però no havia encadenat l'últim llarg i en aquell moment es sentia preparat per fer-ho. La via en qüestió es diu Organasm i ressegueix l'evident fissura de la part dreta del pilar:
En Kevin comença amb el primer llarg que, tot i la baixa graduació de 5.8, el tram de fissura ampla arribant a la reunió, em va fer esforçar de valent amb combinacions d'empotraments a dues mans, cames i cuixes.
Agafo el relleu i després d'un bonica fissura desplomada de mans/punys arribo sota l'impressionant sostre fissurat. Uns 3 metres de sostre horitzontal resseguit per una franca fissura de mans que em va donar unes sensacions més que intenses!!!
Les forces no em van aguantar i sortint del sostre amb una fissura de mans estretes em vaig penjar... Vaig arribar a la reunió flipant!!
Aquest cop en Kevin no va fallar i va encadenar amb la sòlida escalada que ens tenia acostumats. Difícil desplomet/diedre amb fissura de mans molt estretes que ja et deixa tocat per aguantar una bonica escalda entre fissureta fina i placa amb franques regletes:
Una via curteta però guapíssima!!! molt recomanable pels fanàtics fissuristes que cada cop més van creuant l'atlàntic buscant aquestes meravelles de la natura.

INDONESIA

Durant l'Agost i l'Octubre de 2003, vaig tenir l'oportunitat de visitar algunes illes d'Indonèsia; disfrutant de les onades de l'Oceà Indic i dels plaers dels països tropicals:

BALI



NUSA LEMBONGAN



LOMBOK



SUMBAWA