L'ANTIBEIBI - Bessona Inferior

Dilluns passant varem fer el primer intent però la neu ens va fer baixar; aquest dissabte es va llevar amb un sol radiant que, tot i el fred, calia aprofitar. Tornem a la Bessona Inferior de la Regió d'Agulles de Montserrat per escalar la via Antibeibi.
Primers dos seguros amb les mans glaçades fins arribar al solet que amb la seva energia ens fa recuperar el tacte. Aquest primer llarg comença amb uns passos molt delicats que demanen una molt bona tècnica de peus; segueix una zona mes senzilla amb els seguros més llunys per acabar amb un bombillo on s'hi troba una secció de bloc molt difícil pel grau de la ressenya.
El segon llarg és molt més senzill que el primer, tenint en compte que els dos estan graduats igual. Després de xapar el primer parabolt hi ha un excurcioneta per un diedret cec amb bona roca i bons cantos:
Després de flanquejar un petit desplom per la dreta ens trobem altre cop amb una secció de bloc, moviments dinàmic gens fàcils de llegir:
Comencem el tercer llarg flanquejant la balmeta on hi ha la reunió per la dreta, una mica mes amunt podem fer un bon merlet abans d'arribar al primer parabolt; després d'aquest ens trobem amb un mur desplomat on caldrà escalar amb decisió i sense encantar-se massa:
Aquest és l'únic llarg que encadenem, de fet a en Roger l'hi surt a vista, jo em quedo sense forces abans de flaquejar cap al diedret penjat:
El quart llarg comença amb un flaqueig cap a la dreta tot sortint de la gran bauma, les dificultats es concentren en els dos primers parabolts, passos de flanqueig difícils de veure amb peus i posició del cos incomodes:
Després, un parell de parabolts força a la dreta, que semblen fora de la línia i seguir recte amunt fins una petita bauma on hi ha l'últim parabolt abans de la reunió.
Si els altres llargs em van semblar difícils d'encadenar, l'últim seria la cirereta del pastis: bombo amb llançament "brutal total" al més pur estil boquero i sortida de bombo encara difícil; després muret molt maco, aixó si!!

Dalt de la Bessona Inferior from Marc Vilaplana on Vimeo.

La via és molt guapa, per mi massa a bloc; menys el tercer llarg, la resta tenen les dificultats molt concentrades. Però la línia és molt bona, sempre amb ambient; els seguros justos i la roca bona. M'ha semblat molt collada, potser el fred i tot l'abric que portàvem hi ha influït però... per encadenar cal apretar fort!!! I no em digueu que sempre em queixo del fred... la samarreta suada que m'he tret a peu de via, s'ha quedat ben tiessa mentre assegurava el primer llarg!!