Us deixo amb el relat que en Roger ens fa de l'escalada que vam fer aquest dimecres passat a aquesta mítica via:
El passat 14 de setembre vam fer la via Montserrat Francisco Grimà a Ecos. Aquesta via la tenia al cap des de fa anys ja que l’envoltava un gran misteri degut a que vària gent s’havia baixat.
Hi vam anar una mica sense saber que ens trobaríem, amb molt material per fer artifo extrem i amb l’incògnita de si podríem passar o no. Finalment vam passar i vam poder fer la via en unes 8 hores aproximadament. Aprofitant la repetició i com a precaució per l’estat dels burils vam col·locar un parabolt del 8 a cada reunió, menys a la cinquena que no hi havia expansions.
La via comença just a l’esquerra d’una petita fissura descomposta on uns 10 metres més amunt es veu l’únic buril del primer llarg. Aquests deu primers metres són V+ però es fan molt tensos per una possible caiguda picant terra. Un cop arribats al buril es fan 4 passos d’artifo amb tendència a la dreta. D’una última peça molt dolenta es fa una sortida en lliure de 6a d’uns 10 metres fins a R1. Aquest és el llarg més dur de la via.
El segon llarg comença amb una travessia de V fins a trobar 3 burils molt junts. Des d’allà hi ha un tram delicat de 6b+ però es van trobant burils fins a una baumeta d’on, amb tendència a la dreta, s’entra a R2. Hi ha un buril més a la dreta de la línia que despista, nosaltres no el vam utilitzar.
El tercer llarg comença amb una mena de diedre ben protegit i una travessia a la dreta porta sota un sostret que es supera amb l’ajuda d’un buril i un pitó. D’allà es surt en lliure fins a la R4 sense gaires complicacions, una mica exposada l’arribada a reunió.
El quart llarg comença amb tendència a la dreta amb un tram de 6b que es fa bé, fins a un bombo on hi ha uns quants burils, es passa el tram més dret amb artifo (totes les peces estan posades menys un pas de ganxo que hi ha picat). Al final es torna a sortir en lliure fins a R4.
El cinquè llarg és fàcil però és molt exposat. Llarg cinc estrelles amb roca bona i cantos molt bons, s’arriba a la R5 on hi ha dos pitons. Costa muntar reunió i la veritat que al final no dóna gaire confiança. Guardeu un pitó ben llarg per posar-lo en el fang.
L’últim llarg comença amb un tram fàcil però exposat, finalment un curt tram d’Ae ens deixa al cim de l’agulla.
De material no cal portar gaire cosa ja que no es pot posar casi res. Amb uns 6-7 pitons (un parell curtets, 1 bong, 1 V retallada, 2 plans mitjans, 1 llarg per R5) alguna falca, aliens grans, 1, 2 i 3 de friends, fissurers i 1 ganxo pel quart llarg n’hi ha de sobres. En cada llarg es posen 4-5 peces a molt estirar.
8 comentaris:
moltes felicitats per la repetició!!!!
...sempre l`he volgut fer,però amb la gent que l`havia repetida m`explicavent horrors...
bones escalades!!!!!
Quins craks!! Suposo que deveu haver fet en lliure alguns dels trams que originalment els va fer en artificial... si no, expliqueu-ho....
felicitats x tot plegat.. i per la ressenya, que de ben segur animarà al personal a veure-s-hi amb cor.
salut i merlets
Felicitats, tot un mite al sac!
Felicitats!, és la única via que em falta del seu primer llibre "Montserrat, Las más bellas ascensiones", i crec que em seguirà faltant...
Martí
ei bullarolas en la resse està especificat els trams que vam fer en lliure anant de primer. Molt més del que diu a la resse. En artifo vam fer 4 passos al primer llarg, 2 passos al tercer llarg, 4-5 passos al 4rt llarg i els 5 passos d'Ae de l'ultim llarg. La resta es fa tot en lliure.
Roger
Admiració, com sempre,i una mica de por aliena per les vostres escalades.
Una abraçada: Miquel
Si senyor!!!!!
Respecte i motivació,
gracies
Chuek
Uooouu!! Tela, Psicoescalada per un tubu!! Ufffff, nomes de veure les fotos se m'acelera el cor....
Moltes felicitats Marc! Super contenta de veure que no pares!
Keeping climb bro +)
Lidia
Publica un comentari a l'entrada