dilluns, 30 de maig de 2011

EL PETIT PRINCEP 85m 6a/A2 - Morro de l'Abella

Els cingles del Collsacabra son de tots coneguts per la seva pobre roca; però la seva verticalitat i el magnífic entorn en el que es troben, ens desperten aquell romanticisme que tota escalada clàssica té.La via El petit príncep n'és un bon exemple: una línia lògica que enllaça fissures de totes mides, superant un marcat desplom i visitant la magnífica cova on es troba la primera reunió.
El trobar-nos pitons i parabolts durant l'escalada ens deixa respirar i gaudir del salt de Tirabous, en comptes de patir per la precarietat de la roca; no obstant l'escalada és prou exigent ja que pràcticament tot el recorregut és desplomat i la incomoditat de progressar dins els diedres es fa notar.

Vaig utilitzar el material que marca la ressenya, tenint en compte que cal gestionar be el camalot del 4 en el primer llarg i recomanar les llenties o ballnuts per l'últim llarg que em van ser molt útils i eficients:
El sol no toca a la paret fins arribades les tres del migdia, així que ens permet disfrutar d'una bonica matinal.
video

dilluns, 23 de maig de 2011

AIGLUN, un altre must ! ! !

Després d'haver escalat la via l'artisan du huitieme jour i haver descobert aquell magnífic mur, no voliem marxar sense tornar a gaudir d'aquella roca. Tot i estar cansats, la recomanació que surt a la nova bíblia de les més belles parets dels Alps, ens va fer decidir per la combinació Saga-Dissipation, que en Philippe Mussatto defineix com un dels més bells itineraris dels Alps del Sud(en la seva dificultat).Altre cop una via molt i molt recomanable amb llargs fantàstics sobre una roca més que excel·lent. Dificultats mantingudes entre 6b i 6c amb bon equipament, un parell de friends mitjans poden ajudar a l'espectacular placa de l'antepenúltim llarg.
Com que no tinc fotos de la via adjunto l'enllaç de l'àlbum de l'anterior via:

diumenge, 22 de maig de 2011

L'ARTISAN DU HUITIEME JOUR 300m 7b+ - Aiglun

Per setmana santa vam poder tastar una de les parets mes guapes que he escalat últimament, Aiglun. Amb l'Ignasi vam fer l'artisan du huitieme jour, una via molt bona que recórrer murs desplomats de xorreres, gotes d'aigua i sorprenents forats. En Santi i en Cisco van escalar l'arnaque al nostre costat:
Vam entrar per la via Saga, evitant així un primer llarg de 7c. Els tres primers llargs son ben bonics amb roca vermella de gotes d'aigua punxant. El segueixen dos llargs de xorreres espectaculars, l'ignasi gairebé resol el primer:
El següent llarg de xorreres sembla un passeig per l'Ignasi, la veritat es que hi ha canto i es d'anar aguantant, però veient tot el que ens espera per a mi es converteix en A0 per aquí, A0 per allà:
Passem de xorreres a murs desplomats amb forats. Hem anat guanyant alçada i desplom en els llargs anteriors i ara esquivem els marcats sostres amb un llarg de flaqueig amb molt d'ambient:
Segueix el festival: roca boníssima i un seguit de murs desplomats amb forats a discreció, escalada molt aèria i ben assegurada amb un final de festa espectacular!!
En resum una via del tot recomanable, a condició de tenir un bon power per aguantar tibada rere tibada, agrair a l'Ignasi que es curres els llargs de xorrera. La via està molt ben equipada amb parabolts i només ens caldran cintes express. Un must!!!

dilluns, 16 de maig de 2011

LÁGRIMAS EN LA ROCA - 360m 7b+

Ahir vam fer aquesta magnífica via amb l'Ignasi, ens va fer escalar i gaudir d'uns panys de roca excepcionals.
Els quatre primers llargs recorren fissures i diedres demanant autoprotecció, amb un vistós diedre desplomat al tercer llarg. Cal anar en compte al segon llarg que escala plaques de bona roca on la protecció es difícil i no massa bona.
Arribats a la feixa, la tònica de l'escalada canvia, aquí comencen els mur de roca fantàstica que ens porten records de les estimades parets Alpines: gotes d'aigua àcides combinades amb plaques grises de gran adherència. Val a dir que també caldrà negociar amb zones de roca trencada on cal escalar amb delicadesa.
Els quatre primers llargs de la part superior son boníssims!! però jo remarcaria l'excepcional vuitè llarg(em caldrà menjar unes quantes sopes per encadenar-lo...).
L'últim llarg no el vam entendre gaire... cansats i enfredolinats pel gèlid vent vam pujar com vam poder. Després mirant la ressenya entenc que cal sortir pràcticament recte de la reunió escalant directament la placa. De totes maneres ens va semblar molt difícil, amb passos d'adherència durs i cantets petits...
Vam rapelar fins a R4 on havíem deixar les bambes i un joc de friends. Pel que fa al material, vam portar el que diu la ressenya però crec que el camalot del 4 es prescindible. Per la part de dalt del camalot 0,3 al 1o2 crec que és suficient. Via molt recomanable, on cal escalar i fer una bona lectura de la roca.

WENDENFËVER ! ! !

Es va acostant l'estiu, i amb ell l'època de les parets Alpines. A falta de moltes per escalar, les meves predilectes son les de Wendenstöcke:Per anar obrint boca, motivar-vos i animar-vos a tastar aquest magnífic calcari, he penjat les fotos de les escalades que hi vam fer amb en Jordi i en Xevi l'estiu de 2009:

dijous, 12 de maig de 2011

Serra de Carreu

Ahir vam fer una visita a la tranquil·la Serra de Carreu, per escalar les vies Ni Contigo Ni Sintigui i Aromes de “Chirla” amb en Marc Muntanya, les dues amb bona i molt adherent roca.La primera recórrer compactes plaques equipades amb spits i parabolts, moviments tècnics, confiança amb els peus i control dels nervis, especialment a la placa del tercer llarg on els seguros estan lluny.
La Aromes de “Chirla” troba una bonica entrada per anar a buscar els sistema de fissures que domina aquesta zona da la paret. Tots els llargs molt guapos, sobretot l'espectacular tercer que vam escalar en lliure, mes o menys 7a. La fissura del segon llarg te força herba i dificulta tant l'escalada com la protecció.
Les vies es rapelen còmodament tot i que hi ha algun cordino una mica vellet, el material de les ressenyes ens va ser suficient, tascons molt útils per la Aromes de “Chirla”. Aquesta última molt recomanable i que combinant-la amb l'altre ens donen un molt bon dia d'escalada.

dilluns, 9 de maig de 2011

VERDON - La Trilogia de l'Imbut - L'AGE DE RAISON (7b+ 200m)

Per acabar amb La Trilogia de l'Imbut, una via que vam fer amb en Toti ara fa dos anys. Ens la va recomanar en Manu Velazquez i així vam “descobrir” aquesta paret.
L'Age de Raison (7b+ 200m), se li nota l'any i els aperturistes, entre als que hi havia en Patrick Berhault, una via dels noranta; més exigent que les altres dues.
En tinc un molt bon records, sobretot dels llargs superiors amb continuïtat sobre forats, els setens no els vaig ni olorar. Via molt recomanable, amb roca excel·lent i un bon ambient. Trobareu les fotografies d'aquell viatge aquí:

diumenge, 8 de maig de 2011

VERDON - La Trilogia de l'Imbut - HOLD UP MENTAL (7b 200m)

Despres de fer la clàssica i bonica Les Rideaux De Gwendal, ens despedim del Verdon amb una altre visita a la paret de l'Imbut.
Mentre en Santi i en Cisco fan la molt bona La limite des possibilites humaines (6c+ 200m), amb l'Ignasi ens decidim per Hold up mental (7b 200m), que juntament amb la Ras lebolchoi son vies noves(2001-2004), garantia de roca no sobada.
La via és guapíssima, tots els llargs son molt bons, amb roca perfecta tot i que poc porosa. Especialment remarcables els llarg tres i quatre que superen espectaculars i compactes plaques amb molt d'ambient:
Per arribar a R0 es rapela la via i caldrà equipar algun dels ràpels. Ben equipada, Hold up mental ens farà gaudir d'un bonic racó del Verdon.

dissabte, 7 de maig de 2011

VERDON - La Trilogia de l'Imbut - RAS LEBOLCHOI (6c 180m)

L'Imbut és aquesta modesta paret situada a l'extrem Oest del Grand Canyon du Verdon, i com en la majoria de vies de la zona hi accedim rapelant. En aquest cas tres ràpels d'uns 50m perfectament equipats i ben directes.
Per començar amb les escalades de Setmana Santa vam escollir la via Ras Lebolchoi, cinc llargs mantinguts en 6b/6c, per roca excel·lent i nova, cosa que a vegades costa de trobar al Verdon.
Especialment bonic el tercer llarg, que segueix un espectacular mur de forats tot fent un aeri flaqueig del tot fotogeni:
Via del tot recomanable on nomes necessitarem cintes express, i on no caldrà aquella precisió extrem de peus, que tans nervis ens fan passar algunes de les vies del Verdon.