dimecres, 30 d’abril de 2014

L'OMBRA DELLA MIA MANO 300m 6b+ (6a obl.) - Punta Cusidore


Des de casa, Sardenya és més coneguda per les boniques parets arran d'aigua així, com per les seves agulles igualment situades, o per les capritxoses formes dels granits de la costa nord. Però sembla ser que la muntanya per excel·lència d'aquesta illa és la Punta Cusidore, amb un caràcter més alpí.


Arribar a l'aparcament ens va costar unes quantes preguntes i més voltes amb el cotxe pista amunt pista avall, pel laberint de casetes i prats amb ovelles. Si seguim les indicacions del llibre de l'Oviglia, caldrà prendre el creuament amb un cartell que indica Su Mugrone pràcticament al davant del restaurant abandonat Su Grifone. Per l'accés a la paret, cal dirigir-se al marcat bloc de calcari gris i des d'allà seguir l'evident i fresat sender que porta a la marcada aresta Nord-Oest.


Aquí la roca segueix essent excel·lent però oferint menys preses i una escalada més tècnica i de confiança amb els peus.


La via està molt ben trobada i va buscant els trams més mantinguts i aeris a la dreta del marcat esperó Nord-Oest, oferint en el tram superior una escalda bonica i amb molt d'ambient.


La via està equipada amb parabolts però no està de més dur algun friend mitjà i petit. Vam rapelar per l'esquerra de la via, per on puja la clàssica de l'esperó. En principi hi ha una línia de ràpels equipats amb cadenes que no vam trobar, però hi ha varies reunions amb parabolts i maillons i també cordinos abandonats en ponts de roca i arbres que ens permetran baixar amb força comoditat.