Un parell de dies
abans de marxar cap a Còrsega encara valoràvem la possibilitat
d'anar a Chamonix, però la previsió meteorològica no sembla del
tot bona, així que ens decidim pel granit d'aquesta illa tot i l'ho
avançat de la temporada.
El ferry ens deixa a
Ajaccio, així que la primera escalada la fem ben aprop de la
capital, a la cara sud de la Rocher des Gozzí, així que caldrà
matinar per no acabar fregits a la paret el primer dia!!
La primera part del
a via es veu perfectament un cop a la base de la paret, una línia
s'obra camí entre els voluminosos líquens negres adherits a aquest
granulós granit. La part superior... una incògnita en
forma de desploms!.
Figueres de moro i
líquens gegants donen exotisme a questa paret. La roca, un granit
rugós en general, amb bona adherència i zones de tafoni que fan la
delícia d'una escalada acrobàtica.
La via és molt
bonica i la roca molt bona en tot el recorregut. La primera part és
una escalada d'adherència i placa en general i la part superior
supera el marcat desplom de manera astuta amb una escalada física i
amb molt d'ambient.
Boniques vistes,
tranquil·litat, roca de qualitat, escalada variada, aproximació i
descens prou còmodes, via guapa... vaja que val la pena!!
