ORGANASM ! ! !

Ja fa molts dies que no escalo cap paret... i el blog es queda aturat; així que recuperaré escalades que, per algun motiu o altre, posaria en una llista de vies que "s'han" de fer.
En el periple per la costa Oest dels EEUU, vam fer una curta parada al parc nacional de Zion, una preciosa vall envoltada de grans parets d'arenisca. Colors grisosos, blanc, roig i negre tapissen els diferents monòlits que ens anem trobant en el recorregut del típic bus turístic que recorre la vall:
Allà en Kevin em va proposar d'anar a fer una via que ell ja havia fet, però no havia encadenat l'últim llarg i en aquell moment es sentia preparat per fer-ho. La via en qüestió es diu Organasm i ressegueix l'evident fissura de la part dreta del pilar:
En Kevin comença amb el primer llarg que, tot i la baixa graduació de 5.8, el tram de fissura ampla arribant a la reunió, em va fer esforçar de valent amb combinacions d'empotraments a dues mans, cames i cuixes.
Agafo el relleu i després d'un bonica fissura desplomada de mans/punys arribo sota l'impressionant sostre fissurat. Uns 3 metres de sostre horitzontal resseguit per una franca fissura de mans que em va donar unes sensacions més que intenses!!!
Les forces no em van aguantar i sortint del sostre amb una fissura de mans estretes em vaig penjar... Vaig arribar a la reunió flipant!!
Aquest cop en Kevin no va fallar i va encadenar amb la sòlida escalada que ens tenia acostumats. Difícil desplomet/diedre amb fissura de mans molt estretes que ja et deixa tocat per aguantar una bonica escalda entre fissureta fina i placa amb franques regletes:
Una via curteta però guapíssima!!! molt recomanable pels fanàtics fissuristes que cada cop més van creuant l'atlàntic buscant aquestes meravelles de la natura.

INDONESIA

Durant l'Agost i l'Octubre de 2003, vaig tenir l'oportunitat de visitar algunes illes d'Indonèsia; disfrutant de les onades de l'Oceà Indic i dels plaers dels països tropicals:

BALI



NUSA LEMBONGAN



LOMBOK



SUMBAWA

F de Friki amb Ferro pel Fred

Després d'una setmana molt freda, el pont de la puríssima es presentava a més ennuvolat. Ganes de passar fred, com gairebé sempre, no en tenia... Així que amb en Xevi ens vam carregar de ferros i vam anar cap al Pilar del Segre a descarregar una mica d'estress i fer córrer l'adrenalina.

Ens ho vam prendre amb calma, rollo friki... amb el plomes, guants i gorro, una bona guindola, pipes per passar l'estona a la reunió i una mica de musiquilla:

Vam escollir la via La Historia Interminable i el diumenge vam fer el tres primers llarg, des d'on vam rapelar directament al terra amb comoditat.

L'endemà, amb molt menys fred i l'entranyable companyia dels Sambaris, vam jumarejar fins la tercera reunió, on teníem tots els trastos, i vam acabar la via. Com que el quart llarg és curtet i a en Xevi no l'hi va servir ni per escalfar, va decidir d'empalmar fins a la gran cova, una molt bona opció ja que allà la reunió es més còmode.

Via molt guapa, trams amb molt d'ambient i recorregut molt ben trobat. Varem utilitzar un bon grapat de pitons, sobretot curts i falques de fusta; un joc de friends(mitjans repetits pel primer llarg), microfriends, cordinos per ponts de roca i algun ganxo.

Un altre cop això de l'artifo m'ha fet passar por, però és que un cop superada la secció delicada, els nervis, la tensió... ... les sensacions de tranquil·litat, calma, de ben estar.... mmmmm son genials!!!

Trobareu mes fotos aquí:

Parada tècnica on the way back home

Dissabte passat es va acabar el Challenge de Cabárceno, molt content d'haver pogut viure aquesta experiència, la canalla dona vidilla y les noves amistats sempre son benvingudes.
Tot tornant cap a casa vaig fer una parada al Congost de Montrebei per poder gaudir de la tardor i la tranquil·litat d'un dimecres ple de bones sensacions:

RESCONORIO, back to the rocks!!!

Vaig aprofitar la tarda de dissabte per descobrir aquesta petita zona de bloc situada a una horeta al sud de Santander. Després de tres setmanes sense tocar la roca s'em va posar molt be una sessió de bulder al meu aire.

El sector es petitó, però la qualitat de la roca i la tranquil·litat de l'entorn fan que es mereixi una visita.

The Cabárceno Challenge

Ja hem superat l'equador, aquí a l'alberg de Cabárceno, compartint moltes experiències amb les noves generacions Riojanes. Ara a gaudir d'unes hores de tranquiitat abans no arribi el nou terrabastall!!

Els bons records duren per sempre

Sí, ja sé que res és per sempre, però els bons moment que vaig passar ara fa ben bé un any amb en Jordi, escalant pel congost de Terradets, espero poder-los mantenir el més frescs possible. El cap de setmana passat va fer un any de l’última escalada que vaig fer amb ell: varem saltar de la furgoneta d’en Bou, després d’haver escalat els tres la via Engendro a la paret de les Bagasses i varem enfilar cap al Peladet per a escalar la Chaperos. Amb tota la motivació que portàvem i els efectes de la recent Wenden Fever, varem fer la variat il•lògica o Wendenfever de l’últim llarg: En comptes de seguir la fissura, varem escalar l’esperonet amb tendència a la dreta per, després de travessar unes magnífiques plaques, anar a buscar una fissureta on varem deixar un pont de roca. Després de seguir la petita fissura i amb tendència a l’esquerra, buscant les zones més esculpides de la paret, varem arribar al ràpel de la via. Va quedar així un llarg 100% wendenià i totalment trad, l’últim que va escalar en Jordi.

Sempre en el nostres cor.

... a en Cruells