SOMONTANO, una reserva per a les millors festes

Ordesa sempre fa respecte, i mes encara a principi de temporada, així que tinc dubtes a l'hora d'escollir via, a més a l'Albert n'hi queden poques per fer i algunes de les seves propostes son vies poc recorregudes.
Tenim clar que anirem al Libro Abierto i finalment ens decidim per la via El gusto es mio. Un cop a peu de paret son mes o menys les 9 del mati, estem a l'ombra i ja es fa notar la caloreta, així que ens decidim per una opció mes ràpida i segons tots els comentaris que n'havia sentit molt bona: Somontano.
La via és boníssima, va enllaçant murs desplomats amb petits diedres i fissures, sempre amb una roca molt bona. A meitat de la via ens trobem l'impressionant sostre característic del Libro Abierto. Arribar al seu extrem és un dels llargs mes impressionants de la via:

Un cop superat el sostre la sensació de vuit és total. Aquí la via ens segueix regalant plaques desplomades amb trams de fissura que caldrà lluitar de valent.


L'anècdota de l'escalada va ser carregar el Camalot del 5, ja que teníem pensat fer l'altre via. No es podia quedar tot el dia a l'arnes!! així que va servir per assegurar l'últim pas de la via:
Somontano és una via molt guapa, amb la verticalitat i escalada atlètica que caracteritza Ordesa, a més la roca es molt bona en tot el recorregut. Nosaltres vam utilitzar el material que marca la ressenya i vam anar be, vam tardar entre 7 i 8 hores. Vam empalmar els llarg 1 i 2 i els 10 i 11.Un cop al cim vam poder gaudir de les espectaculars vistes que ens ofereix la Vall d'Ordesa:
En definitiva una via MUST!!

E.O. MIR 400m 6c/A1 - Montrebei Paret de Catalunya

El dijous passat vam matinar per poder escalar a la Paret de Catalunya, abans que arribes l'estiu. Amb en Pep Vila vam fer la via Estació Orbital Mir.
Havíem sentit a dir que només calia clavar un pitó al primer llarg, així que vam portar un parell de peces grans i allà les vam deixar.
Tot i anar de segon, no ho vaig encara bé i em vaig agafar a l'spit per resoldre al pas, però segurament rondarà el 7a. Sortint d'aquest spit ens trobem amb un dels pocs trams de la via on la roca no és molt compacte i cal anar en compte, tant per progressar com per protegir-se.
El segon llarg ens regala un magnífic flanqueig de roca molt franca:
El quart llarg escala plaques de roca ataronjada de bona qualitat, tot esquivant un marcat sostre vermellós; aquí caldrà protegir-nos amb microfriends i tasconets si no volem utilitzar el martell:
En el següent llarg, i després de superar uns passets delicats, ens trobem un petit bombo. Aquí vam fer un parell de passos d'A1, amb un pitó i un microfriend ja que la “V” que hi ha col·locada no fa massa bona pinta i cal passar-hi un cordino. De segon va sortir bé, rondant el 6c, bombet tipus Vilanova on cal trobar els cantos bons:
El sisè llarg es una mica perdedor, seguir la bona roca en tendència a l'esquerra, prenent com a referència un diedre gris amb un bombet crunxi de roca vermellosa. Aquest petit bombet és l'altre tram de la via on cal anar en compte amb la roca. En aquest llarg no hi vam trobar res del material que ens marcada la ressenya.
El vuitè i novè llargs son força exigents si es volen escalar sense clavar, però aquí la roca taronja és de molt bona qualitat i dona confiança. Llargs bonics de placa amb un flanqueig espectacular.
Via guapa, amb roca de bona a molt bona en pràcticament tot el recorregut. Si es vol fer sense clavar caldrà apretar en algun tram i portar aparatos petits pels clavaderos. Vam utilitzar la ressenya d'en Roger Cararac que he modificat una mica segons ho vam trobar nosaltres:

Escalades Clàssiques desde Savassona al Badile - Miquel Vilaplana

EL PETIT PRINCEP 85m 6a/A2 - Morro de l'Abella

Els cingles del Collsacabra son de tots coneguts per la seva pobre roca; però la seva verticalitat i el magnífic entorn en el que es troben, ens desperten aquell romanticisme que tota escalada clàssica té.La via El petit príncep n'és un bon exemple: una línia lògica que enllaça fissures de totes mides, superant un marcat desplom i visitant la magnífica cova on es troba la primera reunió.
El trobar-nos pitons i parabolts durant l'escalada ens deixa respirar i gaudir del salt de Tirabous, en comptes de patir per la precarietat de la roca; no obstant l'escalada és prou exigent ja que pràcticament tot el recorregut és desplomat i la incomoditat de progressar dins els diedres es fa notar.

Vaig utilitzar el material que marca la ressenya, tenint en compte que cal gestionar be el camalot del 4 en el primer llarg i recomanar les llenties o ballnuts per l'últim llarg que em van ser molt útils i eficients:
El sol no toca a la paret fins arribades les tres del migdia, així que ens permet disfrutar d'una bonica matinal.

AIGLUN, un altre must ! ! !

Després d'haver escalat la via l'artisan du huitieme jour i haver descobert aquell magnífic mur, no voliem marxar sense tornar a gaudir d'aquella roca. Tot i estar cansats, la recomanació que surt a la nova bíblia de les més belles parets dels Alps, ens va fer decidir per la combinació Saga-Dissipation, que en Philippe Mussatto defineix com un dels més bells itineraris dels Alps del Sud(en la seva dificultat).Altre cop una via molt i molt recomanable amb llargs fantàstics sobre una roca més que excel·lent. Dificultats mantingudes entre 6b i 6c amb bon equipament, un parell de friends mitjans poden ajudar a l'espectacular placa de l'antepenúltim llarg.
Com que no tinc fotos de la via adjunto l'enllaç de l'àlbum de l'anterior via:

L'ARTISAN DU HUITIEME JOUR 300m 7b+ - Aiglun

Per setmana santa vam poder tastar una de les parets mes guapes que he escalat últimament, Aiglun. Amb l'Ignasi vam fer l'artisan du huitieme jour, una via molt bona que recórrer murs desplomats de xorreres, gotes d'aigua i sorprenents forats. En Santi i en Cisco van escalar l'arnaque al nostre costat:
Vam entrar per la via Saga, evitant així un primer llarg de 7c. Els tres primers llargs son ben bonics amb roca vermella de gotes d'aigua punxant. El segueixen dos llargs de xorreres espectaculars, l'ignasi gairebé resol el primer:
El següent llarg de xorreres sembla un passeig per l'Ignasi, la veritat es que hi ha canto i es d'anar aguantant, però veient tot el que ens espera per a mi es converteix en A0 per aquí, A0 per allà:
Passem de xorreres a murs desplomats amb forats. Hem anat guanyant alçada i desplom en els llargs anteriors i ara esquivem els marcats sostres amb un llarg de flaqueig amb molt d'ambient:
Segueix el festival: roca boníssima i un seguit de murs desplomats amb forats a discreció, escalada molt aèria i ben assegurada amb un final de festa espectacular!!
En resum una via del tot recomanable, a condició de tenir un bon power per aguantar tibada rere tibada, agrair a l'Ignasi que es curres els llargs de xorrera. La via està molt ben equipada amb parabolts i només ens caldran cintes express. Un must!!!

LÁGRIMAS EN LA ROCA - 360m 7b+

Ahir vam fer aquesta magnífica via amb l'Ignasi, ens va fer escalar i gaudir d'uns panys de roca excepcionals.
Els quatre primers llargs recorren fissures i diedres demanant autoprotecció, amb un vistós diedre desplomat al tercer llarg. Cal anar en compte al segon llarg que escala plaques de bona roca on la protecció es difícil i no massa bona.
Arribats a la feixa, la tònica de l'escalada canvia, aquí comencen els mur de roca fantàstica que ens porten records de les estimades parets Alpines: gotes d'aigua àcides combinades amb plaques grises de gran adherència. Val a dir que també caldrà negociar amb zones de roca trencada on cal escalar amb delicadesa.
Els quatre primers llargs de la part superior son boníssims!! però jo remarcaria l'excepcional vuitè llarg(em caldrà menjar unes quantes sopes per encadenar-lo...).
L'últim llarg no el vam entendre gaire... cansats i enfredolinats pel gèlid vent vam pujar com vam poder. Després mirant la ressenya entenc que cal sortir pràcticament recte de la reunió escalant directament la placa. De totes maneres ens va semblar molt difícil, amb passos d'adherència durs i cantets petits...
Vam rapelar fins a R4 on havíem deixar les bambes i un joc de friends. Pel que fa al material, vam portar el que diu la ressenya però crec que el camalot del 4 es prescindible. Per la part de dalt del camalot 0,3 al 1o2 crec que és suficient. Via molt recomanable, on cal escalar i fer una bona lectura de la roca.