dimarts, 3 de novembre de 2009

PARE, TINC FRED - Montrebei Paret de Catalunya

Al final vaig fer el cop de cap, un dels molts somnis i il·lusions que corren pel meu cap: obrir una via en solitari; i quin millor que Montrebei!
Be... al final ha sortit una vieta, quatre llargs, uns 200m; baixant cada dia i col·locant alguna expansió; no és res de l'altre mon però a mi m'ha satisfet molt. La veritat és que vaig passar molta por, tot i saber que anava assegurat, no hi ha res com tenir un bon company a l'altre cap de la corda!!
La via va entre la Cuentos del Viento/Salut Marcel i el Diedre Serrano; superant el marcat desplom pel centre del pilar, on aquest presenta la seva debilitat. La roca en general és molt bona, amb algunes plaques excel·lents però també hi ha zones amb blocs sospitosos i una entrada a al tercera reunió molt guarra.
L'escalada és generalment de placa, amb petites seccions fissurades i una bonica fissura de mans al quart llarg. Els trams més difícils estan assegurats i es poden passar en A0/A1, tot i així cal dominar el sisè grau.
Dedico la via al meu pare, a ell l'hi dec la meva passió per la muntanya, amb la seva senzillesa em va ensenyar a estimar-la i respectar-la fins a formar una part molt important de la meva vida.
Espero que m'hagis vist per allà, penjat de ganxos i pitons passant una por terrible, però alhora disfrutant del magnífic entorn. Allà on siguis... una forta abraçada!!

14 comentaris:

LiliPux ha dit...

Moltes felicitats Marc,
segur que és una via preciosa! Espero poder-la fer algun dia no massa llunyà =)

Segur que el teu pare es sent molt orgullós de tu.

Raquel ha dit...

Moltíssimes felicitats Marc!!!
M'ha encantat la descripció de la teva pròpia via... s'hi traspúa sinceritat i senzillesa... Felicitats per tot plegat!

Tan de bò algun dia la pgui repetir!!

Anònim ha dit...

ei marc
espero poder anar-hi aviat.
Amb la bona pinta que té, i els teus antecedents propers (mica en mica), segur que costarà i molarà.

enhorabona
albert. ganxets

Roig ha dit...

Molt bona via.
Moltes felicitats.
Anirem a repetir la via, ja m'ho crec que tenies bons moments entre clau i ganxo o alguna cosa o res pensant uuuuuuuuuuuu!!!!! i tirant amunt.
Segur que ens ho passarem be.
Ben fet.

Piju ha dit...

Molt bona Marc,

en solitari i a Montrebei i a mes, tenir la visió de que pugui sortir en lliure!

Chapeau per l'activitat!

ja hi anirem aviat!

Gil Furri ha dit...

jo ja he vist la línia fent l´adiós coños , deu mi do quins quatre llargs jo amb solitari hauria anat de pedal a pedal ! sol amb lliure i lacorda a l´esquena quina por !!!!!felicitats

oriol ha dit...

Ei Marc!!
GRAN tio GRAN!!
i FElicitats... un homenatge i una via fantàstica que premia tot el que hi ha!!!

QUO ...Amb una forta abraçada.

Vilaplain ha dit...

Moltes gracies!! ara ja sabeu que us toca! escalar i paiar!! I si algu vol company de cordada a mi no em fera res tornar-la a fer, es molt guapa!!! jejeje

Vagi be!Bones escalades!!

morfu ha dit...

Contentíssim que hagis pogu assolir aquest somni! i amb moltes ganes d'anar-la a escalar. Ja tinc ganes de tornar a tocar pedra amb un bon company i amic. Des de València, una forta abraçada !

Anònim ha dit...

moltissimes felicitats pel kurro ket deus haver parit, ho estic patint en les propias carnes po acompanyat i tranki...

es veu molt xula, ja piarem kuan repetim.

salut

ramon

Anònim ha dit...

enhorabona!!!!en solitari a montrebei no enc conec gaires.... lo millor es el reconeixement que fas del teu pare....aixo si que no te grau!!!!!felicitats!!! i endevant (PACA)

Rehtse ha dit...

Enhorabona Marc!!!!!!!!!!!!
pels teus somnis i per les teves escalades!!!!
Jo preparo la meva però aquesta és sense dubte una dedicatòria espectacular!!!
Una abraçada gegant!!!
e

Anònim ha dit...

Buenas Marc!

Me has puesto los pelos de punta, me alegro muchisimo que sigas cumpliendo sueños.

Nos vemos pronto

Bieito

Martín ha dit...

Si señor, una pedazo de vía abierta con un par de huevos,
que buen ojo, nos lo pasamos pipa.

Guapa vía.

Martín.