És llavors quan, durant les tertúlies grimpaires, és tan fàcil dir: a Àger què hi haig d'anar a fer jo!?!? Rampes, feixes, sorra, vegetació, parabolts... ... Doncs bé... les tres últimes vies que he fet han estat a Àger... Mai diguis d'aquesta aigua no en beuré.
Abans d'obrir la via Pare, tinc fred, en solitari, vaig pensar que seria una bona idea practicar una mica l'escalada lliure en solitari, ja que abans només havia escalat artificial. Em vaig decidir per la via Energia Solar. Els primers llargs son sinuosos i no massa interessants; però els llargs centrals escalen murs verticals i sostres amb ambient i molt bona roca. La via esta equipada amb parabolts i en general cal escalar entre ells.
Després d'un temps descansant, deixant reposar un braç fet pols i un cap massa accelerat, he tornat a les parets de l'estimat Montsec i m'han coincidit dues agradables escalades a Àger:
Amb la Balma vam escalar Fanal Nocturn, bonica via amb alguns llargs ben macos: 1, 4, 5 i 7. Em va agradar especialment el quart llarg, que escala una bonica placa de roca excel·lent i supera un sostret fissurat on es pot disfrutar uns bons empotraments de mans.
Està semi-equipada amb spits i claus i caldrà portar friends mitjans i algun tascó.
Niltina, fa un parell de caps de setmana amb la Lídia. Més exigent que l'anterior, igualment ofereix bons i difícils llargs. Per guapos el segon i quart; per difícils el setè i vuitè. Em va agradar el setè llarg amb un final molt bonic per una sòlida placa amb ambient:
La via està semi-equipada amb parabols i caldrà dur un joc de microfriends i friends fins al 2 de camalot. 
Les sensacions no son les mateixes, l'adrenalina no corre igual; però un preciós dia escalant una bonica via em fa gaudir igual o més de l'escalada i la bona companyia amb qui comparteixo cordada.
3 comentaris:
Hola, Ager es lo que tiene, las feixas omnipresentes, pero también una roca magnífica, como ya has visto.
Si me permites algunas recomendaciones buenas, para días tontos y no errar en la elección.
-Marta Barrachina: guapa hasta R5 y con 2 Ao pendientes de forzar.
-Amor de Madre: toda ella guapa, bien encontrada y dónde no sobran seguros.
-Esperó de les Colobres: la vía más contínua de la pared, sin atravesar ninguna feixa y casi todo por fisuras de buena roca a equipar.
-Burundanga: segundo largo expo, muy buena vía aunque un poco justa de espacio vital.
Espero que las disfrutes porque creo que son las mejores de la pared.
Saludos.
...mmmmm...
Clar que sí! Passejar per diferents paisatges, diferents entorns que aporten sensacions diferents, i unes postes precioses!
Moltes gràcies per compartir aquestes "escaladetes" =)
Publica un comentari a l'entrada