Ahir vam fer aquesta magnífica via amb l'Ignasi, ens va fer escalar i gaudir d'uns panys de roca excepcionals.
Els quatre primers llargs recorren fissures i diedres demanant autoprotecció, amb un vistós diedre desplomat al tercer llarg. Cal anar en compte al segon llarg que escala plaques de bona roca on la protecció es difícil i no massa bona.
Arribats a la feixa, la tònica de l'escalada canvia, aquí comencen els mur de roca fantàstica que ens porten records de les estimades parets Alpines: gotes d'aigua àcides combinades amb plaques grises de gran adherència. Val a dir que també caldrà negociar amb zones de roca trencada on cal escalar amb delicadesa.
Els quatre primers llargs de la part superior son boníssims!! però jo remarcaria l'excepcional vuitè llarg(em caldrà menjar unes quantes sopes per encadenar-lo...).
L'últim llarg no el vam entendre gaire... cansats i enfredolinats pel gèlid vent vam pujar com vam poder. Després mirant la ressenya entenc que cal sortir pràcticament recte de la reunió escalant directament la placa. De totes maneres ens va semblar molt difícil, amb passos d'adherència durs i cantets petits...
Vam rapelar fins a R4 on havíem deixar les bambes i un joc de friends. Pel que fa al material, vam portar el que diu la ressenya però crec que el camalot del 4 es prescindible. Per la part de dalt del camalot 0,3 al 1o2 crec que és suficient. Via molt recomanable, on cal escalar i fer una bona lectura de la roca.
Els quatre primers llargs recorren fissures i diedres demanant autoprotecció, amb un vistós diedre desplomat al tercer llarg. Cal anar en compte al segon llarg que escala plaques de bona roca on la protecció es difícil i no massa bona.
Arribats a la feixa, la tònica de l'escalada canvia, aquí comencen els mur de roca fantàstica que ens porten records de les estimades parets Alpines: gotes d'aigua àcides combinades amb plaques grises de gran adherència. Val a dir que també caldrà negociar amb zones de roca trencada on cal escalar amb delicadesa.
Els quatre primers llargs de la part superior son boníssims!! però jo remarcaria l'excepcional vuitè llarg(em caldrà menjar unes quantes sopes per encadenar-lo...).
L'últim llarg no el vam entendre gaire... cansats i enfredolinats pel gèlid vent vam pujar com vam poder. Després mirant la ressenya entenc que cal sortir pràcticament recte de la reunió escalant directament la placa. De totes maneres ens va semblar molt difícil, amb passos d'adherència durs i cantets petits...
Vam rapelar fins a R4 on havíem deixar les bambes i un joc de friends. Pel que fa al material, vam portar el que diu la ressenya però crec que el camalot del 4 es prescindible. Per la part de dalt del camalot 0,3 al 1o2 crec que és suficient. Via molt recomanable, on cal escalar i fer una bona lectura de la roca.
1 comentari:
sembla que caldrà arreglar el segon llarg per que no desentoni de la resta.
merci pels comentaris company
a mi també em tocarà tornar molts cops a provar el llarg 8, que vam obrir en 3 pegues (vicenç, jo i manu per aquest ordre)
mus veiem
Publica un comentari a l'entrada