VIA DEL SEXTO 350m 6c+/7a (6c obl.) - Libro Abierto - Ordesa

Magnífiques vistes del Pilar de Cotatuero i la Fraucata.

Ja feia unes setmanes que amb en Tersa buscàvem uns dies de bon temps per anar a escalar per les parets d'aquesta preciosa vall. Amb la ressaca de Sant Joan fem cap a Torla per aprofitar un dilluns i dimarts amb molt bona previsió.

En Miquel reptant per l'offwidth del segon llarg.

Comencem per la Via del Sexto, molt recomanada per tots els que l'han repetit, cosa que jo comparteixo. Val a dir que anar condicionat a vegades es bo d'altres no tant.

Jo mateix escalant el quart llarg.

En aquesta ocasió m'esperava una super via de dalt a baix i varem trobar que els quatre primers llargs tenen seccions bones, però trams amb roca una mica cutrilla, és a dir no massa destacables. Això si, el tram d'offwidth de la segona tirada... el posarem en un sac a part; sort que en Tersa es va oferir a fer-lo perquè a mi va ser el que em va costar més de la via!

En Tersa escalant les magnífiques plaques del cinquè llarg.

A partir del quart llarg l'escalada es fa més mantinguda i la roca molt bona en tot el recorregut. Llargs molt guapos escalant plaques que ens porten records llunyans de l'apreciada Suïssa, magnífic!!

Bonics colors i vistes de la vall, entrant a la sisena reunió.

El llarg vuitè, que la ressenya marca expo, no m'ho va pas semblar més que algunes de les tirades anteriors, a més en aquest la roca es boníssima. Amb això ja s'entreveu que la via es exigent, amb trams sense protecció possible, ens caldrà escalar en tot moment.

Escalant el penúltim llarg.

Varem portar el material que diu la ressenya i vam anar bé. La via és més aviat de plaques, amb alguns sostrets de canto típics de la zona, del tot recomanable; un altre caramelet per gaudir del Libro Abierto!!

Gaudint de les bones sensacions que ens transmet aquest magnífic entorn.

FREC A FREC 490m 7a (6b+/c obl.) - Salt de la Nina - Paret Nord d'Ecos - Montserrat

En Tersa al bonic flanqueig del 5è llarg.

Una de les moltes que tinc a la llibreta de fa temps, després dels comentaris d'alguns companys i les piades que havia vist, estava a l'apartat de les vies que faN respecte; un cop escalda encara hi és. En Tersa tenia moltes ganes d'anar-hi i el dimarts passat es presentava molt ennuvolat i amb poques possibilitats de pluja, l'ocasió no es podia deixar passar. S'apunta un seu company, l'Òscar, com més serem més riurem!

Jo mateix escalant el vistós diedre del tercer llarg.

La via te dues parts força diferenciades tant per el tipus d'escalada com per l'exigència. Fins a la vira que travessa la paret d'Ecos, l'escalada és predominantment de fissures i diedres que es van enllaçant amb plaques equipades amb parabolts i alguns flanquejos molt bonics. Aquí ja es va intuint la tendència de la via tot i que l'exigència no és tanta com a la part superior.

En Tersa sortint de la vira, 9è llarg.

En la segona part l'escalada és sempre sobre les típiques plaques montserratines, un mar de pedretes on rebuscant anirem trobant les més positives que ens donaran la seguretat suficient per seguir progressant. Aquí la distància entre assegurances (spits i parabolts) ja és més gran, resultant una escalada totalment obligada i en ocasions exposada. En contades ocasions trobarem foradets on col·locar algun friend.

En Tersa al 12è llarg, un dels més exigents.

La roca en general és molt bona però cal anar en compte, especialment a l'inici de la via i en algun tram dels llargs sis i set. Val a dir que tot i l'aparença compacte de les plaques, a nosaltres ens va petar alguna presa de peu, que van comportar un parell de caigudes, per sort escalant de segon.

L'Òscar acabant el flaqueig del 13è llarg; encarant l'espectacular últim llarg.

Felicitar l'aperturista, pel magnífic traçat de la via: molt ben aconseguit i, per dir-ho d'una manera, pel valor d'obrir-la tot sol amb només l'equipament que hi ha. El resultat és una via molt bona on cal escalar en tots els llargs, exigent i compromesa; si senyor!!!

La mítica vuitena reunió de la vira d'Ecos.

Alguns comentaris respecte a l'equipament que surt a la ressenya detallada (que podeu trobar a la web d'en Pastes): A la 6ª reunió, que per cert és de les més incòmodes, nomes hi ha un parabolt però es pot reforçar bé amb el camalot #3 o un alien verd; de fet la ressenya ja marca la reunió amb un sol parabolt però marca un pitó de llarg, que no hi és, que pot semblar de reunió. Al llarg 11 ara hi falta l'últim pitó que va sortir amb les mans. Nosaltres no vam empalmar cap llarg. Mola portar aquesta ressenya.

Feliços a R4 abans de tastar les plaques superiors...

Vam tardar 10 hores llargues, amb petites esperes per deixar passar curts ruixats. Vam portar friends fins al camalot #3 repetint petits fins al camalot #0,75, ens va semblar que potser no cal repetir tots els petits; també vam portar tascons i només en vam posar un. Respecte al grau obligat, que m'he pres la llibertat de canviar respecte al que diu la guia Montserrat Vertiente Norte, nosaltres vam coincidir que el 6b que diu és poc. Com diu la ressenya: GUAPA VIA , OSTIAS!!!

MARTÍN, CUIDA TU JARDÍN 130m 7b (6b+ obl.) - Punta Jabalí - Peña Montañesa

En Tersa escalant el primer llarg, amb final de gotes d'aigua brutals.

Temps insegur... no pinta massa bé per anar a Ordesa, així que ens decidim per Peña Montañesa i la seva vessant Oest. Dimarts, de bon matí... ens falta material, el temps fa patir... i finalment ens decidim per una cosa me curta: Punta Jabalí.

L'Ik a la bonica placa del tercer llarg.

Bonica via que pot servir de bona introducció a les escalades de La Peña, amb la comoditat d'una aproximació més curta, una retirada fàcil i amb la boníssima roca a que ens té acostumats, que de ben segur ens deixarà amb molt bon gust de boca i ganes de repetir.

El tercer llarg, per a mi el més bonic: plaques, fissures i flanqueig de postres.

Línia ben trobada en una paret que a primera vista no se n'hi cap de massa lògica. Escalada variada, predominat la placa però amb bonics trams de desplom amb degotalls, algunes fissuretes i flanquejos sorprenents. A nosaltres ens "sorpren" la pluja i baixem de l'últim llarg tot admirant el nou projecte que te molt bona pinta.

L'Ignasi comença l'últim llarg, els núvols amenacen...

La via està semiequipada amb parabolts, pitons i ponts de roca; en alguns trams caldrà escalar per anar a buscar els seguros, l'excel·lent roca ajuda donant seguretat. La via es troba a l'ombra fins als voltants de les 14. Via recomanable!

ORUJO 140m 7c (6c obl.) - Congosto de Ventamillo

L'Ignasi escalant el primer llarg.

Dilluns passat sortim a les 10 del matí de Tavèrnoles amb l'Ignasi. Anem buscant la frescor dels Pirineus i comencem per aquesta magnífica via del Congosto del Ventamillo. Arribem a peu de paret passades les dues del migdia a l'agraïda ombra.

Moviments curiosos al segon llarg.

La via escala principalment plaques de molta qualitat i alguns trams de fissura en l'espectacular segon llarg.

Jo escalant el curtet però bonic tercer llarg.

Està totalment equipada amb parabolts i ens faran falta 18 cintes, al primer llarg no les vaig agafar totes i en vaig haver de recuperar alguna, així que ja sabeu.

Magnífica placa de l'últim llarg.

La tercera reunió és molt incomode, situada a l'inici de la magnífica placa del quart llarg, aquest es una autèntica meravella: escalada tècnica sobre gotes d'aigua de roca perfecte o cal llegir bé i estar concentrat fins al final.

Un cop a l'última reunió cal flanquejar el petit ressalt per la dreta caminant uns 30 metres per una vira on trobarem uns 2 o 3 parabolts. Els ràpels es troben uns 80 metres a l'Oest.

NAUFRAGOS DE SOLEDAD 400m 6c/7a (6a/b obl.) - Montrebei Paret de Catalunya

La Mariona i en Viti a la tercera reunió.

Una altre d'aquelles pendents de fa temps, i encara més després de veure la ressenya que en Willow va penjar a caranorte, ara fa tres anys; doncs la veritat és que la vam gaudir i molt! Hi vam anar amb la Mariona, en Viti i en Lluís ara fa tres setmanes.

En Lluís al magnífic diedre del cinquè llarg

Línia molt bona i amb molt bona roca, a excepció del primer llarg. Escala algunes fissures i diedres molt guapos tot enllaçant amb aeris flanquejos i algunes plaques magnífiques. Sorprenent el diedre del cinquè llarg i el següent llarg que combina una curiosa sortida de sostre amb un flanqueig al·lucinant:

En Lluís sortint de la cinquena reunió cap a l'ambientat flanqueig.

Al segon llarg cal anar en compte de no fincar-se a la Paca is Back que passa just un parell de metres a l'esquerra, a nosaltres ens va passar ja que no varem saber veure el buril que protegeix l'entrada al desplomet.

En Lluís arriba a la sisena reunió.

Seguint les recomanacions de repeticions anteriors, vam empalmar alguns llargs i creiem que és del tot encertat fer-ho, prenent com a referència la ressenya abans esmentada, la cosa queda així: interessant empalmar llargs 7 i 8 ja que la setena reunió només te un buril i es reforça amb cosetes petites, a més te una sortia que no es protegeix fins força amunt. També està be empalmar els llargs 9 i 10 ja que arribem a la còmode reunió de la via Fil d'Ariadne. En els dos casos el fregament no és massa molest amb una bona gestió de les cordes.

Jo escalant la bonica placa del setè llarg.

Nosaltres vam portar el camalot del cinc nou que a la secció d'offwidth del novè llarg queda molt bé; com ja s'ha dit en algun foro va petar el segon buril, i ara queda un primer buril força cutrillo i una pitonissa de museu. En Viti ens va fer una demostració de lluita i va encadenar el llarg a l'estil offwidth tot i els peuets que es van trencant.

En Viti a punt d'entrar a la secció d'offwidth.

Nosaltres vam portar un joc de camalots fins al 5 repetint algun mitjà, dos jocs de micros i tascons. Com ja he dit abans via molt i molt guapa del tot recomanable.

El Lluís escalant el físic offwidth del novè llarg.

TASCÓ REBUFFAT 315m 6c+ (6a+ obl.) - Portella Superior - Collegats

Continuem amb els tascons de Collegats i, a l'altre banda del Noguera Pallaresa, escalem el marcat diedre de la part esquerra de la Portella Superior.

Escalant el bonic tercer llarg.

Cal creuar amb la tirolina situada a tocar de l'Argenteria i pujar en direcció dreta per una canal (amb cordes fixes) fins al peu de les marcades plaques grises. Aquí deixem les bambes i motxilla, creuem l'aresta Moche i entre els boixos arribem a peu de via.

Just abans d'inicial el tram clau del cinquè llarg.

La via és molt guapa, ens va fer gaudir de l'escalada d'autoprotecció i d'un calcari molt treballat. Les reunions estan equipades o semi i alguna caldrà reforçar-la; als llargs només trobarem algun pitó i pont pont de roca.

En Lluís escala el magnífic final del cinquè llarg.

Vam empalmar els dos primers llargs i també els dos últims. Un cop al final de la via cal anar a buscar els ràpels de la via Miquel Parra tot grimpant per la cresta.

Ja de tornada, creuant la tirolina.

Pel què fa als ràpels, cal anar en compte a l'alçada del jardinet (tercer ràpel), que ens haurem de desplaçar en direcció a l'aresta Moche per seguir amb els ràpels de la part esquerra del marcat diedre. Mola portar cintes llargues per sabines i ponts de roca, tascons, microfriends i friends fins al camalot del 4; també alguna cosa per creuar la tirolina.

TASCÓ DE BOIX 200m 6c (6a obl.) - Circ del Pessó - Collegats

El curiós conglomerat del Circ del Pessó sempre sorprèn, afegint interes a les boniques vies que l'escalen. Amb en Miguel vam escalar aquesta via el divendres passat amb un intermitent solet, que ens va ajudar a fer mes agradable el suau aire fred que bufava.

En Miguel escalant el magnífic tercer llarg.

La via comença en un petit esperonet de roca gris camuflat darrera unes vardisses. Els tres/quatre primers llargs estan equipats amb spits i parabolt que et fan escalar, la roca és molt bona i divertida d'escalar amb bolos, forats, crostetes, gotes d'aigua... tot un gaudir de l'escalada de placa. Nosaltres vam empalmar el segon i tercer llargs.

En Míguel escalant el cinquè llarg.

Després d'aquest tram, creuem la marcada canal per anar a buscar les xemeneies de sortida. A partir d'aquí només trobarem un parell de parabolts i algun clau més les reunions equipades amb parabolts. Nosaltres vam empalmar els dos últims llargs evitant així la caiguda de pedres sobre el company escalant l'últim llarg, que és una mica guarro. Bonica i variada via, del tot recomenable.