Ens faltava una via per acabar amb
la trilogia de les cascades, ara ja teníem ben controlades les baixades i l'accés així que vam decidir de fer-ho en un dia. El primer llarg i part del segon coincideixen amb la via
Black Corner; i segueixen l'evident black corner:
El primer llarg son 60 metres de xemeneia, diedres i fissures; fins arribar a una còmode estança a la dreta de la línia del diedre.
El segon llarg continua la tònica de l'anterior fins a trobar els desploms que supera espectacularment:
Reunió penjada, després de passar per un gran forat negre. Bones vistes del llarg escalat:
Hem arribat una mica tard i el sol ens atrapa. Tot i escalar en una cara sud, la paret del darrera ens tapa el sol.
El tercer llarg és laboriós i l'espera a la ombra es fa freda...
Sort que ens vam decidir per agafar les jaquets!!!
El tercer llarg es complica, l'aigua ha polit molt la roca i seguir per la línia de la cascada es feria molt lent i caldria foradar molt la roca.
En Roger acaba trobant un bon camí i queda un llarg exigent amb passos de placa delicats, on es fa necessari col·locar un parabolt i un pitó. El llarg acaba amb un emocionant flanqueig:
Ja hem arribat al mur de forats; el primer tram del quart llarg no te tants ponts de roca i la protecció es fa més delicada:
El llarg acaba amb un gaudir de bon canto i verticalitat fins a arribar a una còmode vira que ens permetrà flanquejar a la dreta per anar a buscar l'últim mur de la via.
El cinquè llarg arrenca amb un pronunciat desplom amb roca molt bona i continua pels típics murs de forats i xorreres.
La lluna ja treu el cap quan arribem al cim, ara ens caldrà desgrimpar la via beduïna de
Macarrons amb tonyina a la beduïna i fer els tres ràpels.
Per donar homogeneïtat a
la trilogia de les cascades, aquesta última també és molt variada; altre cop fissures, flanquejos i murs de forats.
El primer llarg son 60 metres de xemeneia, diedres i fissures; fins arribar a una còmode estança a la dreta de la línia del diedre.
El segon llarg continua la tònica de l'anterior fins a trobar els desploms que supera espectacularment:
Reunió penjada, després de passar per un gran forat negre. Bones vistes del llarg escalat:
Hem arribat una mica tard i el sol ens atrapa. Tot i escalar en una cara sud, la paret del darrera ens tapa el sol.
El tercer llarg és laboriós i l'espera a la ombra es fa freda...
Sort que ens vam decidir per agafar les jaquets!!!
El tercer llarg es complica, l'aigua ha polit molt la roca i seguir per la línia de la cascada es feria molt lent i caldria foradar molt la roca.
En Roger acaba trobant un bon camí i queda un llarg exigent amb passos de placa delicats, on es fa necessari col·locar un parabolt i un pitó. El llarg acaba amb un emocionant flanqueig:
Ja hem arribat al mur de forats; el primer tram del quart llarg no te tants ponts de roca i la protecció es fa més delicada:
El llarg acaba amb un gaudir de bon canto i verticalitat fins a arribar a una còmode vira que ens permetrà flanquejar a la dreta per anar a buscar l'últim mur de la via.
El cinquè llarg arrenca amb un pronunciat desplom amb roca molt bona i continua pels típics murs de forats i xorreres.
La lluna ja treu el cap quan arribem al cim, ara ens caldrà desgrimpar la via beduïna de Macarrons amb tonyina a la beduïna i fer els tres ràpels.
Per donar homogeneïtat a la trilogia de les cascades, aquesta última també és molt variada; altre cop fissures, flanquejos i murs de forats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada