Boires envoltant les parets tot baixant cap a Àger, el camí fins aquí em porta molts records, el poble d'Àger també, la pujada cap al Coll D'Àres, la pista fins al Prat de Sant Llorenç i finalment davant nostres, les muralles de roca que conformen el congost de Montrebei. Fora del cotxe; la terra humida, l'olor de l'espigol, el silenci d'aquest preciós racó del Montsec... un cúmul de sensacions gairebé oblidades em fan recordar perquè ens estimem tant aquestes contrades; no nomes per les magnífiques escalades que ens ofereixen sinó per tot el que ens envolta. Esperem que la proposta de regulació de l'escalada al Montsec no tiri endavant i poguem gaudir-ne per molt de temps.
Amb en Cesar escalem la Globeros en Alaska, una molt bona via d'escalada basicament exterior i en una roca molt bona en general. La via està força equipada, el que permet apretar a tope!! Així ho fem i ens surt tota a vista!! que be!! estem molt contents, el dia ens ha acompanyat en aquesta magnífica via. Una vegada més bones sensacions navegant per aquest mar de calcari, aquí sempre es més fàcil cercar el camí, a la vida a vegades costa trobar els passos.
1 comentari:
ei animalots, que entre el pitó de la foto i el parabolt hi entren 2 tascons i un friend... així sí que l'heu trobat massa equipada !!!
ja ja ja
albert ganxets
Publica un comentari a l'entrada