Ens hem d'anar posant les piles i tornar-li a agafar el rollo al trad europeu, i quin millor lloc que el nostre estimat Montrebei. Amb en Roig vam anar a fer la Via dels Increduls; que tot i que ja et fa escalar, esta força equipada. Molta cua a peu de via, dues cordades a la Latin Brothers i una cordada a la Via dels Increduls, i nosaltres... els últims d'arribar. Agafem fred amb l'espera i ens toca fer els primers llargs amb mans i peus amb poc tacte. 
Vaig disfrutar molt de la via i amb sortir tota en lliure menys una caiguda a l'últim pitó del 8è llarg, per ben poc!! En Roig per altre banda... sembla que no l'hi agafarà mai el gustillo a això de trobar-se pedres que es mouen, sorreta per aqui per alla, herbetes que s'et posen a la cara... jejeje ...
Via guapa on es podria dir que tots els llargs son bons i te pocs trams de roca dolenta. I can´t wait for the next one!!!
1 comentari:
Felicitats! Sí que aneu forts...
Em solidaritzo amb en Roig... pensava que era l'única a qui li queien herbetes per la cara a Montrebei... je, je!!
Publica un comentari a l'entrada