Com ja deia en el passat post de La Casa del Misterio: super motivat per tornar-hi!!! També feia temps que tenia ganes de fer una via en solitari així que vaig aprofitar, ja que fent artifo el solitari es fa més senzill, i aquest passat dissabte vaig anar altre cop cap al Pilar del Segre. La cosa va anar molt be, amb un final força cagat i nerviós rapelant de nit, nevant... però torno a dir que moooolt motivat per tornar-hi jejeje!! Us deixo amb el quadern de bitàcora de la meva aventurilla: 
10:20 - Començo la caminadeta fins a peu de via
10:37 - Ja soc a peu de via, la boira ha baixat i la Roca dels Arc m'acompanya radiant
10:57 - Ha arribat el moment... ja m'he penjat tot el material, ara no em puc fer enrere!!
11:50 - Arribant a la primera reunió... la boira em comença a envoltar
12:44 - Començo la segona tirada, això serà llarg... uns 40m, així que paciència!
15:37 - Després de tres horetes arribo a la segona reunió
16:43 - Ja tinc el segon llarg desmuntat i encara queda llum de dia així que cap a la última tirada!
17:53 - Oe!! he fet cim!! ràpid a recuperar aquest últim llarg que no para de nevar... i no he baixat mai d'aqui!!
19:07 - No em veig pas en cor de trobar el camí de baixada, està tot nevat, no para caure neu i ja s'ha fet de nit... així que decideixo rapelar per la via Tim, uuuffff!!! que be!! altre cop a peu de via!!
19:35 - La tornada amb la llum del frontal, sol i el sorollet de la neu caient es fa d'allò més misteriosa, potser encara estic a La Casa del Misterio... ...
La via te uns 80 metres: L1 (A2+ 20m), L2 (A2 40m) i L3 (A3 20m). Al primer llarg hi ha un pont de roca, un parell de ploms i un tac de fusta; al segon unes cinc V's un parell de ponts de roca i algun que altre plom; al tercer llarg hi ha un universal només sortir, una V en un pas força clau i també un tasconet ben empotrat.
Les dues reunions estan reequipades amb dos parabolts i encara hi ha tres o quatre burils per reunió, que estan bé. Jo vaig fer servir un joc de friends fins al camalot del 3(els aliens hibrids son genials!!!), un joc de tascons, un parell de ganxos i uns vint o trenta claus variats(molt útils bongs, V's retallades i V's petites). Vaig baixar en dos ràpels d'arbres que ja tenien cordinos i maillons de la via Tim, l'evident diedre/canal de la dreta.
8 comentaris:
Bufa... tela l'aventura de la baixada! Diumenge, quan vam veure la nevada, vam pensar que t'hauríem de venir a treure't!! Je, je!!
Felicitats per afrontar-ho en solitari!
Jejeje... doncs vaig passar uns moments de nervis... uff uff quina por!!! sort que els rapels em van sortir be i no es van enganxar les cordes ni res, la veritat es que es fan mes bé del que pensava.
Vaig estar tope content quan em va trucar en Marc l'endema!! merci per recordar-vos de mi per alla penjat tot sol jejeje
Vagi be!!!
uoooops! Felicitats Tavernícola! jejeje... Això és picar fort fort!
La veritat es que recordo que realment hi ha un tercer llarg de vidilla vidilla.... Eps! i això que jo hi vaig anar amb un compani!!!
... Gran BoW per fer aquesta via exigent en solo! jejeje... Una abraçada!
Quo ... degustant la boira d'avui...
Felicitats Vilaplain, a la baixada has estat de sort,per què Murphy moltes vegades és implacable sobretot quan es va justet de temps. Deu ni do la currada posar i treure, felicitats de nou
Ostia nano, quins falqueos més romàntics. Guapa aquesta, no?? Apa, salut i enhorabona!
Descens: des del cim caminem al NE fins a trobar a l’esquerra la canal que separa el pilar del Segre amb la paret del Pas Nou. Davallem i seguim a la dreta tot just pel peu d’aquesta última, fins a un torrent sec que du a la carretera en poc més de 25 min.
Quins collons i quina por! però sobretot, molt bona elecció.
ma
Si, si... això és el que diu la guia però... de nit i nevant... em vaig cagar viu!! ja em veia congelat com un cubito pel mig del bosc... Opció fàcil, però no tant elegant: rapels avall!!
Salut Company !!! des de la cerdinski ens has fet didfrutar d'aquesta casa del misteriu. SALUTACIONS DE LA MERX, EN FLORES I EN MORFÚ. Ens veiem un dia d'aquests!
Publica un comentari a l'entrada